The Informer (pel·lícula de 1912)

The Informer és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Walter Miller, Henry B. Walthall i Mary Pickford.[1] Es va estrenar el 21 de novembre de 1912.[2] El 1999 l'UCLA Film and Television Archive va localitzar una còpia de nitrat incompleta de la pel·lícula i la va donar l’any 2000 a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Infotaula de pel·lículaThe Informer
The Informer ad in The Motion Picture Story Magazine (Aug 1912-Jan 1913) (IA motionpicturesto04moti) (page 729 crop).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
FotografiaG. W. Bitzer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGeneral Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1912 Modifica el valor a Wikidata
Durada18 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0002277 Modifica el valor a Wikidata
Fulletó de propaganda de la pel·lícula

ArgumentModifica

Un jove enamorat marxa de casa a l'inici de la Guerra Civil dels Estats Units per unir-se a l'exèrcit confederat i demana al seu germà que cuidi de la seva estimada. El germà però no és fidel a la seva confiança i fa creure a la noia que el seu germà ha mort. Atrapat a la vora de casa seva entre les línies de l'enemic, el germà apareix davant d'ells en el moment crucial.

Per venjar-se, el mal germà el delata als de la Unió. Es produeix una batalla i durant l'atac la noia defensa sola el seu amant ferit i la seva família en una cabana. El mal germà mor per una bala perduda.

RepartimentModifica

  • Walter Miller (Capità confederat)
  • Harry Carey (caporal de la Unió)
  • Clara T. Bracy (criada afroamericana)
  • Edward Dillon (soldat confederat)
  • John T. Dillon (soldat de la Unió)
  • Joseph Graybill (soldat de la Unió)
  • W. C. Robinson (soldat de la Unió)
  • W. Chrystie Miller
  • Gertrude Norman

Rellevància en l’obra de GriffithModifica

Es tracta del darrer dels dotze curtmetratges que Griffith dedicà la Guerra Civil Nord-americana entre 1908 i 1912[3] abans de rodar El naixement d’una nació (1915). Aquesta pel·lícula és un exemple de com Griffith va ser un dels primers directors en entendre el dramatisme de l'espai, el seu valor simbòlic o al·legòric deixant entreveure la seva implicació emocional en la representació dels ambients del Sud, cargant-los de nostàlgia i ironia i, abans que Ford, revestint la planura de l’Oest d’un sentit quasi religiós.[4] Es tracta del debut de Walter Miller al cinema.[5]

ReferènciesModifica

  1. «The Informer» (en silent era : progressive silent film list). Silent Era : Progressive Silent Film List, 21-05-2012. [Consulta: 27 octubre 2021].
  2. Schmidt, Christel. Mary Pickford: Queen of the Movies (en anglès). University Press of Kentucky, 2012-11-01, p. 244. ISBN 978-0-8131-3667-7. 
  3. Mayer, David. Stagestruck Filmmaker: D. W. Griffith and the American Theatre (en anglès). University of Iowa Press, 2009-03, p. 128. ISBN 978-1-58729-840-0. 
  4. Brunetta, Gian Piero. Historia mundial del cine I: Estados Unidos I (en castellà). Ediciones AKAL, 2011-03-25, p. 632. ISBN 978-84-460-2752-2. 
  5. Slide, Anthony. The Truth at Twenty-Four Frames per Second: An Anthology of Writings on Film History (en anglès). BearManor Media, 2021-06-04.