The Black Keys

The Black Keys són un duo de blues-rock estatunidenc format per Dan Auerbach i Patrick Carney a la ciutat d'Akron (Ohio) l'any 2001.[1] El duo va començar com un grup independent, gravant i produint la seva pròpia música en garatges, abans d'emergir com un dels grups de rock garatge més popoulars durant la segona onada a partir de l'any 2010s. La cruesa del rock blues de la banda es dibuixa amb duresa gràcies a la influència del seu cantant, Dan Auerbach, qui està influenciat pels blusers Junior Kimbrough, Howlin' Wolf, i Robert Johnson.

Infotaula d'organitzacióThe Black Keys
Blackkeys022011.jpg
The Black Keys l'any 2011
Dades
Tipusduo musical Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2001 Modifica el valor a WikidataAkron (Ohio)
Activitat
Activitat2001 - actualitat
MembresDan Auerbach
Patrick Carney
Segell discogràficAlive Records
Fat Possum Records
Nonesuch Reocrds
V2 Records
Artistes relacionatsblakroc
drummer
GènereGarage rock, blues rock i indie rock Modifica el valor a Wikidata
EstilBlues-rock
Garage rock
Rock alternatiu
Indie rock
Format per
Altres
Nominacions

Lloc webwww.theblackkeys.com
IMDB: nm2370642 Facebook: TheBlackKeys Twitter: theblackkeys Instagram: theblackkeys MySpace: theblackkeys Youtube: UCJL3h2-wEOB6EigQOBZ3ryg Souncloud: theblackkeys Spotify: 7mnBLXK823vNxN3UWB7Gfz Musicbrainz: d15721d8-56b4-453d-b506-fc915b14cba2 Songkick: 108359 Discogs: 258372 Allmusic: mn0000755918 Modifica els identificadors a Wikidata

Amics des de la infantesa, Auerbach i Carney fundaren el grup després de deixar la universitat. Després de cantar per al segell indie, realitzaren el seu debut amb l'àlbum, The Big Come Up (2002), el qual els va donar peu per a gravar amb Fat Possum Records. Amb la nova dècada, the Black Keys construir una massa de fans de la cultura alternativa gràcies als seus tours en petits locals, durant promocions de l'àlbum i en alguns festivals. El seu tercer àlbum, Rubber Factory (2004), va rebre una crítica positiva i estimulà al grup en la confecció d'un perfil característic, i que amb el temps es guiaren amb Nonesuch Records in 2006. Després d'una autoproducció i gravació dels quatre primers àlbums en improvisats estudis, el duo va gravar el seu cinquè àlbum, Attack & Release (2008), en un estudi professional i contractà al productor Danger Mouse, un freqüent col·laborador amb la banda.

L'exitós àlbum Brothers (2010) els va llançar a la fama definitivament, amb el popular single "Tighten Up", i amb el qual guanyaren tres Grammy Awards. La banda va seguir amb El Camino (2011), el qual va rebre crítiques positives i es col·locà el número doa de la llista de Billboard. L'àlbum i la seva cançó més famosa "Lonely Boy" guanyaren tres Grammy Awards. En 2014, llançaren a la llum el seu vuitè àlbum, Turn Blue, el seu primer número en USA, Canadà, i Austràlia.

HistòriaModifica

Els orígensModifica

El guitarrista i vocalista Dan Auerbach i el bateria Patrick Carney es conegueren per primera vegada quan encara eren uns xiquets mentre vivien al mateix barri, a Akron, Ohio.[1] Auerbach i Carney venien tenien familiars que s'havien dedicat a la música. Per exemple, Auerbach era el cosí segon del guitarrist Robert Quine, un avançant del rock experimental de Nova York. Carney, per la seua banda, era el nebot del saxofonista Ralph Carney, que va tocar diverses vegades en alguns àlbums de Tom Waits. Mentre assistien al Firestone High School, va ser amics,[1] tot i que ells tenien camins diferents,[2] Auerbach era el capità de l'equip del futbol de l'institut, mentre que Carney era un marginat.[3] Animats pels seus germans, el duo va començar a tocar improvisadament en 1996, mentre Auerbach estava aprenent a tocar la guitarra, Carney tenia un aparell per gravar i una bateria.[4][5] Després de graduar-se, molt breument anaren a la Universitat d'AkronUniversity of Akron abans d'abandonar-la.[2][6]

Formació, The Big Come Up i Thickfreakness (2001–2003)Modifica

Auerbach sí que va realitzar alguns concerts en petits pubs a Akron, però es va adonar que no seria contractat per a altres concerts en altres ciutats sense almenys maqueta (música). Per a gravar-ne, li va demanar ajuda a Carney, qui va acceptar proveir-li l'equip de gravació i li va prestar el seu garatge perquè reunira altres músics. Tanmateix, cap membre de la banda d'Auerbach es va presentar el dia de la gravació. Aleshores, Carney i Auerbach improvisaren, quan finalment a mitjans de l'any 2001 formaren un duo.[7] Junts gravaren una maqueta de sis cançons les quals consistiren en ritmes blusers i lletres que anaven creant-se sobre la marxa, tot això amb un equipament mínim. Després d'enviar a una dotzena de discogràfiques, van rebre una oferta l'any 2002 d'una petita discogràfica independent anomenada Alive arrelada a Los Ángeles,[4][8] i van ser contractats "essent l'única discogràfica que signaria sense haver-los vist abans".[9]

D'acord amb una entrevista en el programa de ràdio Fresh Air de l'emisora NPR, el nom del grup "The Black Keys" estava inspirat en un artista al qual l'havien diagnosticat esquizofrènia, Alfred McMoore, i que els dos músics coneixien; ell deixava missatges incoherents en els seus contestadors tot referint-se als seus pares com les "les tecles negres" com per exemple "Re major" quan ell estava molest amb ells.[10][11] El 20 de març de 2002, van tocar el seu primer concert al Beachland Ballroom and Tavern de Cleveland on hi havia aproximadament vuit persones.[8] L'àlbum de debut de la banda, The Big Come Up, va ser gravat en la seua totalitat al garatge de Carney en un cartutx de vuit pistes en lo-fi i sortí publicat en maig de 2002,[12] tres mesos després de signar amb.[8] L'àlbum, una mescla de vuit cançons originals i cinc versions, forjat amb rock blues cru; les versiones inclouen a músics com Muddy Waters, Junior Kimbrough, i R. L. Burnside; una cançó de blues tradicional de Taj Mahal "Leavin' Trunk" i una versió de la cançó dels The Beatles "She Said, She Said". Ambdós van ser publicades com a senzill als estudis d'Isota Records. La cançó "I'll Be Your Man" seria utilitzada més tard com la cançó per a la sèrie de televisió Hung de la cadena HBO. Per tal de finançar-se un tour, Auerbach i Carney treballaren com a tallagespa.[13] Malgrat les modestes ventes de The Big Come Up, guanyaren fans i les seues cançons arribaren a rebre alguns bones crítiques. Finalment, arribaren a un acord amb la Fat Possum Records.[14]

Als pocs dies de la signatura a Fat Possum, els Black Keys van completar el seu segon àlbum, Thickfreakness.[5] Es va gravar en el garatge de Carney en un senzill de 14 hores en desembre de 2002.[7][9][15] El grup havia gravat sessions amb el productor Jeff Saltzman a San Francisco però finalment es va denegar, tot i que ells estaven molestos els resultats sonaven massa a música moderna.[7] En març de 2003, el grup tocà en els seus primers festivals com el South by Southwest a Austin, Texas, després deconduir al voltant de 24 hores des d'Akron.[16] De la mateix manera que van fer al festival, Carney i Auerbach van passar els seus primers dies de gira conduint-se de la mostra per mostrar-se en una furgoneta de Chrysler de 1994 que van sobrenomenar el "Fantasma Gris".[17]

Thickfreakness va ser publicar el 8 d'abril de 2003 i va rebre crítiques positives. El disc contenia tres senzills: "Set You Free", "Hard Row", i "Have Love, Will Travel", una versió de Richard Berry. Les altres versions eren Junior Kimbrough: "Everywhere I Go". La revista Time més tard va concloure que Thickfreakness era el tercer millor disc 2003.[18] Aquell any, el duo va rebre una suculenta oferta de ₤200,000 de llicència musical perquè una de les seues cançons fossi utilitzada en una anunci de maonesa anglesa. Segons el suggeriment del seu gerent, van rebutjar l’oferta per por de ser percebuts com a "venuts" i d'allunyar-se de la seva base de fans .[10][19][20] La banda va fer un tour durant el 2003 fora dels EUA i obrint els concerts de Sleater-Kinney, Beck Hansen, i Dashboard Confessional.[21][22] Tanmateix, el cansament s'havia instal·lat a finals d'any, tot forçant la cancel·lació del tour europeu.[21] En agost, el grup va fer la seua primera aparició televisiva en el Late Night with Conan O'Brien i tocaren al Reading and Leeds Festivals.[22][23] Com els The White Stripes, van començar a guanyar popularitat, ja que sovint eren comparats: eren un duo, tocaven ritmes blusers, venien del Midwest i els noms dels grups contenien color .[3][24] En setembre, els Black Keys publicaren un EP amb els The Six Parts Seven titulat The Six Parts Seven/The Black Keys EP, que contenia una cançó dels The Six Parts Seven i tres cançons dels Black Keys.

Rubber Factory, Magic Potion i altres gravacions (2004–2007)Modifica

Attack & Release i projectes paral·lels (2007–2009)Modifica

Brothers i el salt comercial (2010–2011)Modifica

El Camino (2011–2013)Modifica

Turn Blue (2013–2015)Modifica

Per al vuitè àlbum d'estudi, Turn Blue, el grup va col·laborar una vegada més amb Danger Mouse, qui va coproduir l'àlbum i coescriure algunes cançons. Va ser gravat principalment a la Sunset Sound a Hollywood, Califòrnia, entre juliol i agost del 2013, amb l'addicional gravació al Key Club a Benton Harbor, Michigan, i al Nashville's Easy Eye Sound a principis del 2014. L'àlbum va ser anunciat en March del 2014 a través del compte de Twitter de Mike Tyson, que incloïa un enllaç d'un teaser en YouTube interpretant a un hipnotitzador,[25] i va ser publicat el dia 13 de maig del 2014. La gravació exhibia rock psicodèlic i influències del soul però amb tons més melancòlics, degut en part a que Auerbach estava en tràmits de divorci amb la seua esposa durant la gravació de l'àlbum.[26] El primer single, "Fever" va ser publicat el dia 24 de març,[27] Mentre que el segon single, "Turn Blue", va sortir el 14 d'abril.[28] L'àlbum va debutar en el número u als Estats Units i Austràlia, el primer disc de la banda en encapçalar les llistes d'àlbums en els dos països;[29][30] 164,000 còpies van ser venudes als Estats Units en la primera setmana.[29] L'àlbum va ser nominat per al Millor Grammy al Millor Àlbum de Rock, també va ser nominada la cançó "Fever" al Grammy a la Millor Cançó de Rock i Grammy a la Millor Interpretació.[31] En maig de 2014, The Black Keys va realitzar una gira mundial per a promocionar l'àlbum amb el grup Cage the Elephant, el cantant Jake Bugg i la cantant St. Vincent. Molts concerts van ser cancel·lats perquè, Carney, el bateria, es va trencar el muscle durant unes vacances a Saint Barthélemy en gener de l'any 2015.[32] Després de concloure el tour a l'Outside Lands Music and Arts Festival en agost del 2015, el grup va començar una llarga interrupció hiatus.[33]

Interrupció, projectes paral·lels i "Let's Rock" (2015–present)Modifica

Durant el parèntesi de la banda, Auerbach i Carney s'involucraren pel seu compte en diversos projectes musicals. Auerbach formà the Arcs en 2015, el qual publicà el seu àlbum debut, Yours, Dreamily, en el mes de setembre. També va publicar el seu segon àlbum en solitari, Waiting on a Song, en 2017, i contribuí en els àlbums fet per The Pretenders, A$AP Rocky i Jake Bugg. Mentrestant, Carney treballà com a productor en àlbums de Tobias Jesso, Jr. i Karen Elson, i compongué una cançó per a una sèrie deNetflix: BoJack Horseman amb el seu oncle Ralph Carney.[34] En 2017, Carney col·laborà com coautor, productor, i bateria en Hopeless Romantic, el primer àlbum d'estudi de Michelle Branch en 14 anys.[35] After beginning a relationship while working on the album, the two were engaged in July 2017.[36]

En March 7, 2019, the Black Keys publicà el senzill "Lo/Hi", el primer després de cinc anys.[37] Una setmana després anunciaren una gira pel nord dels EUA amb la banda Modest Mouse. El 25 d'abril, the Black Keys publicaren el segon senzill "Eagle Birds", del novè àlbum Let's Rock que sortirà a la venda el 28 de juny.[38]

MembresModifica

Nous músics de gira


Antics músics de gira

EstilModifica

Una de les principals característiques de la banda és la seva predilecció per l'ús de tècniques de gravació de baixa fidelitat, com lús de gravadores de cinta i efectes analògics. Ells mateixos duen a terme la majoria de gravacions, la producció i la mescla dels seus treballs. Una gran part de l'àlbum Thickfreakness va ser gravat en només 14 hores al soterrani de Carny amb una gravadora de vuit pistes Tascam 388 dels anys vuitanta. Algunes vegades experimenten amb tècniques de producció i gravació poc habituals com per exemple deixar sorolls de fons.

DiscografiaModifica

ÀlbumsModifica

EPsModifica

  • The Moan - CD (19 de gener de 2004, Alive Records)
  • Chulahoma: The Songs of Junior Kimbrough - CD (2 de maig de 2006, Fat Possum Records)
  • Leavin' Trunk/She Said, She Said - Vinil de 7" (Octubre de 2003, Isota Records)

Discs En DirecteModifica

  • Live in Austin, TX (2006)

VideografiaModifica

DVDModifica

  • Thickfreakness In Austin - DVD5 (7 de setembre de 2004, Jumper Productions) (limitat a 10,000 copias)
  • Live - DVD5 (4 d'octubre de 2005, Fat Possum Records/Ryko)
  • Austin City Limits Music Festival 2005 - 2DVD5 (20 de juny de 2006, Image Entertainment)
  • Set You Free

Vídeos musicalsModifica

  • Set You Free (Thickfreakness, 2003)
  • 10am Automatic (Rubber Factory, 2004) - Dirigit per David Cross
  • Your Touch (Magic Potion, 2006)
  • Tighten Up (Brothers, 2010)
  • Too Afraid To Love You (Brothers, 2010)
  • Howlin' For You (Brothers, 2010)
  • Lonely Boy (El Camino, 2011)
  • Gold On The Ceiling (El Camino, 2011)

GuardonsModifica

Premis

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Gopalan, Nishan. «Hilarious Black Keys Drummer Patrick Carney on Not Growing a Beard, Damon Dash, and Danger Mouse». Vulture. New York Media LLC, 03-06-2010. [Consulta: 22 gener 2013].
  2. 2,0 2,1 Leahey, Andrew. «The Black Keys: Brothers In Arms». American Songwriter, 01-11-2011. [Consulta: 8 desembre 2011].
  3. 3,0 3,1 Hiatt, Brian «Black Keys Rising». Rolling Stone, 1148, 19-01-2012, pàg. 38–41, 66 [Consulta: 17 febrer 2012].
  4. 4,0 4,1 «The Fresh Air Interview: The Black Keys». NPR Music. NPR, 31-01-2011. [Consulta: 2 febrer 2012].
  5. 5,0 5,1 Leslie, Jimmy «Fuzz freak: the Black Keys' Dan Auerbach on the majesty of muck». Guitar Player, 01-11-2003.
  6. Joy, Kevin. «Retro-rock duo from Akron now playing to arena crowds». The Columbus Dispatch. The Dispatch Printing Company, 06-03-2012. [Consulta: 13 març 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 Lynskey, Dorian «Blues Explosion!». Spin, 26, 8, setembre 2010, pàg. 60–63 [Consulta: 30 agost 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 Uhelszki, Jaan. «The Black Keys: Chart-Topping Blues». Relix. Relix Media Group, 29-08-2014. [Consulta: 3 setembre 2014].
  9. 9,0 9,1 Katz, Larry «Into the Black; Keys unlock a raw, bluesy sound». Boston Herald. Herald Media Inc., 07-10-2003.
  10. 10,0 10,1 ; Gross, Terry (presenter) «The Fresh Air Interview: The Black Keys». WHYY-FM. Fresh Air (NPR), 31-01-2011. « »
  11. «Akron artist Alfred McMoore dies; cried for people he never met». Ohio.com. Akron Beacon Journal, 28-09-2009. [Consulta: 22 abril 2012].
  12. Mapes, Jillian. «The Black Keys' 'El Camino': Track-by-Track Review». Billboard.com. Prometheus Global Media, 06-12-2011. [Consulta: 19 febrer 2013].
  13. ; Inskeep, Steve (presenter) «Keeping it Primitive with The Black Keys». . Morning Edition (NPR), 24-11-2006. « »
  14. Graff, Gary. «The Black Keys hitting all the right notes». Reading Eagle. Reading Eagle Company, 11-03-2012. [Consulta: 13 març 2012].
  15. (2003) Album notes for Thickfreakness. Fat Possum Records.
  16. Greenblatt, Leah. «SXSW 2003». SeattleWeekly.com. Village Voice Media, 19-03-2003. [Consulta: 23 agost 2012].
  17. Abram, Malcolm X. «13 març 2003: Black Keys head for South By Southwest, success in their sights». Ohio.com. Akron Beacon Journal, 14-03-2012. [Consulta: 23 agost 2012].
  18. Tyrangiel, Josh «Top 10 Everything 2003: Music – 3. Thickfreakness by The Black Keys». Time.com. Time Inc., 18-12-2003 [Consulta: 8 juny 2012].
  19. Simpson, Dave. «'We've put in more hours than anyone': The Black Keys interviewed». guardian.co.uk. Guardian Media Group, 01-12-2011. [Consulta: 6 febrer 2012].
  20. ; Mason, Anthony (reporter) «The Black Keys: No longer the underdogs». . CBS News Sunday Morning (CBS), Temporada:33 , 22-04-2012. « »
  21. 21,0 21,1 Dansby, Andrew. «Black Keys Open 'Factory'». Rolling Stone, 24-06-2004. [Consulta: 11 març 2012].
  22. 22,0 22,1 «Black Keys Unlock World Tour, New Single». Billboard.com. Prometheus Global Media. [Consulta: 13 febrer 2013].
  23. «Episode dated 8 August 2003 (8 Aug. 2003)». IMDb. [Consulta: 13 febrer 2013].
  24. Ratliff, Ben «ROCK REVIEW; A Blues Duo Seeking Virtue In Plainness». The New York Times, 08-07-2004 [Consulta: 11 març 2012].
  25. Payne, Chris. «The Black Keys Announce New Album 'Turn Blue' Via Mike Tyson's Twitter». Billboard.com. Prometheus Global Media, 21-03-2014. [Consulta: 22 maig 2014].
  26. Randall, Mac. «The Black Keys Defy Radio Trends on 'Turn Blue': Album Review». Billboard.com. Prometheus Global Media, 12-05-2014. [Consulta: 12 maig 2014].
  27. Montgomery, James. «The Black Keys Announce New Album 'Turn Blue' Due Out May 13th». Radio.com. CBS Local Media, 21-03-2014. [Consulta: 21 març 2014].
  28. Minsker, Evan. «The Black Keys Share Their New Song "Turn Blue"». Pitchfork Media, 14-04-2014. [Consulta: 22 maig 2014].
  29. 29,0 29,1 Caulfield, Keith. «The Black Keys Earn First No. 1 Album, Michael Jackson Debuts At No. 2». Billboard.com. Prometheus Global Media, 21-03-2014. [Consulta: 22 març 2014].
  30. Staff writer. «The Black Keys Score First Australian #1; Michael Jackson Settles for #3». themusic.com.au. Street Press Australia, 17-05-2014. [Consulta: 21 maig 2014].
  31. «58th Annual GRAMMY Awards Nominees».
  32. Abram, Malcolm X. «Black Keys' Pat Carney talks about Cavs, shoulder injury and a rare respite from the road», 17-06-2015. [Consulta: 27 juny 2019].
  33. Uhelszki, Jaan (juliol 2019). «Brothers Gonna Work It Out». Uncut (266): 64–74. 
  34. «Song Exploder: BOJACK HORSEMAN (Main Title Theme) Interview with Patrick Carney and Ralph Carney». Song Exploder podcast, agost 2016 [Consulta: 8 juliol 2017].
  35. «Michelle Branch & New Boyfriend Patrick Carney Made an Excellent Pop-Rock Album: 'It Was Us Against The World'». Billboard.
  36. «Michelle Branch Gets Engaged to Patrick Carney», 03-07-2017.
  37. «NEWS \ The Black Keys Release 'Lo/Hi,' Their First New Single in Five Years». Prometheus Media LLC. [Consulta: 7 març 2019].
  38. Bote, Joshua. «The Black Keys Announce New Album 'Let's Rock', Share New Song 'Eagle Birds'», 25-04-2019. [Consulta: 25 abril 2019].
  39. 39,0 39,1 Coyle, Jake «The Black Keys pride selves as 'unperfectionists'». Boston.com. Associated Press. The New York Times Company, 22-06-2010 [Consulta: 24 abril 2012].
  40. Lowe, Zane (presenter) (30 abril 2014). The Black Keys in session (Radio broadcast). BBC Radio 1. Consulta: 5 maig 2014. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Black Keys