Obre el menú principal

Tomás Garicano Goñi

polític espanyol

Tomás Garicano Goñi (Pamplona, 9 de febrer de 1910 - Madrid, 16 de gener de 1988) fou un advocat i militar navarrès.

Infotaula de personaTomás Garicano Goñi
Visita de diferentes autoridades a San Sebastián, entre ellas se encuentran Tomás Garicano Goñi y Avelino Elorriaga Zabala (10 de 10) - Fondo Marín-Kutxa Fototeka (cropped).jpg
Biografia
Naixement 9 de febrer de 1910
Pamplona
Mort 16 de gener de 1988(1988-01-16) (als 77 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de la Governació[1]
29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona
1966 – 1969
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
27 de desembre de 1966 – 30 de juny de 1977
- →
Circumscripció Consejero Nacional
Activitat
Ocupació Polític, oficial i jurista
Partit FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Rang militar general
Conflicte Guerra Civil Espanyola
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià dret a la Universitat de Saragossa i es llicencià el 1929 a la Universitat de Madrid. El 1930 va ingressar al Cos Jurídic Militar i hi treballà com a auditor a La Corunya, Madrid, Canàries, Valladolid i Burgos. Participà activament en la insurrecció militar que provocà la guerra civil espanyola com a enllaç entre els generals Emilio Mola i Pablo Martín Alonso, i durant el conflicte fou auditor militar i assessor del Cos d'Exèrcit de Navarra.

El 1940 fou nomenat general del Cos Jurídic de l'Aire i el 1941 secretari general de justícia i dret. De 1951 a 1956 fou cap provincial del Movimiento Nacional a Guipúscoa. També fou delegat del govern en el Canal d'Isabel II (1965-1966) i governador civil de Barcelona (1966- octubre de 1969), càrrec des del que va reprimir el moviment estudiantil i polític. Abandonà aquest darrer càrrec quan fou nomenat ministre de governació, càrrec que va ocupar fins a 1973.

Membre del Consell Nacional del Movimiento, després de la mort de Franco es mostrà partidari de la reforma política. El 1978 es retirà tant de la política com de l'exèrcit, i fou nomenat vicepresident de l'empresa paperera Sarrió, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica