Tombes de Mazu
Les tombes de Mazu, també conegudes com grup de kofun de Mozu (百舌鳥古墳群 Mozu kofun-gun), és una agrupació de kofun o túmuls a l'àrea de Mozu, Sakai, prefectura d'Osaka, Japó. Originalment constava de més de 100 tombes, de les quals menys del 50%, rodones, ulls de pany i rectangulars es conserven.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Kofungun (en)   | |||
| Part de | Mozu-Furuichi Kofun Group: Mounded Tombs of Ancient Japan (en) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sakai (Japó) | |||
| ||||
| Format per | 29 | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | ? | |||
| Indret històric del Japó | ||||
El 22 de novembre de 2010, la delegació permanent del Japó davant d'UNESCO va proposar al grup de kofungun de Mozu juntament amb els kofungun de Furuichi, la seva inscripció a la llista temptativa del Patrimoni de la Humanitat com un bé cultural segons els criteris: (II), (III) i (IV). La seva aprovació està pendent.[3]
Ubicació modifica
Les tombes de Mozu es troba a la ciutat de Sakai, al sud de la Prefectura d'Osaka, en un terreny aterrit amb vistes a la badia d'Osaka. Els kofungun de Furuichi es troben a 10km a l'est dels de Mozu, a prop de les ciutats de Habikino i Fujiidera.[4]
Història modifica
A l'arxipèlag japonès, s'han comptabilitzat més de 200.000 kofun (túmuls) entre finals del segle iii i finals del segle VI.[4] Com a tombes dels membres de la classe dominant i representa una tradició cultural com a expressió de formes i dissenys de l'ordre jeràrquic sociopolític i les relacions entre regions del Japó d'aquells moments, cosa que es coneix com el període Kofun. Els mausoleus imperials més importants d'aquest grup de túmuls són els de l'emperador Nintoku i l'emperador Richu.[5]
Als monticles i els seus voltants s'han trobat figuretes de terracota denominades haniwa (埴輪) que eren usades per a rituals i enterrades com a objectes funeraris.[3]
Protecció modifica
Amb la inclusió a la llista temptativa de Patrimoni de la Humanitat, el nivell de conscienciació, conservació i protecció és important, però cal recordar que el 1949, el kofun Mozu Ōtsukayama, amb 168 metres de longitud va ser enderrocat per construir habitatges. Igual sort anava a córrer el kofun Itasuke, que davant la mobilització social va poder aturar-se, designant-se com a Bé d'Interès Històric.[6]
Referències modifica
- ↑ «Còpia arxivada» (en anglès). Ciudad de Sakai. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ «Còpia arxivada» (en japonés). Ciudad de Sakai. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Mozu-Furuichi Kofungun, Ancient Tumulus Clusters» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 10 març 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Characteristics of Mozu-Furuichi Kofungun». World Cultural Heritage for Osaka. [Consulta: 10 març 2019].
- ↑ Fawcett, Clare P. A study of the socio-political context of Japanese archaeology. McGill University, Montréal, 1990.
- ↑ Rafael Abad. El patrimonio arqueológico y su conservación en Japón. Sevilla: Aconcagua Libros, 2016, p. 262. ISBN 978-84-943237-5-1.