Tres Turons

Els Tres Turons són tres muntanyes que es troben al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès:

• El turó de la Rovira, amb el Parc del Guinardó i la Font del Cuento. (coordenades:41° 25′ 9.878″ N, 2° 9′ 42.27″ E)
• El turó del Carmel, amb el Parc Güell i el Parc del Carmel. (coordenades:41° 25′ 6.023″ N, 2° 9′ 11.76″ E)
• El turó de la Creueta del Coll, amb el Parc de la Creueta del Coll. (coordenades:41° 25′ 11″ N, 02° 09′ 48″ E)

Tres Turons

Tipus	Grup de turons
Ubicació
Entitat territorial administrativa	Barcelona
41° 24′ N, 2° 12′ E

Els Tres Turons: d'esquerra a dreta, Turó de la Rovira, Turó del Carmel i Turó de la Creueta del Coll.

Estan units pel coll del Portell, o de Font-rúbia.

Geologia

Els Tres Turons formen part de la serralada litoral i estan separats de les muntanyes de Collserola per una falla que ha format les valls d'Horta i de Sarrià. Tot aquest material geològic es remunta al paleozoic i està composta per estructures sedimentàries de tipus pissarrós molt metamorfosades. A sota hi ha una ampla capa de granit i al damunt capes calcàries, també d'origen sedimentari. Des de mitjans del segle XIX, les calcàries s'han aprofitat per fabricar calç i també com a pedra per a la construcció. L'activitat de les pedreres de la zona va crear grans esvorancs, que només es poden salvar a través d'un pont construït cap als anys noranta.

Estan formats principalment per roques metamòrfiques (esquists i pissarres) de l'era primària (paleozoic), sobre un subsòl granític producte d'una intrusió de magma durant l'orogènia hercínica, fa 300 milions d'anys. L'augment de pressió i temperatura causat per aquest magma calent alterà les roques del voltant —el que s'anomena metamorfisme de contacte—, formant una aurèola metamòrfica que arriba a uns dos quilòmetres d'ample en molts llocs. Així es pot observar de manera discontínua afloraments granítics, seguits més amunt de la sèrie de roques metamorfosades: a l'aurèola interna corneanes —en contacte amb el granit— i micacites, i a l'aurèola externa filites, que passen gradualment a les pissarres menys metamorfosades de la resta de la serra.

Les pedreres són un dels trets diferencials de la zona dels Tres Turons fins al punt que van fer impossible una urbanització del barri de Can Baró sobretot, en diferents èpoques, tot i la lluita dels veïns per aturar-les. L'any 1991 va construir-se el pont de Mühlberg per unir un dels carrers destruïts. L'explotació de les pedreres des de principis de segle, per produir calç i també pedres per a la construcció de murs, va tenir dos fronts, les de Casa Velez, en l'extrem est del barri tocant al Guinardó, que van durar fins a la Guerra Civil, i les de Can Baró, propietat d'Anselm de Riu i Fontanilles que l'any 1920 va comprar 45.000 m² des de la Font Castellana fins al carrer Gran Vista. Va cedir l'explotació l'any 1939 a Enric Vila Nogareda que les va tenir en actiu fins a l'any 1967. El resultat són uns esvorancs que trenquen el barri per diverses parts. Les pedreres d'altres barris dels turons com el Carmel, la Teixonera i la pedrera del Coll, van afectar la urbanització que posteriorment es va dur a terme.

Vegeu també

• Parc dels Tres Turons