Viquipèdia

Tiroïditis de Hashimoto

malaltia autoimmunitària

La tiroïditis de Hashimoto o tiroïditis limfocítica crònica (TLC) és una malaltia autoimmunitària en la qual la glàndula tiroide és destruïda a poc a poc per una varietat de cèl·lules i anticossos que medien en els processos immunes.[1][2] Fou descrita per primera vegada l'any 1912 pel metge japonès Haraku Hashimoto, qui l'anomenà «goll limfomatós». Va ser la primera malaltia reconeguda com una malaltia autoimmunitària.[3] L'etiologia de la TLC encara no es coneix del tot. A la majoria dels malalts s'observen diferents tipus d'anticossos anti-tiroidals, sent la peroxidasa anti-tiroidal (anti-TPO) la troballa més comuna. Molts també poden presentar positivitat a l'anti-tiroglobulina (anti-Tg) i/o als anticossos bloquejants del receptor de TSH (TBAb o TSBAb). Un petit grup (10-15%) té signes clínics de TLC i les determinacions d'anticossos en sèrum són negatives.[4][5]

Plantilla:Infotaula malaltiaTiroïditis de Hashimoto
Histologia d'una TLC incipient. S'aprecia l'infiltrat limfocitàri entre els fol·licles. Detall-60X. Tinció d'HE
Tipustiroïditis autoimmunitària Modifica el valor a Wikidata
EpònimHakaru Hashimoto Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesanti-thyroid autoantibodies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115A03.20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E06.3 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9245.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM140300 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB5649 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000371 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine120937 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhashimotos-thyroiditis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD050031 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0677607 Modifica el valor a Wikidata

Es creu que aquest trastorn és la causa més comuna d'hipotiroïdisme primari a Amèrica del Nord i als països desenvolupats en general. Una mitjana entre 1 i 1,5 de cada 1.000 persones tenen aquesta malaltia, amb més freqüència en dones que en homes (entre 10:1 i 20:1), i amb més freqüència entre els 45 i els 65 anys. És la principal anomalia de la tiroide en nens i joves menors de 18 anys.

En els països europeus, una forma atròfica de la tiroïditis autoimmunitària (tiroïditis d'Ord) és més comuna que la tiroïditis de Hashimoto. En la de Hashimoto pot haver-hi creixement de la glàndula i en la d'Ord no és present, encara que la distinció és més acadèmica que pràctica.[6] En definitiva, són manifestacions particulars d'un mateix procés i no dues malalties diferents.[7]

La malaltia té una variant nodular, menys comuna que la presentació difusa i amb unes característiques ultrasonogràfiques notablement heterogènies.[8] La majoria d'aquests nòduls són benignes (≈84%) i els criteris de malignitat no són diferents als d'altres patologies nodulars en general.[9] S'ha trobat, però, una associació particular entre la TLC i el carcinoma papil·lar de tiroides (CPT) amb uns mecanismes patogènics encara no aclarits.[10] Alguns especialistes afirmen que la coexistència de TLC i aquest tipus de carcinoma comporta nombres més baixos de metàstasis limfàtiques cervicals i diàmetres tumorals més petits en relació als apreciats en malalts que pateixen un CPT sense aquesta tiroïditis, fet que representa un potencial millor pronòstic pels pacients amb les dues patologies.[11] Els pacients amb TLC tenen un alt risc de desenvolupar un limfoma tiroidal primari (LTP) en relació a la resta de la població, el qual acostuma a aparèixer en el context d'un goll de creixement ràpid.[12] En aquests casos, el LTP sorgeix sobre una tiroïditis limfocítica de llarga evolució i el seu tipus histològic correspon predominantment (≥70%) al d'un limfoma de teixit limfoide associat a les mucoses. La concurrència de TLC, CPT i LTP és escassa, però possible.[13]

La TLC s'associa moltes vegades amb altres problemes d'autoimmunitat. Per exemple: diabetis mellitus tipus 1, celiaquia, artritis reumatoide, esclerosi múltiple o vitiligen.[14] L'associació de TLC i miastènia gravis és poc freqüent i pot presentar-se de dues maneres, de forma conjunta o un procés precedint a l'altre. Quan coexisteixen ambdues entitats clíniques els símptomes es solapen, dificultant la diagnosi separada de dites malalties.[15] També s'ha descrit en determinats casos l'aparició d'una síndrome d'Adie (un trastorn neurològic caracteritzat per una pupil·la tònica dilatada), amb midriasi i fotofòbia.[16] Amb poca freqüència, es veuen TLCs en les que es produeix una síndrome nefròtica derivada d'una glomerulonefritis membranosa per alteració dels nivells sèrics de les hormones tiroidals.[17]

Ocasionalment, la TLC pot cursar amb una forma especial d'encefalitis descrita per primera vegada l'any 1966,[18] que en determinats malalts debuta en forma de psicosis.[19] En altres, poden sorgir crisis epilèptiques refractàries a la medicació antiepilèptica i immunosupressora.[20] Aquesta encefalitis, secundària als efects tòxics de l'hormona alliberadora de tirotropina en el SNC, per regla general acostuma a respondre bé als corticoides.[21]

S'ha observat que persones joves amb TLC, però sense anormalitats de la funció glandular (és a dir, en estat d'eutiroïdisme), presenten canvis en les artèries caròtides que indiquen que aquesta tiroïditis podria afavorir una ateroesclerosi precoç i augmentar el risc de problemes cardiovasculars en els individus afectats.[22] Les dones amb la síndrome d'ovari poliquístic són més proclius a desenvolupar una TLC que les que no la pateixen; possiblement per un desequilibri entre estrògens, progesterona i andrògens. També s'ha observat l'existència concurrent de determinats polimorfismes genètics en les dues malalties.[23] De forma gairebé excepcional la TLC s'ha identificat com un trastorn relacionat amb una hemiagenèsia tiroidal (un rara anomalia genètica), acompanyat d'una absència ipsilateral de glàndules paratiroides, sense que a hores d'ara s'hagi aclarit completament el conjunt de mecanismes que lliga aquestes patologies.[24]

El paper del dèficit o l'excés de certs nutrients en la gènesi o l'evolució d'aquesta tiroïditis encara no s'ha aclarit completament; per això, els suplements o dietes recomanables a les persones que la pateixen són motiu de controvèrsia.[25] Alguns malalts amb TLC i hipotiroïdisme subclínic recuperen l'estat eutiroidal després d'un tractament amb mioinositol i seleni.[26]

Una de les infeccions que els especialistes consideren dins del grup de factors desencadenants de la malaltia és la produïda pel virus de l'herpes simple tipus 1.[27]

Diagnòstic modifica

Clínicament la diagnosi de la TLC no és sempre fàcil, ja que acostuma a progressar lentament de forma subtil i sovint es sospita per alteracions en una anàlisi rutinària. Els símptomes inicials són poc específics: cansament, canvis d'humor, somnolència, intolerància al fred, rampes, pèrdua de cabells, restrenyiment, disminució de la memòria, augment de pes, etc. L'examen físic pot apreciar un goll dur no dolorós a la palpació o, en cas d'un procés avançat, un mixedema periorbital amb exoftàlmia ocular bilateral i hiperèmia conjuntival (oftalmopatia de Hashimoto).[28] Dita oftalmopatia sovint s'acompanya d'alteracions a les parpelles o disfuncions dels músculs encarregats dels moviments oculars[29] i, de vegades, la seva primera manifestació és una diplopia.[30] Rarament, en nens la malaltia debuta amb un vessament pericardíac.[31] En adults amb TLC, aquest tipus de lesió s'observa més sovint i existeixen casos en els que la tiroïditis s'ha diagnosticat després de la presentació de quadres sincopals en el context d'un tamponament cardíac imminent secundari a embassament pericardíac massiu.[32]

De forma molt ocasional, la TLC es detecta com a conseqüència d'hemorràgies derivades d'una coagulopatia, com ara la forma adquirida (no hereditària) de la malaltia de Von Willebrand.[33] Aquest trastorn té les mateixes característiques analítiques que la forma congènita i pot concórrer amb un procés limfoproliferatiu o no.[34]

Les presentacions més comunes de la TLC són:

  • Eutiroïdisme i goll
  • Hipotiroïdisme subclínic i goll
  • Fallida tiroidal primària
  • Hipotiroïdisme
  • Goll adolescent
  • Tiroïditis no dolorosa o silent
  • Tirotoxicosi no dolorosa puerperal
  • Hiper/Hipotiroïdisme alternant

Una forma poc freqüent de la TLC és l'associada amb la malaltia relacionada amb l'IgG4 (MRIgG4).[35] S'ha descrit la concurrència de MRIgG4 i vasculitis en TLCs de llarga evolució.[36] TLCs greus poden cursar amb rabdomiòlisi (destrucció de cèl·lules musculars esquelètiques) important,[37] en el context d'una síndrome de Van Wyk-Grumbach.[38]

Les proves analítiques són fonamentals en el diagnòstic i s'han de valorar acuradament els nivells dels anticossos anti-tiroidals esmentats abans, de la TSH, la T3 lliure i la T4 lliure i total. És possible trobar nivells aixecats de prolactina, fet que comporta de vegades una disminució de la secreció de gonadotropina, alteracions del cicle menstrual i/o galactorrea.[39] Els estudis per ultrasons tenen gran utilitat, sobretot en la forma nodular d'aquesta tiroïditis i en la seva diferenciació d'una malaltia de Graves. Fan possible una avaluació de la mida, ecogenicitat i textura de la tiroide (sòlida o quística) i identifiquen microcalcificacions, marges anòmals o augment de la vascularització emprant l'eco-Doppler.[40] La biòpsia de teixit tiroidal o l'estudi citològic mitjançant el procediment d'aspiració amb agulla fina[41] aporten criteris d'alt valor pronòstic i permeten una classificació definitiva de la lesió.[42][43]

Anatomia patològica modifica

Macroscòpicament s'aprecia una glàndula tiroide de consistència ferma, amb una coloració que pot oscil·lar entre rosada i notòriament groga. La càpsula es lobulada i sense adherències amb les estructures adjacents.

Microscòpicament, la TLC es caracteritza por una infiltració limfocitària difusa amb presència de centres limfoides germinals ocasionals, fol·licles tiroidals petits i d'escàs contingut col·loide amb un grau divers de destrucció de les seves cèl·lules epitelials. El citoplasma de les cèl·lules fol·liculars és granular i de color rosat (oxifílic), mentre que el seu nucli és hipercromàtic. Aquestes cèl·lules alterades s'anomenen oncocítiques, cèl·lules de Hürthle o cèl·lules d'Askanazy.[44]

A la forma atròfica es veu una tiroide petita, amb un infiltrat limfoide similar i evidència de canvis fibròtics moderats que comprometen el teixit parenquimatós tiroidal.

Els canvis histopatològics que s'observen en una TLC fibrosa i en una tiroïditis de Riedel (TR)[45] son bastant similars, si bé en la TR no acostumen a aparèixer cèl·lules oncocítiques. Una altra característica diferencial és la presència predominant de cèl·lules plasmàtiques IgA-positives en la TR i IgG-positives en la TLC fibrosa (en la qual la positivitat IgA és de <15%).

Eventualment, pot ser necessari fer un perfil immunohistoquímic o estudis de genotipat de la mostra, ja que certes varietats de limfoma -sobretot el tipus MALT-[46] s'instauren sobre la TLC.[47] En un ≤30% dels casos es tracta d'un limfoma B no hodgkinià de cèl·lules grans.[48]

Tractament modifica

La malaltia pot romandre estàtica i asimptomàtica molts anys. Les persones amb un goll petit i sense símptomes no són tributàries de tractament. Si la TLC progressa, apareixen problemes compressius causats per la mida del goll o manifestacions clíniques i analítiques d'hipotiroïdisme, cal instaurar una teràpia de reemplaçament hormonal amb tiroxina sintètica (levotiroxina). La dosi de levotiroxina ha d'ajustar-se a les necessitats individuals del pacient (edat, existència de comorbilitats o no, etc.) i acostuma a ser un tractament mèdic de per vida.[49] En alguns casos, si el goll és dolorós o ocasiona una important alteració estètica, pot estar indicada la cirurgia.[50]

La TLC en nens afectes de cromosomopaties concomitants (síndrome de Down, síndrome de Turner) té tendència a evolucionar ràpidament cap a l'hipotiroïdisme subclínic i no és infreqüent la conversió de la malaltia en una tiroïditis autoimmune tipus Graves-Basedow, en especial en casos de TLC dolorosa (forma que provoca una important desestructuració tiroidal).[51] Si bé les dues formes de tiroïditis presenten fenotips diferents i no es coneixen clarament els seus mecanismes de divergència, tenen un gran nombre de factors etiològics comuns.[52][53] L'una i l'altra poden coexistir en un mateix malalt i cursar amb episodis recurrents de tirotoxicosi.[54]

No tots els nens i adolescents amb tiroïditis de Hashimoto necessiten un tractament de durada indefinida amb levotiroxina i un terç d'aquells que tenen un nivell de TSH <10 U/L en el moment del diagnòstic són candidats a discontinuar la medicació en uns dos anys.[55]

Bibliografia modifica

Referències modifica

  1. ↑ López, JI; Fernández de Larrinoa, A; Zabala, R; Del Cura, JL «El diagnóstico histológico de la patología tiroidea en biopsias guiadas por control ecográfico» (en castellà). Rev Esp Patol, 2009; 42 (2), pp. 97-106. DOI: 10.1016/S1699-8855(09)70162-X. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 19 febrer 2016].
  2. ↑ Fernández Soto, ML; Serrano Pardo, MD; González Jiménez, A; Escobar Jiménez, F «Actualización clínica de la enfermedad tiroidea autoinmune» (en castellà). Endocrinol Nutr, 2001 Feb; 48 (2), pp: 48-56. DOI: 10.1016/S1575-0922(01)74774-2. ISSN: 1575-0922 [Consulta: 7 novembre 2017].
  3. ↑ Khan, FA; Al-Jameil, N; et al «Thyroid dysfunction: an autoimmune aspect» (en anglès). Int J Clin Exp Med, 2015 May 15; 8 (5), pp. 6677-6681. PMID: 26221205 [Consulta: 19 febrer 2016].
  4. ↑ Esteban Rodriguez, A «Enfermedad tiroidea autoinmune (AITD): Comentarios a informes» (en castellà). SEQC, 2013; Ag 7, pàgs: 3. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2017 [Consulta: 7 novembre 2017].
  5. ↑ Galofré, JC; Davies, TF «Utilidad clínica de los anticuerpos antitiroideos» (en castellà). Rev Med Univ Navarra, 2008 Abr-Jun; 52 (2), pp: 3-8. ISSN: 0556-6177 [Consulta: 7 novembre 2017].
  6. ↑ Ord, WM; White, E «Clinical Remarks on Certain Changes observed in the Urine in Myxoedema after the Administration of Glycerine Extract of Thyroid Gland» (en anglès). Br Med J, 1893 Jul 29; 2 (1700), pp. 217. PMC: 2422016. PMID: 20754379 [Consulta: 19 febrer 2016].
  7. ↑ Carlé A, Pedersen IB, Knudsen N, Perrild H, et al «Thyroid volume in hypothyroidism due to autoimmune disease follows a unimodal distribution: evidence against primary thyroid atrophy and autoimmune thyroiditis being distinct diseases» (en anglès). J Clin Endocrinol Metab, 2009 Mar; 94 (3), pp: 833-839. DOI: 10.1210/jc.2008-1370. ISSN: 1945-7197. PMID: 19088156 [Consulta: 6 novembre 2017].
  8. ↑ Anderson L, Middleton WD, Teefey SA, Reading CC, et al «Hashimoto thyroiditis: Part 1, sonographic analysis of the nodular form of Hashimoto thyroiditis» (en anglès). AJR Am J Roentgenol, 2010 Jul; 195 (1), pp: 208-215. DOI: 10.2214/AJR.09.2459. ISSN: 0361-803X. PMID: 20566818 [Consulta: 11 desembre 2017].
  9. ↑ Anderson L1, Middleton WD, Teefey SA, Reading CC, et al «Hashimoto thyroiditis: Part 2, sonographic analysis of benign and malignant nodules in patients with diffuse Hashimoto thyroiditis» (en anglès). AJR Am J Roentgenol, 2010 Jul; 195 (1), pp: 216-222. DOI: 10.2214/AJR.09.3680. ISSN: 0361-803X. PMID: 20566819 [Consulta: 11 desembre 2017].
  10. ↑ Resende de Paiva C, Grønhøj C, Feldt-Rasmussen U, von Buchwald C «Association between Hashimoto's Thyroiditis and Thyroid Cancer in 64,628 Patients» (en anglès). Front Oncol, 2017 Abr 10; 7, pp: 53. DOI: 10.3389/fonc.2017.00053. PMC: 5385456. PMID: 28443243 [Consulta: 11 desembre 2017].
  11. ↑ Liang J, Zeng W, Fang F, Yu T, et al «Clinical analysis of Hashimoto thyroiditis coexistent with papillary thyroid cancer in 1392 patients» (en anglès). Acta Otorhinolaryngol Ital, 2017 Oct; 37 (5), pp: 393-400. DOI: 10.14639/0392-100X-1709. PMC: 5720867. PMID: 29165434 [Consulta: 16 desembre 2017].
  12. ↑ Mizokami T, Hamada K, Maruta T, Higashi K, et al «Development of Primary Thyroid Lymphoma during an Ultrasonographic Follow-up of Hashimoto's Thyroiditis: A Report of 9 Cases» (en anglès). Intern Med, 2016; 55 (8), pp: 943-948. DOI: 10.2169/internalmedicine.55.5428. ISSN: 1349-7235. PMID: 27086809 [Consulta: 27 febrer 2018].
  13. ↑ Trovato M, Giuffrida G, Seminara A, Fogliani S, et al «Coexistence of diffuse large B-cell lymphoma and papillary thyroid carcinoma in a patient affected by Hashimoto's thyroiditis» (en anglès). Arch Endocrinol Metab, 2017 Des; 61 (6), pp: 643-646. DOI: 10.1590/2359-3997000000313. ISSN: 2359-4292. PMID: 29412392 [Consulta: 27 febrer 2018].
  14. ↑ Chistiakov, DA «Immunogenetics of Hashimoto's thyroiditis» (en anglès). J Autoimmune Dis, 2005; 2 (1), pp: 1. DOI: 10.1186/1740-2557-2-1. PMC: 555850. PMID: 15762980 [Consulta: 7 novembre 2017].
  15. ↑ Mohamed N, Mohd Zin F, Mohd Yusoff SS «An association of myasthenia gravis with Hashimoto's thyroiditis in a patient with a multinodular goitre» (en anglès). Malays Fam Physician, 2017 Ag 31; 12 (2), pp: 29-31. ISSN: 1985-207X. PMC: 5802774. PMID: 29423128 [Consulta: 27 febrer 2018].
  16. ↑ Nishimura Y, Otsuka F «Photophobia in a Patient with Hashimoto's Thyroiditis» (en anglès). Intern Med, 2018; Apr 27, pàgs: 2. DOI: 10.2169/internalmedicine.0178-17. ISSN: 1349-7235. PMID: 29709929 [Consulta: 3 maig 2018].
  17. ↑ Peña Porta JM, Martínez Burillo A, Moros García M, Urbano Gonzalo O, et al «Nefropatía membranosa asociada a tiroiditis autoinmune. Presentación de un nuevo caso y revisión de la literatura» (en anglès). Nefrol Arg, 2015; 13 (2), pp: 69-72. ISSN: 1667-1872 [Consulta: 14 maig 2018].
  18. ↑ Tamagno G, Federspil G, Murialdo G «Clinical and diagnostic aspects of encephalopathy associated with autoimmune thyroid disease (or Hashimoto’s encephalopathy)» (en anglès). Intern Emerg Med, 2006; 1 (1), pp: 15-23. ISSN: 1828-0447. PMID: 16941808 [Consulta: 7 novembre 2017].
  19. ↑ Robles-Martínez M, Candil-Cano AM, Valmisa-Gómez de Lara E, Rodríguez-Fernández N, et al «La psicosis, una presentación inusual de la tiroiditis de Hashimoto» (en anglès). Rev Psiquiatr Salud Ment, 2015 Oct-Des; 8 (4), pp: 243-244. DOI: 10.1016/j.rpsm.2015.05.001. ISSN: 1888-9891 [Consulta: 10 novembre 2017].
  20. ↑ Al-Busaidi M, Burad J, Al-Belushi A, Gujjar A «Super Refractory Status Epilepticus in Hashimoto's Encephalopathy» (en anglès). Oman Med J, 2017 Maig; 32 (3), pp: 247-250. DOI: 10.5001/omj.2017.46. ISSN: 5447801. PMID: 28584608 [Consulta: 14 maig 2018].
  21. ↑ Gutch M, Bhattacharjee A, Kumar S, Pushkar D «Hashimoto's Encephalitis: Rare Manifestation of Hypothyroidism» (en anglès). Int J Appl Basic Med Res, 2017 Jul-Set; 7 (3), pp: 193-195. DOI: 10.4103/ijabmr.IJABMR_256_16. PMC: 5590384. PMID: 28904921 [Consulta: 14 maig 2018].
  22. ↑ İşgüven P, Gündüz Y, Kılıç M «Effects of Thyroid Autoimmunity on Early Atherosclerosis in Euthyroid Girls with Hashimoto's Thyroiditis» (en anglès). J Clin Res Pediatr Endocrinol, 2016 Jun 5; 8 (2), pp: 150-156. DOI: 10.4274/jcrpe.2145. PMC: 5096469. PMID: 26761929 [Consulta: 16 desembre 2017].
  23. ↑ Kowalczyk K, Franik G, Kowalczyk D, Pluta D, et al «Thyroid disorders in polycystic ovary syndrome» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2017 Gen; 21 (2), pp: 346-360. ISSN: 1128-3602. PMID: 28165551 [Consulta: 23 gener 2018].
  24. ↑ Wang M, Hou L, Chen M, Ren L, et al «Thyroid hemiagenesis and Hashimoto's thyroditis-diagnostic and treatment pitfalls» (en anglès). World J Surg Oncol, 2017 Oct 6; 15 (1), pp: 182. DOI: 10.1186/s12957-017-1250-0. ISSN: 1477-7819. PMID: 28985747 [Consulta: 26 febrer 2018].
  25. ↑ Liontiris MI, Mazokopakis EE «A concise review of Hashimoto thyroiditis (HT) and the importance of iodine, selenium, vitamin D and gluten on the autoimmunity and dietary management of HT patients. Points that need more investigation» (en anglès). Hell J Nucl Med, 2017 Gen-Abr; 20 (1), pp: 51-56. DOI: 10.1967/s002449910507. ISSN: 1790-5427. PMID: 28315909 [Consulta: 9 novembre 2017].
  26. ↑ «Myo-inositol plus selenium supplementation restores euthyroid state in Hashimoto's patients with subclinical hypothyroidism» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2017 Jun; 21 (Supl 2), pp: 51-59. ISSN: 2284-0729. PMID: 28724185 [Consulta: 14 maig 2018].
  27. ↑ Di Crescenzo V, D'Antonio A, Tonacchera M, Carlomagno C, Vitale M «Human herpes virus associated with Hashimoto's thyroiditis» (en anglès). Infez Med, 2013 Set; 21 (3), pp: 224-228. ISSN: 1125-9390. PMID: 24008857 [Consulta: 10 febrer 2018].
  28. ↑ Jain D, Mor S, Aggarwal HK, Chhabra P, Jain P «Thyroid Association Ophthalmopathy in Hashimoto's Thyroiditis: a Case Report» (en anglès). Maedica (Buchar), 2017 Gen; 12 (1), pp: 65-67. ISSN: 1841-9038. PMC: 5574077. PMID: 28878841 [Consulta: 8 novembre 2017].
  29. ↑ Kan E, Kan EK, Ecemis G, Colak R «Presence of thyroid-associated ophthalmopathy in Hashimoto's thyroiditis» (en anglès). Int J Ophthalmol, 2014 Ag 18; 7 (4), pp: 644-647. DOI: 10.3980/j.issn.2222-3959.2014.04.10. PMC: 4137199. PMID: 25161935 [Consulta: 10 febrer 2018].
  30. ↑ Ju C, Zhang L «Diplopia in a patient with Hashimoto's thyroiditis: A case report and literature review» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Jun; 96 (26), pp: e7330. DOI: 10.1097/MD.0000000000007330. PMC: 5500068. PMID: 28658146 [Consulta: 10 febrer 2018].
  31. ↑ Leonardi A, Penta L, Cofini M, Lanciotti L, et al «Pericardial Effusion as a Presenting Symptom of Hashimoto Thyroiditis: A Case Report» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2017 Des 14; 14 (12), pii: E1576. DOI: 10.3390/ijerph14121576. ISSN: 1660-4601. PMID: 29240719 [Consulta: 1r gener 2018].
  32. ↑ Chen MC, Wu HH, Hsia CP «Syncope Due to Impending Cardiac Tamponade in Hashimoto's Thyroiditis» (en anglès). Acta Cardiol Sin, 2014 Maig; 30 (3), pp: 253-255. ISSN: 1011-6842. PMC: 4804866. PMID: 27122797 [Consulta: 22 gener 2018].
  33. ↑ Lewis, A; Benson, G; Courtney, H «A case of Hashimoto's thyroiditis induced coagulopathy» (en anglès). Endocrine Abstracts, 2013; 31, pp: P63. DOI: 10.1530/endoabs.31.P63. ISSN: 1479-6848 [Consulta: 28 febrer 2018].
  34. ↑ Koyama T, Fujimoto K, Shima M «Acquired von Willebrand syndrome associated with Hashimoto's thyroiditis and subcutaneous mucosa-associated lymphoid tissue lymphoma» (en anglès). Intern Med, 2013; 52 (23), pp: 2661-2663. DOI: 10.2169/internalmedicine.52.0825. ISSN: 1349-7235. PMID: 24292759 [Consulta: 28 febrer 2018].
  35. ↑ Ardila-Suarez O, Abril A, Gómez-Puerta JA «Enfermedad relacionada con IgG4: revisión concisa de la literatura» (en castellà). Reumatol Clin, 2017 Mai-Jun; 13 (3), pp: 160-166. DOI: 10.1016/j.reuma.2016.05.009. ISSN: 1699-258X. PMID: 27329319 [Consulta: 1r gener 2018].
  36. ↑ Minamino H, Inaba H, Ariyasu H, Furuta H, et al «A novel immunopathological association of IgG4-RD and vasculitis with Hashimoto's thyroiditis» (en anglès). Endocrinol Diabetes Metab Case Rep, 2016; 2016, 160004, pàgs: 6. DOI: 10.1530/EDM-16-0004. PMC: 4785346. PMID: 26966543 [Consulta: 1r gener 2018].
  37. ↑ Leonardi A, Penta L, Cofini M, Lanciotti L, et al «Rhabdomyolysis in a Young Girl with Van Wyk-Grumbach Syndrome due to Severe Hashimoto Thyroiditis» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2018 Abr 9; 15 (4), pii: E704. DOI: 10.3390/ijerph15040704. ISSN: 1660-4601. PMID: 29642533 [Consulta: 3 maig 2018].
  38. ↑ Baranowski E, Högler W «An unusual presentation of acquired hypothyroidism: the Van Wyk-Grumbach syndrome» (en anglès). Eur J Endocrinol, 2012 Mar; 166 (3), pp: 537-542. DOI: 10.1530/EJE-11-0494. ISSN: 1479-683X. PMID: 22170796 [Consulta: 3 maig 2018].
  39. ↑ Lee, SL «Hashimoto Thyroiditis Workup» (en anglès). Medscape, 2017; Mar 15, pàgs: 2 [Consulta: 2 gener 2018].
  40. ↑ Halenka, M Fryšák, Z «Hashimoto's Thyroiditis. A: Atlas of Thyroid Ultrasonography, Part II, Chap. 3» (en anglès). Springer, 2017; Jun 6, pp: 17-39 ISBN 9783319537597 [Consulta: 7 novembre 2017].
  41. ↑ Zerpa, Y; Vergel, MA; Azkoul, J; Gil, V «Guía práctica para el diagnóstico y tratamiento del nódulo tiroideo» (en castellà). 2013; 11 (2), Rev Venez Endocrinol Metab, pp: 95-101. ISSN: 1690-3110 [Consulta: 27 novembre 2017].
  42. ↑ Sweeney LB, Stewart C, Gaitonde DY «Thyroiditis: an integrated approach» (en anglès). Am Fam Physician, 2014 Set 15; 90 (6), pp: 389-396. ISSN: 0002-838X. PMID: 25251231 [Consulta: 7 novembre 2017].
  43. ↑ Caturegli P, De Remigis A, Rose NR «Hashimoto thyroiditis: Clinical and diagnostic criteria» (en anglès). Autoimmun Rev, 2014 Abr-Mai; 13 (4-5), pp: 391-397. DOI: 10.1016/j.autrev.2014.01.007. PMID: 24434360 [Consulta: 7 novembre 2017].
  44. ↑ Caturegli P, De Remigis A, Chuang K, Dembele M, et al «Hashimoto's thyroiditis: celebrating the centennial through the lens of the Johns Hopkins hospital surgical pathology records» (en anglès). Thyroid, 2013 Feb; 23 (2), pp: 142-150. DOI: 10.1089/thy.2012.0554. PMC: 3569966. PMID: 23151083 [Consulta: 8 novembre 2017].
  45. ↑ Hennessey, JV «Riedel's Thyroiditis: A Clinical Review» (en anglès). J Clin Endocrinol Metab, 2011 Oct; 96 (10), pp: 3031-3041. DOI: 10.1210/jc.2011-0617. ISSN: 1945-7197. PMID: 21832114 [Consulta: 7 abril 2018].
  46. ↑ Ribrag, V «Linfoma MALT» (en castellà). Orphanet, 2010 Mar; 52417, pàgs: 4 [Consulta: 3 desembre 2017].
  47. ↑ Franco Herrera, R; Bernardos García, LE; Burneo Esteves, M; Álvarez Llano, L; et al «Linfoma tiroideo, una complicación rara y grave en la evolución de la tiroiditis de Hashimoto» (en castellà). Revista Médica Electrónica-PortalesMedicos.com, 2014; Gen 13, pàgs: 6 [Consulta: 3 desembre 2017].
  48. ↑ Ahmed T, Kayani N, Ahmad Z, Haque MN «Non-Hodgkin's thyroid lymphoma associated with Hashimoto's thyroiditis» (en anglès). J Pak Med Assoc, 2014 Mar; 64 (3), pp: 342-344. ISSN: 0030-9982. PMID: 24864614 [Consulta: 28 febrer 2018].
  49. ↑ Gómez Meléndez, GA; Ruiz Betanzos, R; Sánchez Pedraza, V; Segovia Palomo, A; et al «Hipotiroidismo» (en castellà). Med Int Mex, 2010; 26 (5), pp: 462-471. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 1r desembre 2017].
  50. ↑ Akamizu, T; Amino, N «Hashimoto's thyroiditis» (en anglès). Endotext [Internet]. Editors: De Groot LJ, Chrousos G, Dungan K, et al, 2017; Jul 17, pàgs: 35. PMID: 25905412 [Consulta: 29 novembre 2017].
  51. ↑ Ohye H, Nishihara E, Sasaki I, Kubota S, et al «Four cases of Graves' disease which developed after painful Hashimoto's thyroiditis» (en anglès). Intern Med, 2006; 45 (6), pp: 385-389. DOI: 10.2169/internalmedicine.45.1506. ISSN: 0918-2918. PMID: 16617190 [Consulta: 10 febrer 2018].
  52. ↑ Zirilli G, Velletri MR, Porcaro F, Candela G, et al «In children with Hashimoto’s thyroiditis the evolution over time of thyroid status may differ according to the diferent presentation patterns» (en anglès). Acta Biomed, 2015 Set 14; 86 (2), pp: 137-141. ISSN: 0392-4203. PMID: 26422427 [Consulta: 2 desembre 2017].
  53. ↑ Valenzise M, Aversa T, Zirilli G, Salzano G, et al «Analysis of the factors affecting the evolution over time of subclinical hypothyroidism in children» (en anglès). Ital J Pediatr, 2017 Gen 3; 43 (1), pp: 2. DOI: 10.1186/s13052-016-0322-z. PMC: 5209824. PMID: 28049529 [Consulta: 2 desembre 2017].
  54. ↑ Schaffer A, Puthenpura V, Marshall I «Recurrent Thyrotoxicosis due to Both Graves' Disease and Hashimoto's Thyroiditis in the Same Three Patients» (en anglès). Case Rep Endocrinol, 2016 Maig; 2016, pp: 6210493. DOI: 10.1155/2016/6210493. PMC: 4906178. PMID: 27340576 [Consulta: 11 febrer 2018].
  55. ↑ Radetti G, Salerno M, Guzzetti C, Cappa M, et al «Thyroid function in children and adolescents with Hashimoto's thyroiditis after l-thyroxine discontinuation» (en anglès). Endocr Connect, 2017 Maig; 6 (4), pp: 206-212. DOI: 10.1530/EC-17-0023. PMC: 5434746. PMID: 28348002 [Consulta: 2 desembre 2017].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiroïditis de Hashimoto
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tiroïditis_de_Hashimoto&oldid=32581780»