Teglatfalassar III

(S'ha redirigit des de: Tiglatpileser III)

Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III, i Tukulti-apil-Ešarra III en accadi, va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC. La seva relació amb el rei anterior Aixurnirari V és incerta. Podria ser el seu fill, el seu germà o un usurpador (un cap militar o tartan) proclamat per aquells que s'havien aixecat un o dos anys abans. Encara que la Llista dels reis d'Assíria el fa fill d'Adadnirari III[1] els erudits pensen que va ser general i governador de Kalhu, i el seu nom era Pulu. Se sap que va pujar al tron al mig de la guerra civil el 13 Ayaru de 745 aC, en el que podria ser un cop d'estat per posar fi a l'anarquia, i on es va exterminar a la família reial. El nom adoptat seria per recordar al gran conqueridor Teglatfalassar I. Els experts detecten el seu origen com usurpador perquè en cap inscripció no esmenta els seus ancestres com era costum entre els reis assiris i es limita a parlar "dels reis, els meus pares" sense cap nom ni títol.[2][3]

Infotaula de personaTeglatfalassar III
Tilglath pileser iii.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort727 aC Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Assíria
Rei de Babilònia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióMitologia sumèria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Assíria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSalmanassar VSargon II Modifica el valor a Wikidata
PareAdadnirari III Modifica el valor a Wikidata
Teglatfalassar III

Fonts del regnatModifica

Les fonts del seu regnat són: les inscripcions en pedra que narren els fets de manera cronològica (en part mutilats més tard per Assarhaddon 681 aC-669 aC); les inscripcions en argila que narren algunes campanyes del rei en orde geogràfic i no cronològic, i les llistes en argila amb la relació de països conquerits, sense detalls. La inscripció d'Assurbanipal (669-631 aC o 627 aC) complementen les dades i permeten tenir un bon coneixement del seu regnat.[a][4]

Campanyes militarsModifica

El seu poder devia ser prou fort perquè cap pretendent es va aixecar en la seva contra i el mateix any 745 aC ja va començar les expedicions anuals el setembre, a Babilònia, passant per les muntanyes de Zagros. Babilònia estava amenaçada pels arameusi diverses tribus caldees. L'expedició va durar un parell de mesos i va derrotar algunes tribus aramees com els Puqudu i els Li'tan a la zona propera al Regne d'Elam i després es va dirigir a Sippar a l'oest i més tard al sud cap a Nippur. Regnava a Babilònia Nabonassar (747 aC-734 aC) successor de Nabu-shuma-ishkun (761 aC-747 aC), que va pagar un tribut a Assíria que feia temps que no es pagava. Va dividir l'estat en quatre províncies amb governadors assiris.[b] El rei va fer sacrificis a Sippar, Nippur, Babilònia, Borsippa, i a altres ciutats menors, sacrificis dedicats a Marduk, Bel, Nabu, i altres deïtats. Nabonassar va conservar el tron només de nom però el verdader monarca era el rei d'Assíria.[3]

Contra l'Imperi MedeModifica

L'any següent va dirigir les seves forces a Namri i Mataa, l'Imperi Mede. Hordes de gent de Namri havien fet incursions a Assíria durant els darrers anys. Teglatfalassar va entrar el país a través de Bit-Zatti, Bit Abdadani, Arziah, i altres districtes cap a Nishai; els districtes de Bit-Sumurzu i Bit Khamban els va agregar al territori assiri i va nomenar governadors. Va restaurar la ciutat de Nikur, una de les destruïdes al començament de la campanya, i la va repoblar amb colons; els assiris van entrar a Mataa (Mèdia) però no directament el rei sinó una part de l'exèrcit manat per Asshur-dani-nani, que havia de castigar a les tribus situades al sud de la mar Càspia; la marxa està descrita però la manca de coneixements geogràfics de la zona no permet seguir-la.

Atac als regnes arameusModifica

El 743 aC el rei va fer una expedició contra Bit Agusi, on regnava Matilu que estava sota influència d'Urartu. Va assetjar Arpad, la capital. Matilu tenia l'aliança de Sulumal de Melid o Meliddu (Malatya), el rei Tarkhulara o Tarkhularas de Gurgum i el rei Kushtashpi de Kummukh, però l'aliança principal era la del rei d'Urartu, que va atacar directament territori assiri forçant al rei Teglatfalassar a retornar a corre-cuita creuant l'Eufrates per la zona de Til Barsip i dirigint-se cap al nord. Es va lliurar una batalla en un lloc al sud-est de Khummukhi, entre Khalpa (a la Commagena/Kummukhi) i Kishtan (moderna Kustam, prop de Biredjik) on van triumfar els assiris. Va assetjar Arpad altre cop (el setge durarà tres anys) amb un exèrcit i va marxar al nord destruint les ciutats d'Izzida, Ququsanshu i Kharbisina, arribant a Amedi i encara més al nord, i ja no van seguir endavant perquè els soldats estaven cansats.[5]

El 742 aC les forces assíries van atacar Kummukhi i van derrotar les forces locals i d'Urartu a Khalpa o Khalpi. El rei local Kustashpidi va haver de pagar tribut a Assíria.

No es coneix activitat militar e4l 741 aC fora del setge d'Arpad.

El 740 aC es va rendir Arpad. Tropes assíries van creuar Kummukhi. El rei de Gurgum, Tarkhularas, Dadilu de Kask (lloc no identificat) i el de Meliddu, Samulal, van pagar tribut. El van seguir Urikki de Que, Azriyau de Yaudi-Samal, Uassurme (Wasu Sharumush) de Tabal, Ushkhitti d'Atun (propera a Tabal), Urballa de Tokhan, Tukhammi d'Ishtunda, i Urimmi de Khubishna. El rei Tutammu de Khatina o Patin va ser el cap de la resistència contra els assiris.[3]

Contra l'expansió d'UrartuModifica

El 739 aC es va fer una expedició a Ullubu i a Kirchu o a Kilkhi, que haurien caigut en mans d'Urartu, però d'aquesta campanya no se'n coneixen detalls. Els dos districtes van ser ocupats i no els va saquejar com habitualment sinó que els va restaurar com a territori assiri amb un governador amb seu a la ciutat d'Asshur-iqisha acabada de construir.

A Carquemix i l'Imperi MedeModifica

L'any 738 aC els assiris es van presentar a Karkemish on van imposar Pisiris com a rei. Van fer una expedició contra Yaudi-Samal, on el rei Azriyau va acabar deposat potser el 738 aC i van posar al tron un descendent de l'antiga casa reial, Panammuruwa II o Panammu. El regne va incorporar alguns territoris del veí regne de Gurgum. Va derrotar el rei Tutammu de Patin, van ocupar la capital Kinalia, i el rei va ser fet presoner i deposat; el regne va esdevenir la província assíria d'Umqi amb un governador assiri. Tabal va pagar tribut. Els assiris van seguir cap al sud; Azarià de Judà sembla haver exercit una certa hegemonia entre diversos prínceps aliats a la zona: Hamath, Damasc, Israel i Judà, que havien format una aliança de la que també n'havien format part Karkemish, Kummukh, Que, Melid o Meliddu, Tir, Biblos i altres, fins a 19 estats, i que els assiris havien aconseguit desmuntar en part. Ara al penetrar al sud, les ciutats de Fenícia van pagar també tribut encapçalats pel rei Sibittibi'ili de Biblos i Hirom de Tir. El mateix van fer el rei Rezin de Damasc, el rei d'Israel Menahem,[c] i la reina Zabibi d'Aribi. La campanya assíria als districtes que van mantenir l'oposició és quasi desconeguda; se sap que una ciutat, Kullani, possiblement la bíblica Kalneh, la van capturar, però probablement van ser ocupades o destruïdes unes quantes més. Els assiris es van annexionar el regne d'Hama o Hamath (governat per Enilu), almenys en part, i la regió de Khatarikka (Celesíria). Es van establir a la zona trenta mil colons assiris procedents d'Ulluba i Kilkhi on el rei havia estat l'any anterior i altres milers van enviats als llocs que aquests colons havien deixat.

El 737 aC Teglatfalassar III va haver de fer una nova expedició a Namri i a Mataa. Va assolar els districtes arameus de Bit Sanguibuti, Bit Khamban i Sumurzu. Els assiris van trobar ferotge resistència per part del príncep de Bit Kabri, el successor de Battanu, que ja s'havia destacat a la lluita el 744 aC.

El 736 aC es van repetir els atacs contra Ullubu i Kirchu o Kilkhi i va conquerir Kastirru, Parisu, Tashuya, Mantu, Sarda'urri, Diulla, Mont Nal, Sikibru, Asurdeo, Babutta, Lusia i Bisia i les fortaleses a la rodalia del mont Nal a la frontera d'Urartu.[3][2]

UrartuModifica

L'any 735 aC el rei va dirigir l'exèrcit contra Urartu, però els annals no estan ben conservats i la manca de coneixement geogràfic fa difícil reconstruir la campanya; en un text es dona una llarga llista de ciutats conquerides (Ina, Sassu Libsaa, Lukia, Mont Shimirra, Ushurnu, Uzurra, Kuta, Urra, Arana, Taba, Valli'a, Kilisa, Iguida, Dinabli, Abbissa, Jarbisinna, Tasa del país d'Inzi o Enzi, Angana i Binzu i les fortaleses frontereres). Segons el relat, els assiris van creuar els rius Kallab i Shukur, conquerint les ciutats de Jista, Jirabisina, Barbas i Tasa fins al riu Ulurush ocupant les ciutats de Daikansha, Sakka, Ippa, Ilisansha, Lukadansha, Kuda, Iluguia, Dania, Danzium, Ukai, Lukia, Abrania, Yusa, Mukrania i Ura (al centre del país de Musri). Els assiris van arribar fins a Turushpa, la capital d'Urartu, que van assetjar mentre el país era devastat fins al mont Bidarshu (de localització desconeguda però relativament llunyà a Turushpa), però no va poder ser presa per manca de vaixells per fer complet el bloqueig i finalment el rei assiri va aixecar el setge i va retornar a Assíria. El regne d'Urartu ja no va desafiar a Assíria en els següents anys.

A la regió de SíriaModifica

El 734 aC es va fer campanya cap a Síria. Potser aquest any, el rei Urikki (Awarikkus) de Que va ser destituït i substituït per Asi Tiwata. Van enviar tribut el rei Salumal de Meliddu, Dadi Ilu de Kask, i Ushkhitti d'Atun. La regió de Fenícia al nord del que va ser el riu Eleutheros,[d] excepte Arvad o Arados (on regnava Abdillit, al que va succeir Maton Baal) va ser convertida en província; les ciutats al sud del riu van restar independents pagant un tribut. Les forces reials van arribar prop de Damasc assolant les ciutats de Siannuu, Vanu i Sau, el territori de Kar Kimmon (Kar Dadda), la ciutat de Khatarikka o Khittarikka, el territori de Nukudina i ciutats properes i van agafar direcció a la costa, que van seguir cap al sud. Entre les ciutats sotmeses Ashjani, Yadabi, Ilitarbi, Zitanu, Atinnu i Bumanu. La primera ciutat atacada a la costa hauria estat Ashdod, ocupada fàcilment, i van seguir Ascaló i Ekron (a l'interior) junt amb ciutats com Ri'raba, Ri'sisu, Gal'za, i Abilakka. Finalment es va presentar a Gaza on regnava Hanno (Khanunu), que no es volia enfrontar als assiris i va fugir a Egipte on esperava obtenir el suport del faraó; però els egipcis no van ajudar a Gaza que era la darrera fortalesa abans que els assiris poguessin entrar al país del Nil (tots els estats i territoris entre Cilícia i la frontera egípcia, excepte Judà, depenien ja d'Assíria i/o li pagaven tribut). Va conquerir Gaza i els seus ídols se'ls van emportar cap a Assíria. Va establir un príncep local com a rei titella, que havia de pagar un fort tribut a Assíria. Va introduir el culte a Asshur al que s'adorava junt amb les deïtats natives. Ara podia atacar Judà, on Azarià (Uziyah ben Amatzyah) havia mort a causa de la lepra cap a l'any 736 aC i l'havia succeït el seu fill Jotam però al cap de dos anys va morir i el va succeir el seu fill Acaz, que era un infant al pujar al tron. El rei d'Israel (Samària) Pècah[e] hauria pogut convèncer fàcilment a Judà per formar part d'una aliança contra els assiris amb Rezin de Damasc, però els dos regnes van preferir envair el territori en un conflicte anomenat guerra sirio-efraïmita: van marxar cap al sud a l'est del riu Jordà i van ocupar Elath que Azarià havia agregat al regne com a port essencial pel seu comerç; des d'allí es van dirigir al nord en direcció a Jerusalem. El rei Acaz va demanar ajut a Assíria i per obtenir-la va despullar de béns el temple i va buidar el seu propi tresor. El rei assiri va rebre l'ambaixada i va prometre ajuda. Quan els dos reis atacants ho van saber van abandonar Judà i van retornar al nord però no de manera unida contra els assiris sinó cadascun cap al seu propi territori.

IsraelModifica

El 733 aC Teglatfalassar III va iniciar l'atac a Israel per la plana d'Esdraelon sobre el Carmel. Els annals fallen en aquest punt però la Bíblia els completa dient que va conquerir Ijon, Abel-Beth-Ma'aka, Janoah, Qedesh, i Hazor, junt amb Gilead, Galilea i tot el territori de Neftalí. Ara ja podia atacar el cor de Samaria i matar el rei, però es van avançar un grup d'assassins locals que van enviar a Oixea o Osees (Hoshea/Ausi'i) per ser proclamat rei sota el control assiri. Els assiris es van annexionar la part oriental del país a l'est del Jordà. Llavors Teglatfalassar es va poder dirigir contra Damasc. Rezin li va sortir a l'encontre però va caure derrotat. El rei va poder fugir pels pèls i es va tancar a Damasc. Els assiris van devastar el país de manera terrible, i segons les cròniques assíries van destruir 591 ciutats, i els seus habitants van ser morts o deportats amb els seus béns cap a Assíria. Mentre durava el setge de Damasc va enviar un exèrcit assiri al nord d'Aràbia on la reina Samsi (successora de Zibibi) no pagava el tribut.[f] Samsi es va retirar davant l'exèrcit assiri intentant atreure'l cap a l'interior del país, però la van aturar i es va veure obligada a combatre, sortint-ne derrotada. Els assiris es van apoderar de molts camells i ramats i a la reina se li va permetre seguir governant. Un personatge de nom Idibil va ser nomenat governadorEs van sotmetre les ciutats i tribus àrabs de Mas'a, Taima, Saba, Gaifa, i altres dos o tres de les que no consta el nom, i també es va sotmetre el regne de Moab on Teglatfalassar va posar al tron Salaman. El rei Saniba d'Ammon, i el rei Kausmalak d'Edom, va pagar tribut.

Al final del 732 aC Damasc es va rendir. Rezin va caure presoner i executat. Teglatfalassar va actuar com a rei de Damasc i allí el va visitar Acaz de Judà, i probablement altres prínceps van anar a Damasc per retre-li homenatge. Potser aquest mateix any el rei Panammuwa II de Samal va morir assassinat i el va succeir el seu fill Barrakib. A Ascaló va ser enderrocat el rei Mintini, però el seu fill Rukiptu, també partidari de l'aliança amb Assíria, el va substituir. Els assiris van sufocar ràpidament una revolta que s'havia produït a Tir. També a Tabal el rei local Wasu Sharumash, va ser enderrocat i substituït per Sulli o Khulli, favorable a l'aliança assíria.

BabilòniaModifica

El 731 aC es va fer necessària una nova campanya a Babilònia on el 734 aC Nabu-nadin-zeri havia succeït al seu pare Nabonassar però el 732 aC va ser assassinat per un usurpador Nabu-shuma-ukin II. Llavors els arameus o caldeus es van unir i van fer un atac amb èxit a la capital quan el nou rei portava només unes setmanes de regnat. Els caldeus van posar al tron a un dels seus caps, Nabu-mukin-zeri, príncep de Bit-Amukkani. Els nous senyors de Babilònia es van apoderar de les terres dels grans propietaris (molts dels quals eren dignataris sacerdotals) i dels rics en general, que van urgir la intervenció del rei d'Assíria, però aquest estava encara ocupat a Damasc i en l'expedició a Aràbia. El 731 aC finalment va marxar al país. En el seu camí va xocar primer amb la tribu de Silani o Bit Shilani, i el rei Nabu-ushabshi va presentar resistència a la capital Sarabani, que Teglatfalassar va prendre i destruir. Va empalar Nabu-ushabshi a la porta de la ciutat, com advertència i la seva dona, els seus fills, les imatges dels déus i 55.000 persones van ser deportats com a captius. Les ciutats de Tarbasa i Yabullu van caure immediatament després, i va deportar i 30.000 habitants. La següent citat en caure va ser Zakiru, de la tribu de Sha'alli o Bit Saalli, i va assolar el seu territori. Ukinzer va abandonar Babilònia i es va refugiar al territori de la seva pròpia tribu, Bit Amukkani. Es va tancar a la seva capital Sapi o Sapia. Teglatfalassar el va comminar a la rendició, però segurament l'any ja estava avançat i Ukinzer va decidir resistir, doncs la ciutat no podia ser sotmesa a un setge regular. El rei assiri es va acontentar de moment en destruir la rodalia de la ciutat sense deixar ni un sol poble o llogaret. Altres prínceps caldeus (arameus) van començar a aproximar-se al rei assiri: Balasu o Belesys, cap de la tribu Bit Dakkuri, va enviar or, plata i pedres precioses i també ho va fer Nadin o Nadina de Laraq. El principal cap dels caldeus era Marduk-Apal-Iddina II, de la tribu Bit Yakin al País de la Mar, que mai havia estat sotmès a Assíria, però aquesta vegada es va presentar durant el setge de Sapia i va entregar tribut en or, pedres precioses, fustes escollides, vestits brodats i ramats, al rei assiri.[3]

 
Assíria vers el 745 a 727 aC

El 730 aC no s'esmenta cap fet i el 729 aC Teglatfalassar tornava a ser a Babilònia i aquesta vegada va poder conquerir Sapi o Sapia. Va deposar Ukinzer i el rei assiri va decidir que no hi hauria més prínceps natius i ell mateix va iniciar el camí per ser proclamat rei a Babilònia. Es van decretar festivals a les principals ciutats del país en honor dels déus i el rei va fer a la capital sacrificis a Marduk, a Borsippa els va fer a Nabu, i a Kutha al déu Nergal. Altres sacrificis de menor importància es van fer a Kix, Nippur, Ur, i Sippar. Finalment a la ciutat de Babilònia es va portar a terme la cerimònia principal en la qual el rei agafava les mans de Marduk i amb aquest acte era reconegut com a fill del déu i legitim rei de Babilònia. L'1 de gener del 728 aC va ser proclamar rei agafant el nom de Pulu (Poros) que no se sap si ja el tenia abans o va ser triat perquè el nom no fos el mateix que tenia com a rei d'Assíria per mantenir una teòrica dualitat. L'annexió de Babilònia era molt avantatjosa per Assíria però la cerimònia d'agafar les mans de Marduk s'havia de fer cada any i això era complicat per un rei que també era cap de l'exèrcit, i la capital d'Assíria no es podia traslladar per no menystenir als assiris. El 727 aC el rei va repetir la cerimònia.[5]

Final del regnatModifica

Jo no s'esmenten més esdeveniments al seu regnat. Se sap que va reconstruir en estil hitita el palau de Kalah (Nimrud). Va morir el mes de Tebet de l'any equivalent al 727 aC. Una inscripció poc abans de morir declara que governava del golf Pèrsic al sud, a Bikni a l'est, i fins a la mar i Egipte a l'oest; els seus títols eren rei de Kishshati, rei d'Assíria, rei de Babilònia, rei de Sumèria i Accàdia, i rei dels Quatre Costats de la Terra. El va succeir el seu fill Ululayu, que va agafar el nom de Salmanassar V.[3]

NotesModifica

  1. La inscripció principal són els Annals, molt damnats per Assarhaddon; el segueixen les lloses de Nimrud; i finalment les taules, moltes de les quals al Museu Britànic. Totes han estat publicades i traduïdes a diverses llengües.
  2. D'aquestes quatre províncies la primera era Kar-Ashur, al Zab; i una altra, tot i que els annals no ho esmenten, sembla que portava el nom Dur-Tukulti-apal-esharra i pagava un tribut de 10 talents d'or i mil talents de plata; en cadascuna d'elles es va construir un palau reial i un monument
  3. el rei d'Israel no va fer cap intent de resistència i va entregar el tribut de mil talents de plata tan aviat com van arribar les forces assíries
  4. modern Nahr al-Kebir
  5. Mort Menahem el va succeir el seu fill Pecahià va regnar poc temps (uns dos anys) i va ser enderrocat i assassinat per un usurpador de nom Pècah cap al 736 aC
  6. només s'havia pagat l'any 738 aC

ReferènciesModifica

  1. «The Assyrian king list». Livius.org. [Consulta: 7 novembre 2021].
  2. 2,0 2,1 Healy, Mark. The ancient Assyrians. Londres: Osprey, 2003, p. 17. ISBN 9781855321632. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Cassin, Elena (et al.) (eds.). Los imperios del antiguo Oriente III: la primera mitad del primer milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 41-50, 97, 105-106, 111-113, 160-163, 177-179, 187. ISBN 8432301183. 
  4. Leick, Gwendolyn. Who's who in the Ancient Near East. Londres; Nova York: Routledge,Taylor & Francis, 1999, p. 188. ISBN 9786610330362. 
  5. 5,0 5,1 Luckenbill, Daniel David (ed.). Ancient records of Assyria and Babylonia: 2. Nova York: Greenwood Press, 1968, p. 84-87. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teglatfalassar III