Toquí pitgroc

Toquí pitgroc
Atlapetes latinuchus
	;
Dades
Nombre de cries	2
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	103774301
Taxonomia
Classe	Aves
Ordre	Eupasseres
Família	Passerellidae
Gènere	Atlapetes
Espècie	Atlapetes latinuchus ; Du Bus, 1855
Nomenclatura
Protònim	Atlapetes rufinucha latinuchus
Distribució
	; Zona de distribució

El toquí pitgroc^[1] (Atlapetes latinuchus) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).

Descripció i ecologia

Mesura al voltant de 17 cm i pesa de 16 a 31 g. És un ocell de bec relativament curt i cap gros. Per sobre és principalment de color gris pissarra, els costats del cap són negres formant una màscara, la coroneta i clatell són de color rovell. Per sota, és groc brillant amb els flancs i l'àrea perianal color verd oliva apagat. El bec és negre, les potes color cafè/gris fosc i l'iris color cafè/vermellós fosc. No presenta dimorfisme sexual i els joves són de color oliva fosc per sobre i al cap. El pit i els flancs són color oliva apagat i lleument estriats.^[2]

Espècies similars

El toquí pitgroc es pot confondre amb el toquí bigotut (Atlapetes albofrenatus) però aquest últim és de color verd oliva per sobre i té la gola blanca. També es pot confondre amb el toquí tricolor (Atlapetes tricolor) però aquest és color verd oliva fosc tirant a negre per sobre i es troba al vessant pacífic de la serralada Occidental.^[2]

En comparació amb altres espècies del gènere, aquesta és molt menys esquerpa i més arbòria. Roman en parelles o en grups de diversos individus. De vegades se'ls troba saltant prop del terra i exposats en vores d'altiplans. Pot ser trobada en grups mixtes cercant aliment.^[2]

Distribució i hàbitat

Aquesta espècie és molt variable geogràficament, es distribueix pels Andes des de l'occident de Veneçuela fins al nord del Perú. A Colòmbia es troba principalment entre 1600 i 2700 m d'alçada sobre el nivell del mar (fins a 3700 a Nariño). Es troba a la Regió muntanyenca del Perijá, a la serralada Oriental al departament de Boyacá cap al sud fins a límits amb Cundinamarca. També a les dues vessants de la serralada Central a Antioquia, al vessant oriental de la serralada Occidental a la Vall del Cauca i a la vessant occidental de la serralada Central prop de Popayán.^[2]

Habita en vegetació de creixement secundari com a vores de boscos i altiplans emmalesats i matolls a la vora de carreteres. És una espècie moderadament tolerant a la pertorbació.^[2]

Alimentació

El toquí pitgroc s'alimenta de fruits petits, insectes i llavors.^[2]

Reproducció

S'han registrat individus en condició reproductiva els mesos de gener i juny i joves a l'agost. Construeix un niu en forma de copa amb pastures seques, fulles seques de bambú i fulles de bromèlies. El niu l'ubica molt a prop del terra (a menys de 35 cm) en una zona dominada per pastures on hi diposita dos ous de color blanc amb taques color cafè sobretot a l'extrem més ample. El període d'incubació dura més o menys 16 dies i aquesta activitat és exercida només per un dels pares (presumiblement la femella). Tots dos membres de la parella alimenten les cries.^[2]

Etimologia

El nom «Atlapetes» deriva del grec antic “Atles” que en la mitologia grega va ser un tità que va ser convertit en una muntanya. «Pets» deriva també del grec antic i significa “ocell”. L'epítet «latinutxa» deriva de les arrels llatines «latus» = “ample”, “ampli” i «nuchus» = “clatell”.^[2]

Subespècie A. l. comptus, il·lustració de Joseph Smit, 1886.

Taxonomia

Abans és consideradava una subespècie d'Atlapetes rufinucha (Atlapetes rufinucha latinuchus)^[3]

Es reconeixen nou subespècies:^[4]

A. l. elaeoprorus (Sclater & Salvin, 1879) Antioquia (centre nord de Colòmbia).
A. l. yariguierum (Donegan & Huertas, 2006) Santander (centre nord de Colòmbia).
A. l. caucae (Chapman, 1927) sud-oest de Colòmbia.
A. l. spodionotus (Sclater & Salvin, 1879) centre i sud de Colòmbia i nord d'Ecuador.
A. l. comptus (Sclater & Salvin, 1879) sud-oest d'Ecuador i Piura (extrem nord-oest de Perú).
A. l. latinuchus (Du Bus, 1855) sud-est d'Ecuador i nord de Perú.
A. l. chugurensis (Chapman, 1927) oest de Cajamarca (nord-oest de Perú).
A. l. baroni (Salvin, 1895) sud de Cajamarca i La Libertad (nord-oest de Perú).

Notes: La que era abans la dècima subespècie, l'A. l. simplex descrita a Bogotà és indistingible de la subespècie A. l. spodionatus per la qual cosa ha estat inclosa en aquesta última. A. l. yariguierum, va ser descrita el 2006 a regió muntanyenca dels Yariguís a Colòmbia.^[2]

Referències

↑ «Toquí pitgroc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 ^2,8 «Gorrión-montés Cabecirrufo/Yellow-breasted Brush-Finch/Atlapetes latinuchus» (en castellà). Birds Colombia, 24-11-2017. [Consulta: 14 gener 2024].
↑ «Atlapetes [rufinucha or latinuchus (Bolivian or Rufous-naped Brush-Finch) - Avibase]». [Consulta: 14 gener 2024].
↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 14 gener 2024].

[1] «Toquí pitgroc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 ^2,8 «Gorrión-montés Cabecirrufo/Yellow-breasted Brush-Finch/Atlapetes latinuchus» (en castellà). Birds Colombia, 24-11-2017. [Consulta: 14 gener 2024].

[3] «Atlapetes [rufinucha or latinuchus (Bolivian or Rufous-naped Brush-Finch) - Avibase]». [Consulta: 14 gener 2024].

[4] Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 14 gener 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]