Howlin' Wolf sobrenom pel que era conegut Chester Arthur Burnett (10 de juny de 1910, West Point, Mississipi - 10 de gener de 1976, Hines, Illinois) fou un músic afroamericà de blues, guitarrista i harmonista.

Plantilla:Infotaula personaHowlin' Wolf

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Chester Arthur Burnett Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1910 Modifica el valor a Wikidata
comtat de Clay (Mississipi) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 1976 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Hines (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcarcinoma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Oakridge-Glen Oak Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsHowlin' Wolf Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista, compositor, artista de carrer, cantant, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitatdècada del 1930 Modifica el valor a Wikidata -
GènereBlues Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra, harmònica i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficChess Records
RPM Records Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhowlinwolffoundation.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006474 Rottentomatoes: celebrity/howlin_wolf TMDB.org: 96170
Spotify: 0Wxy5Qka8BN9crcFkiAxSR Musicbrainz: ca5b38c2-f39d-45a4-ad3d-daf4448846ef Songkick: 424369 Discogs: 340678 Allmusic: mn0000276085 Find a Grave: 1227 Deezer: 8987 Modifica el valor a Wikidata

Granger a la dècada del 1930, va servir durant la Segona Guerra Mundial a l'exèrcit nord-americà i el 1948 va formar una banda que incloïa guitarristes com Willie Johnson i M. T. Murphy, el tocador d'harmònica Junior Parker, un pianista anomenat Destruction i el tambor Willie Steele.

El 1951 va començar a actuar a la ràdio a West Memphis, Arkansas. El seu àlbum de 1962 Howlin' Wolf és un dels més famosos discos de blues, conegut per la il·lustració de la seva coberta amb una cadira oscil·lant. Aquest àlbum contenia "Wang Dang Doodle", "Goin' Down Slow", "Spoonful" i "The Red Rooster", cançons que van servir de base als repertoris de les bandes angleses i americanes enamorades del blues de Chicago.

El 1965 va aparèixer al show televisiu Shindig juntament amb els Rolling Stones. Wolf va donar diversos concerts a Chicago el 1972, gravats per la discogràfica Chess al seu àlbum Live and Cookin i el 1973 va produir el seu últim àlbum The Back Door Wolf.

Va tenir especial ressonància el seu disc "The London Howlin' Wolf Sessions", enregistrat a Londres al costat d'una super-banda d'estrelles britàniques (Eric Clapton, Stevie Winwood, Charlie Watts, Bill Wyman) i el seu inseparable Hubert Sumlin.

Dotat d'una tècnica musical rudimentària (tant en l'harmònica com en la guitarra slide), el seu peculiar sentit del tempo i els seus udols (com a la cèlebre "Smokestack Lightning") van conferir a les seves interpretacions un vigor característic.

El rock psicodèlic dels seixanta va tenir en Howlin' Wolf un dels seus màxims inspiradors. Jimi Hendrix va començar la seva actuació al festival de Monterrey, el 1967, (la seva primera aparició a nivell de les grans estrelles) amb una frenètica versió d'un clàssic de Howlin' Wolf, "Killing Floor".

Els Cream van convertir "Spoonful" (composta per Willie Dixon) en un èxit, i també van deixar una recordada recreació de "Sittin' On The Top Of The World". The Doors van versionar "Back Door Man" i els Rolling Stones van tenir uns dels seus èxits més primerencs amb "Little Red Rooster".

Howlin' Wolf va morir de càncer a l'Hospital de Veterans de Hines, Illinois el 1976.

Discografia

modifica
  • 1959: Moanin' in the Moonlight
  • 1962: Howlin' Wolf Sings the Blues
  • 1962: The Rockin' Chair Album
  • 1964: Live in Europe 1964
  • 1965: Poor Boy – Chess
  • 1966: Big City Blues
  • 1966: Live in Cambridge, 1966
  • 1967: The Original Folk Blues
  • 1968: The Super Super Blues Band– MCA Records
  • 1969: Evil
  • 1969: The Howlin' Wolf Album
  • 1971: Message to the Young
  • 1971: The London Howlin' Wolf Sessions
  • 1972: Live and Cookin' (At Alice's Revisited)
  • 1973: The Back Door Wolf