El Tributum era un impost extraordinari, diferent de la vectigàlia, nom de qualsevol taxa que es pagava a l'estat romà. Era un impost sobre la propietat, que augmentava quan es necessitava, principalment per cobrir les despeses d'una guerra.[1]

La guerra amb Veios (406 aC-396 aC) i l'incendi de Roma pels gals (390 aC) van constatar que ja no n'hi havia prou amb mobilitzar els soldats a l'estiu, sinó que havien d'estar mobilitzats també a l'hivern. Les Assemblees Centuriades semblaven decidides a rebutjar noves guerres. Per resoldre els problemes derivats d'aquesta situació, el Senat va decidir el pagament d'un sou, (derivat de solidus) anomenat stipendium als soldats, amb càrrec a les rendes públiques indirectes i al producte dels dominis estatals. Les tribus ja no pagaven a l'exèrcit, i només pagaven el Tributum quan no hi havia prou diners a l'Erari, considerant-se com un emprèstit forçós reemborsable després. El tributum s'augmentava pràcticament cada any. S'imposava sobre les propietats (res mancipi), i no sobre les terres que es tenien, segons determinaven les lleis agràries.

Però com que els dominis estatals eren poc rendibles i el Tresor no disposava de fons per pagar el sou, la recaptació del Tributum es va generalitzar, i va colpejar les febles economies dels pagesos mitjans i petits, que, a més d'haver d'anar a l'exèrcit, havia de pagar unes quantitats o prestacions que, fins i tot sent recuperables, de moment els deixaven a la misèria.[2]

La quantitat a pagar (tributum simplex) era en un principi d'un u per mil de la fortuna d'un home, però l'any 215 aC es va doblar (tributum duplex) i el 128 aC ja es pagava un tres per mil.[3]

Servi Tul·li va instaurar els tribuni aerarii, uns tribuns que s'encarregaven de cobrar el tributum a les tribus.[4] Originàriament, el senat fixava l'època de cobrament i l'import a recaptar, però segon Titus Livi, els plebeus, amb l'ajuda dels tribuns de la plebs, podien ajornar el pagament.[5] No hi havia ciutadans exempts de pagar el tributum, i un intent que van fer els àugurs i els pontífexs l'any 196 aC d'eximir-se de pagar va ser rebutjat.[6] En algunes ocasions el tributum no es recollia segons el cens, sinó que per urgència es recaptava com es podia, i s'anomenava tributum temerarium. Això es va fer l'any 387 aC i el 210 aC.[7]

Després de la Tercera Guerra Macedònica (acabada el 168 aC) el tributum ja no es va cobrar més als ciutadans romans, segons Plini el Vell[8] i Ciceró,[9] que també diu que en qualsevol moment s'hauria pogut tornar a imposar.[10]

Fins a l'any 43 aC no es va tornar a pagar el tributum, quan les guerres civils ho van exigir, però sembla que va ser més aviat un tributum temerarium que es va aplicar durant alguns anys i no un impost continuat.[11]

Referències

modifica
  1. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 32
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 60; V, 10
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIX, 15; XXIII, 31; XXXIX, 44
  4. Dionisi d'Halicarnàs, Antiguitats romanes, IV, 14, 15
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIX, 44
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 42
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVI, 35
  8. Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXIII, 56
  9. Ciceró. Dels deures, II, 2, 2, 76
  10. Ciceró. Defensa de Luci Flac, XXXII, 80
  11. Plutarc. Vides paral·leles, VIII, 38