Tom DiCillo (Base Camp Lejeune, Jacksonville, Carolina del Nord, 14 d'agost de 1953) és un director, cinematògraf i guionista estatunidenc de cinema independent.[2]

Infotaula de personaTom DiCillo
Biografia
NaixementThomas A. DiCillo
14 d'agost de 1953 (1953-08-14) (66 anys)
Base Camp Lejeune, Jacksonville, Carolina del Nord (EUA)
NacionalitatEstats Units
FormacióNew York University Tisch School of the Arts
Activitat
OcupacióActor, guionista, director de cinema, director de fotografia i dramaturg
Família
CònjugeJane Gill[1][2]
Premis
Premis Grammy
Millor videoclip musical llarg
2011 - American Masters: The Doors: When You're Strange

Lloc webwww.tomdicillo.com
IMDB: nm0001139 Allocine: 18731 Allmovie: p87646 TCM: 50142 TV.com: people/tom-dicillo
Facebook: tom.dicillo
Modifica les dades a Wikidata

Carrera professionalModifica

Va estudiar escriptura creativa a la Universitat Old Dominion de Norfolk (Virgínia), i després Direcció a l'escola de Cinema de la Universitat de Nova York, per posteriorment treballar com a actor i director de fotografia abans de fer les seves pròpies pel·lícules.[1] Durant la dècada del 1980 va treballar en tres ocasions amb Jim Jarmusch (Vacances permanents, Estranys al paradís i Coffee and Cigarettes), i també en projectes de Bette Gordon (Variety) i Eric Mitchell (Underground USA), entre d'altres.[3] Pel seu debut a la pantalla gran com a director per Johnny Suede el 1991 va comptar amb Brad Pitt i Catherine Keener, que en aquells moments eren actors desconeguts;[3] aquesta és una comèdia en la que el seu protagonista (Pitt, fent de Johnny Suede) desitja convertir-se en estrella de rock. Comptava també amb l'aparició de Nick Cave interpretant el cantant Freak Storm, qui va demanar DiCillo que el contractés per aquest paper quan va llegir el guió a casa d'un amic comú.[4] El guió en qüestió es va originar a partir d'un diàleg teatral escrit pel mateix DiCillo feia un temps.[3]

Posteriorment va realitzar Living in Oblivion (1995), una de les seves cintes més valorades; es tracta d'una pel·lícula sobre com fer cinema independent,[2] aquest cop amb Steve Buscemi i novament amb Catherine Keener, i que són dos dels seus actors més habituals. A aquesta li seguirien les comèdies de costums Box Of Moonlight (1996), la romàntica The Real Blonde (1997) i la policial Double Whammy (2001), totes tres amb acollides més tèbies.[1]

L'any 2003 va dirigir un episodi de la sèrie de televisió Monk, i el 2006 arribaria Delirious, una pel·lícula satírica amb Buscemi en el paper de paparazzi, i que va obtenir millors crítiques que les seves últimes cintes. Entre aquell any i el 2010 va dirigir cinc episodis de la sèrie Law & Order: Criminal Intent, i va seguir dirigint episodis de sèries com The Good Wife, Lights Out, Law & Order: Los Angeles i Law & Order: Special Victims Unit (totes quatre el 2011) i Chicago Fire (2012).[1]

El 2010 va dirigir When You're Strange un documental sobre The Doors narrat per Johnny Depp on reflexiona sobre la banda.[5][6]

Filmografia principalModifica

Any Títol Com Notes
Director Cinematògraf Guionista
1980 Vacances permanents  
1980 Underground USA  
1983 Burroughs   documental de la sèrie documental Arena
1983 Variety  
1984 Estranys al paradís  
1986 Coffee and Cigarettes   curtmetratge
1987 Robert Wilson and the Civil Wars  
1987 Robinson no niwa  
1987 The Beat  
1989 Laura Ley  
1990 End of the Night  
1990 Monsters   sèrie de televisió; episodi "Bed and Boar"
1991 Johnny Suede    
1995 Living in Oblivion    
1996 Box of Moonlight    
1998 The Real Blonde    
2001 Double Whammy  
2003 Coffee and Cigarettes   curtmetratge Strange To Meet You
2003 Monk   sèrie de televisió; episodi "Mr. Monk Meets the Playboy"
2006 Delirious    
2006-2010 Law & Order: Criminal Intent   sèrie de televisió; 5 episodis
2010 When You're Strange     documental sobre The Doors, de la sèrie documental American Masters
2011 The Good Wife   sèrie de televisió; episodi "Two Courts"
2011 Lights Out   sèrie de televisió; episodi "Combinations"
2011 Law & Order: Los Angeles   sèrie de televisió; episodi "Zuma Canyon"
2011 Law & Order: Special Victims Unit   sèrie de televisió; episodi "Blood Brothers"
2012 Chicago Fire   sèrie de televisió; episodis "It Ain't Easy" i "Mon Amour"

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica