Triticale
Triticale (× Triticosecale) és un híbrid entre el blat (Triticum) i el sègol (Secale). Fou creat al laboratori, al final del segle xix, el 1876 s'obtingué per primera vegada però era estèril i el 1888 ja se'n va obtenir de fèrtil.[1]
×Triticale  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Subfamília | Pooideae |
| Gènere | ×Triticale Müntzing, 1936 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | × Triticale Tscherm.-Seys. ex Müntzing
|
| Exautor | Tscherm.-Seys. |
.svg){kind=icon}
Va ser cultivat per primera vegada a Escòcia i Suècia i cap a la dècada de 1980 el seu conreu s'estengué a altres països. El Triticale disponible comercialment és un híbrid de segona generació, és a dir un creuament entre dues estirps de triticale (triticales primaris). El Triticale combina el potencial de grans rendiments i la bona qualitat del blat amb la tolerància a les malalties i rusticitat del sègol. Només recentment s'ha convertit en un conreu comercial viable. Depenent del cultivar, el Triticale pot semblar-se més o menys a cadascun dels seus progenitors. Es cultiva principalment per a farratge o alimentació animal, fins i tot es poden trobar en botigues de dietètica aliments basats en el Triticale, galetes i cereals per esmorzar.[2][3][4]
El Triticale té més proteïna total que el blat però té menys fracció de glutenina i més de lisina.[5] En la panificació cal dir que no es pot fer pa de sègol només amb farina de Triticale (en canvi se'n pot fer amb només farina de sègol).[6]
Com els dos seus progenitors híbrids, blat i sègol, el triticale conté gluten i, per tant, no és apte per a persones amb trastorns relacionats amb la celíaquia,[7]
Els productors principals de Triticale són Polònia, Austràlia, Alemanya, França, Xina i Belarús. El 2005, segons la FAO, 13,5 milions de tones es van produir en 28 països.
Referències
modifica- ↑ Stace, C. A. «Triticale: A Case of Nomenclatural Mistreatment». Taxon, 36, 2, 1987, pàg. 445–452. DOI: 10.2307/1221447. ISSN: 0040-0262.
- ↑ Mergoum, Mohamed; Macpherson, Helena Gómez. Triticale Improvement and Production (en anglès). Food & Agriculture Org., 2004. ISBN 978-92-5-105182-5.
- ↑ Zhu, Fan «Triticale: Nutritional composition and food uses». Food Chemistry, 241, 15-02-2018, pàg. 468–479. DOI: 10.1016/j.foodchem.2017.09.009. ISSN: 0308-8146.
- ↑ León, Alberto Edel; Gabriela T, Perez; Ribotta., Pablo D «Triticale flours: composition, properties and utilization». Food, 2008., pàg. 17-24.
- ↑ Pattison, Angela L.; Appelbee, Marie; Trethowan, Richard M. «Characteristics of Modern Triticale Quality: Glutenin and Secalin Subunit Composition and Mixograph Properties» (en anglès). Journal of Agricultural and Food Chemistry, 62, 21, 28-05-2014, pàg. 4924–4931. DOI: 10.1021/jf405138w. ISSN: 0021-8561.
- ↑ Hammad, Z H «Physicochemical Studies On Irradiated Triticale Seeds» (en english). International Atomic Energy Agency (IAEA) - Thesis.
- ↑ Tovoli, Francesco; Masi, Chiara; Guidetti, Elena; Negrini, Giulia; Paterini, Paola «Clinical and diagnostic aspects of gluten related disorders» (en anglès). World Journal of Clinical Cases, 3, 3, 16-03-2015, pàg. 275–284. DOI: 10.12998/wjcc.v3.i3.275. PMC: PMC4360499. PMID: 25789300.
Vegeu també
modificaTritordeum, híbrid entre blat dur i Hordeum chilensis
Enllaços externs
modifica
- (anglès) Conreu de triticale al Canadà