Tiroïditis autoimmunitària
La tiroiditis autoimmunitària, és una malaltia crònica en la qual l'organisme interpreta la glàndula tiroides i els seus productes hormonals T3, T4 i TSH com a amenaces, produint, per tant, anticossos especials que s'adrecen a les cèl·lules de la tiroide, destruint-la així. Pot presentar-se amb hipotiroïdisme o hipertiroïdisme i amb o sense goll.[1]
| Tipus | malaltia autoimmunitària del sistema endocrí, tiroïditis i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | endocrinologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | dolor musculoesquelètic crònic i fatiga muscular |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | 5A03.2 |
| CIM-10 | E06.3 |
| Recursos externs | |
| MeSH | D013967 |
| UMLS CUI | C0920350 |
| DOID | DOID:7188 |
Causes modifica
L'autoimmunitat tiroidal és familiar.[1] Es diu que la malaltia s'hereta com a tret dominant, ja que s'ha informat que fins a un cinquanta per cent dels familiars de primer grau de pacients amb algun tipus de tiroïditis autoimmunitària presenten anticossos tiroidals al sèrum.[1]
Categories modifica
Els especialistes separen la tiroïditis autoimmunitària en dues categories clíniques.
- Si hi ha goll, s'entén com a tiroïditis de Hashimoto.
- Si la tiroide és atròfica, i no presenta goll, s'anomena tiroïditis atròfica.[1]
La tiroïditis autoimmunitària també pot referir-se a la malaltia de Graves i a diverses altres formes de malalties de la tiroide.
Si els símptomes de la tiroïditis apareixen a les dones després del part, s'anomena tiroïditis postpart.[1]