Tosca de sabó
La tosca de sabó o sabó de calç és un sòlid blanc compost per estearat de calci, estearat de magnesi i derivats similars de metalls alcalinoterris d'àcids grassos. Aquests materials resulten de l'addició de sabó i altres tensioactius aniònics a l'aigua dura. L'aigua dura conté ions de calci i magnesi, que reaccionen amb l'anió tensioactiu per donar aquests sabons metàl·lics o de tosca.[1]
- 2 C 17 H 35 COO − Na + + Ca 2+ → (C 17 H 35 COO) ₂ Ca + 2 Na +
En aquesta reacció, el catió sòdic del sabó es substitueix per calci per formar estearat de calci .
Els sabons de calç formen dipòsits de tosca en els teixits, en les rentadores i en les piques. Els tensioactius sintètics són menys susceptibles als efectes de l'aigua dura. La majoria de detergents contenen constructors que impedeixen la formació de sabons de calç.
Guix impermeable modifica
Hi ha diverses formes de fer guix impermeable a base de sabó de calç, una de les quals és el Tadelakt. Una altra forma de guix impermeable fet amb sabó de calç és el Qadad; aquesta tècnica, semblant a l'opus signinum dels romans, té més de mil anys [2][3] i restes d'aquest guix primerenc encara es veuen a les comportes que resten dempeus de l'antiga presa de Marib.[4]
Referències modifica
- ↑ Angelo Nora, Alfred Szczepanek, Gunther Koenen. Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en anglès). Weinheim, Alemanya: Wiley-VCH, 2005. DOI 10.1002/14356007.a16_361. «Metallic Soaps»
- ↑ see Great Mosque of Sana'a
- ↑ Sutter, Anita. «Note sur la fabrication du qadâd». Arabian Humanities, 18-12-2006. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ Selma Al-Radi, "Qudâd The Traditional Yemeni Plaster," Yemen Update, Bulletin of the American Institute for Yemeni Studies Arxivat 2019-07-22 a Wayback Machine. (AIYS), no. 34 (1994):6-13
Bibliografia modifica
- Siegfried Hauptmann: Organische Chemie. Neuauflage. Deutscher Verlag für Grundstoffindustrie, Leipzig 2001, ISBN 3-342-00635-8 (Nachdruck der Ausgabe Leipzig 1991).
- Hans-Georg Henning, Werner Jugelt, Günther Sauer: Praktische Chemie. Ein Studienbuch für Mediziner und Naturwissenschaftler. 5. Auflage. Verlag Deutsch, Thun 1991, ISBN 3-8171-1139-8 (Nachdruck der Ausgabe Berlin 1982).
- Hugo Janistyn: Taschenbuch der modernen Parfümerie und Kosmetik. 4. Auflage. Wissenschaftliche Verlagsgesellschaft, Stuttgart 1974, ISBN 3-8047-0473-5.
- Hermann Pardun: Analyse der Nahrungsfette (Grundlagen und Fortschritte der Lebensmitteluntersuchung und Lebensmitteltechnologie; 16). Parey, Berlin 1976, ISBN 3-489-78814-1 (völlige Neubearbeitung von Werner Wachs: „Öle und Fette – Analyse der Nahrungsfette“).