Obre el menú principal

El Tributum era un impost sobre la terra a l'antiga Roma per costejar l'exèrcit.

La guerra amb Veïs (406 aC-396 aC) i l'incendi de Roma pels Gals (390 aC) van constatar que ja no n'hi havia prou amb mobilitzar els soldats a l'estiu, sinó que van haver de restar mobilitzats també a l'hivern. Les Assemblees Centuriades semblaven decidides a rebutjar noves guerres. Per resoldre els problemes derivats d'aquesta situació, el Senat va decidir el pagament d'una quantitat (sou, derivat de solidus) als soldats, amb càrrec a les rendes públiques indirectes i al producte dels dominis estatals, cessant de costejar a l'exèrcit les tribus, les quals sol pagaven la taxa (Tributum) quan existia insuficiència de fons en l'Erari, considerant-se com un emprèstit forçós reemborsable després.

Però com els dominis estatals eren poc rendibles i el Tresor no disposava de fons per al pagament del sou, la recaptació del Tributum es va generalitzar, i va colpejar les febles economies dels pagesos mitjans i petits, que, al costat de la càrrega de lliurar braços a l'exèrcit, havia de pagar unes quantitats o prestacions que, fins i tot sent recuperables, de moment els deixaven a la misèria.