Tombes de Mazu

Les tombes de Mazu, també conegudes com grup de kofun de Mozu (百舌鳥古墳群 Mozu kofun-gun), és una agrupació de kofun o túmuls a l'àrea de Mozu, Sakai, prefectura d'Osaka, Japó. Originalment constava de més de 100 tombes, de les quals menys del 50%, rodones, ulls de pany i rectangulars es conserven.[1][2]

Infotaula d'edifici
Tombes de Mazu
Imatge
Dades
TipusKofungun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deMozu-Furuichi Kofun Group: Mounded Tombs of Ancient Japan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSakai (Japó) Modifica el valor a Wikidata
 34° 33′ 50″ N, 135° 29′ 15″ E / 34.5639°N,135.4875°E / 34.5639; 135.4875Coord.: 34° 33′ 50″ N, 135° 29′ 15″ E / 34.5639°N,135.4875°E / 34.5639; 135.4875
Format per29
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Indret històric del Japó

El 22 de novembre de 2010, la delegació permanent del Japó davant d'UNESCO va proposar al grup de kofungun de Mozu juntament amb els kofungun de Furuichi, la seva inscripció a la llista temptativa del Patrimoni de la Humanitat com un bé cultural segons els criteris: (II), (III) i (IV). La seva aprovació està pendent.[3]

UbicacióModifica

Les tombes de Mozu es troba a la ciutat de Sakai, al sud de la Prefectura d'Osaka, en un terreny aterrit amb vistes a la badia d'Osaka. Els kofungun de Furuichi es troben a 10km a l'est dels de Mozu, a prop de les ciutats de Habikino i Fujiidera.[4]

HistòriaModifica

A l'arxipèlag japonès, s'han comptabilitzat més de 200.000 kofun (túmuls) entre finals del segle III i finals del segle VI.[4] Com a tombes dels membres de la classe dominant i representa una tradició cultural com a expressió de formes i dissenys de l'ordre jeràrquic sociopolític i les relacions entre regions del Japó d'aquells moments, cosa que es coneix com el període Kofun. Els mausoleus imperials més importants d'aquest grup de túmuls són els de l'emperador Nintoku i l'emperador Richu.[5]

Als monticles i els seus voltants s'han trobat figuretes de terracota denominades haniwa (埴輪) que eren usades per a rituals i enterrades com a objectes funeraris.[3]

ProteccióModifica

Amb la inclusió a la llista temptativa de Patrimoni de la Humanitat, el nivell de conscienciació, conservació i protecció és important, però cal recordar que el 1949, el kofun Mozu Ōtsukayama, amb 168 metres de longitud va ser enderrocat per construir habitatges. Igual sort anava a córrer el kofun Itasuke, que davant la mobilització social va poder aturar-se, designant-se com a Bé d'Interès Històric.[6]

ReferènciesModifica

  1. «Còpia arxivada» (en anglès). Ciudad de Sakai. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 16 novembre 2021].
  2. «Còpia arxivada» (en japonés). Ciudad de Sakai. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 16 novembre 2021].
  3. 3,0 3,1 «Mozu-Furuichi Kofungun, Ancient Tumulus Clusters» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 10 març 2019].
  4. 4,0 4,1 «Characteristics of Mozu-Furuichi Kofungun». World Cultural Heritage for Osaka. [Consulta: 10 març 2019].
  5. Fawcett, Clare P. A study of the socio-political context of Japanese archaeology. McGill University, Montréal, 1990. 
  6. Rafael Abad. El patrimonio arqueológico y su conservación en Japón. Sevilla: Aconcagua Libros, 2016, p. 262. ISBN 978-84-943237-5-1.