Tríbol

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Tribulus terrestris)

El tríbol o abriülls, cairell, obriülls, queixals de vella o ull de bou (Tribulus terrestris),[1] és una espècie de planta amb flors dins la família Zygophyllaceae, nativa de zones calentes i temperades del Vell Món del sud d'Europa, sud d'Àsia, Àfrica, on els tuargs l'anomenen agerof, i Austràlia.[2] Pot prosperar fins i tot en climes desèrtics i sòls pobres.

Infotaula d'ésser viuTríbol
Tribulus terrestris Modifica el valor a Wikidata
Starr 030612-0063 Tribulus terrestris.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deTribuli Fructus (en) Tradueix i Tribulus terrestris extract (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN203497 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreZygophyllales
FamíliaZygophyllaceae
GènereTribulus
EspècieTribulus terrestris Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Epònimobriülls i cap Modifica el valor a Wikidata
Varietats
  • Tribulus terrestris var. bicornutus
  • Tribulus terrestris var. inermis
  • Tribulus terrestris var. robustus
  • Tribulus terrestris var. terrestris
Fruit

També rep els noms d'abriüll, assotacristos, boets, cadells, cairells, candells, canets, caputxina, cavallets, cigronera, cigrons imperials, claus de gos, coixagossos, creu de Sant Antoni, creus de Sant Antoni, espins, gata rabiosa, gateres, gatets, gats, gossos, herba de gatet, herba de gatets, herba de l'orina, herba dels gatets, marietes (el fruit), nuc, passacamins, pedra de ronyó, picatalons, punxa-rabiosa, punxa-rodes, punxaclaus, punxapeus, queixals de llop, revetó, revetons, rodet, rodets, tríbol terrestre, abriojo, abrujó, abrull, abrulls, asota cristos, gatarabiosa, neüc, obrasuls, obre-els-ulls, obrelsulls, obreull, obreüll, obriüills, pedra de rinyó, queixals de uela, sarsal i trebul terrestre.[1]

És una planta herbàcia perenne d'arrel profunda amb tiges radials de 10 a 100 cm. Les fulles són compostes. Les flors fan de 4 a 10 mm i tenen cinc pètals grocs. Els fruits són espinosos.[3]

Hi ha estudis científics fets a Bulgària els anys 1970 que el consideren un afrodisiac[4] però sense confirmació posterior. En la creença que augmenten la testosterona s'han utilitzat en culturisme.[5][6][7] Ha fallat també en demostrar augment de resistència.[8]

En la medicina tradicional xinesa s'utilitza Tribulus terrestris sota el nom de bai ji li (白蒺藜). En l'ayurveda es coneix sota el nom sànscrit, "gokshura."[9] i també es fa servir com afrodisiac.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Tribulus terrestris». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 febrer 2022].
  2. «Zygophyllaceae». Council of Heads of Australasian Herbaria. [Consulta: 13 març 2010].
  3. Tribulus terrestris in BoDD – Botanical Dermatology Database
  4. Bucci LR «Selected herbals and human exercise performance». The American journal of clinical nutrition, 72, 2 Suppl, 2000, pàg. 624S–36S. PMID: 10919969.
  5. Brown GA, Vukovich MD, Reifenrath TA, Uhl NL, Parsons KA, Sharp RL, King DS «Effects of anabolic precursors on serum testosterone concentrations and adaptations to resistance training in young men». International Journal of Sport Nutrition and Exercise Metabolism, 10, 3, 2000, pàg. 340–59. PMID: 10997957.
  6. Brown GA, Vukovich MD, Martini ER, Kohut ML, Franke WD, Jackson DA, King DS «Endocrine and lipid responses to chronic androstenediol-herbal supplementation in 30 to 58 year old men». J Am Coll Nutr, 20, 5, 2001, pàg. 520–8. PMID: 11601567.
  7. Neychev VK, & Mitev VI. «The aphrodisiac herb Tribulus terrestris does not influence the androgen production in young men». Journal of Ethnopharmacology, 101, 1-3, 2005, pàg. 319–23. DOI: 10.1016/j.jep.2005.05.017. PMID: 15994038.
  8. Rogerson S, Riches CJ, Jennings C, Weatherby RP, Meir RA, Marshall-Gradisnik SM. «The Effect of Five Weeks of Tribulus terrestris Supplementation on Muscle Strength and Body Composition During Preseason Training in Elite Rugby League Players». The Journal of Strength & Conditioning Research, 21, 2, 2007, pàg. 348–53. DOI: 10.1519/R-18395.1. PMID: 17530942.
  9. (2001). The Ayurvedic Pharmacopoeia of India, Ministry of Health & Family Welfare, Government of India, Department of Indian System of Medicine & Homoeopathy. Vol 1, Part 1: 260.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tríbol