Troncs Celestes o tiges del cel (en xinès: 天干; pinyin Tiāngān) és un sistema d'ordinals xinès originat durant la dinastia Shang, vers el 1250 aC, format per deu unitats o subdivisions, com a noms dels deu dies de la setmana.[1] Eren també utilitzats en el ritual del període Shang com a noms per als membres de la família difunts, a qui s'oferia sacrificis en el dia corresponent de la setmana Shang. Els troncs celestes s'usaven en combinació amb les branques terrestres, un cicle similar de dotze dies, per produir el cicle sexagesimal, compost de seixanta dies. Posteriorment, els troncs celestes van perdre la seva funció original com a noms dels dies de la setmana o de familiars morts, i van adquirir molts altres usos, el més important dels quals i el que han perviscut més temps ha estat el seu ús combinat amb les branques terrestres com a calendari amb un cicle de 60 anys.[2] També s'utilitza encara en astrologia xinesa i en certes disciplines del Feng Shui.

Taula modifica

  Tronc celeste Xinès Japonès
(romaji)
Coreà (RR) Manxú
(Möllendorff)
Vietnamita Yin i Yang
(陰陽)
Wu Xing
(五行)
correlacions
Wu Xing
Mandarin
Zhuyin
Mandarin
Pinyin
Wu
Wuupin
Cantonese
Jyutping
On'yomi kun'yomi
1 ㄐㄧㄚˇ jiǎ ciaeh43 gaap3 コウ (kō) きのえ (kinoe) 갑 (gap) ᠨᡳᠣᠸᠠᠩᡤᡳᠶᠠᠨ (niowanggiyan, "verd") giáp 陽 (yang) 木 (Fusta) 東 Est
2 ㄧˇ ieh43 jyut6 オツ (otsu) きのと (kinoto) 을 (eul)  ᠨᡳᠣᡥᠣᠨ (niohon) ất 陰 (yin)
3 ㄅㄧㄥˇ bǐng pin51 bing2 ヘイ (hei) ひのえ (hinoe) 병 (byeong)  ᡶᡠᠯᡤᡳᠶᠠᠨ (fulgiyan, "vermell") bính 陽 (yang) 火 (Foc) 南 Sud
4 ㄉㄧㄥ dīng ting44 ding1 テイ (tei) ひのと (hinoto) 정 (jeong)  ᡶᡠᠯᠠᡥᡡᠨ (fulahūn) đinh 陰 (yin)
5 ㄨˋ vu231 mou6 ボ (bo) つちのえ (tsuchinoe) 무 (mu)  ᠰᡠᠸᠠᠶᠠᠨ (suwayan, "groc") mậu 陽 (yang) 土 (Terra) 中 Mig
6 ㄐㄧˇ ci51 gei2 キ (ki) つちのと (tsuchinoto) 기 (gi)  ᠰᠣᡥᠣᠨ (sohon) kỷ 陰 (yin)
7 ㄍㄥ gēng keng44 gang1 コウ (kō) かのえ (kanoe) 경 (gyeong)  ᡧᠠᠨᠶᠠᠨ (šanyan, "blanc") canh 陽 (yang) 金 (Metall) 西 Oest
8 ㄒㄧㄣ xīn sin44 san1 シン (shin) かのと (kanoto) 신 (sin)  ᡧᠠᡥᡡᠨ (šahūn) tân 陰 (yin)
9 ㄖㄣˊ rén nyin223 jam4 ジン (jin) みずのえ (mizunoe) 임 (im)  ᠰᠠᡥᠠᠯᡳᠶᠠᠨ (sahaliyan, "negre") nhâm 陽 (yang) 水 (Aigua) 北 Nord
10 ㄍㄨㄟˇ guǐ kue51 gwai3 キ (ki) みずのと (mizunoto) 계 (gye)  ᠰᠠᡥᠠᡥᡡᠨ (sahahūn) quý 陰 (yin)

Els noms japonesos de les Troncs Celestes es basen en el seu corresponent Wu Xing (els cinc elements), mentre que els noms manxús es basen en els colors dels seus elements respectius .

Origen modifica

Els Shang creien que hi hi havia deu sols, cada un dels quals sortia segons l'ordre d'un cicle de deu dies (旬; xún). Els troncs celestes (tiāngān 天干) eren els noms dels deu sols, els quals podien designar les edats del món, tal com ho feia el mite dels cinc sols dels asteques o les Sis edats del Món de Sant Augustí. Es van trobar en els prenoms dels reis dels Shang en els noms dels seus temples. Aquests noms estaven formats per un terme relacional (Pare, Mare, Avi, Àvia) al qual s'afegia un del deu noms gān (p. ex. Avi Jia). Aquests noms es troben sovint en les estàtues de bronze Shang per designar en honor de qui és l'estàtua (i en quin dia de la setmana s'han de fer els seus ritus, el dia que coincideix amb el seu nom). David Keightley, un estudiós destacat de l'antiga Xina i les estàtues de bronze, creu que els noms gān van ser escollits pòstumament a través de l'endevinació.[3] Alguns historiadors pensen que la classe governant del Shang va tenir deu clans, però no és clar si la seva societat va reflectir el mite o viceversa. Les associacions amb el Yin-Yang i els Cinc elements es van desenvolupar més tard, després de l'esfondrament de la dinastia Shang .

Els significats literals dels caràcters eren els que s'indica en el quadre següent, al costat del seu ús en l'actualitat, que més o menys han mantingut el valor original.[4] Entre els significats moderns, els que deriven de la posició dels caràcters en la seqüència dels troncs celestials s'indica en cursiva.

Troncs celestes Significat
Original Modern
Petxina Primer (primer llibre, primera persona, etc.), grup de metil, casc, armadura,

paraules relacionades amb escarabats, crustacis, ungles

Entranyes de peix Segon (segon llibre, segona persona, etc.), grup d'etil, gir
cua de peix[5] Tercer, brillant, foc, cua de peix(rar)
Clau (per clavar) Quart, adult mascle, robust, forma de T, per colpejar, un cognom
Llança (No utilitzat)
Fils en un teler[6] un mateix
Estrella de vespre Edat (d'una persona)
Per ofendre superiors[7] Amarg, picant o condimentat, (treball) laboriós
Càrrega[8] Carregar a l'espatlla, per confiar en un oficial
Pastura a punt[9] (No utilitzat)

Ús actual modifica

Els Tiāngān o troncs celestes s'utilitzen encara generalment en xinès avui dia en les enumeracions, de manera similar com en en català es fan servir les lletres de l'alfabet. Per exemple:

  • Noms en contractes i documents legals on els europeus utilitzarien A, B, C, etc. A Corea i Japó també utilitzen els troncs celestes en documents legals d'aquesta manera. A Corea, gap (甲) i eul (乙) s'utilitza per indicar el contractista més gran i més petit (respectivament) en un contracte legal, i és de vegades utilitzat com a sinònims en aquest sentit; aquest ús és també comú a l'àmbit de les TIC a Corea.
  • Opcions en exàmens d'elecció múltiple, enquestes, etc.
  • Substàncies químiques orgàniques (p. ex. metanol: 甲醇 jiǎchún; etanol: 乙醇 yǐchún).
  • Malalties (Hepatitis A: 甲型肝炎 jiǎxíng gānyán; Hepatitis B: 乙型肝炎 yǐxíng gānyán)
  • Lligues d'esports (Primera divisió: 意甲 yìjiǎ)
  • Vitamines (tot i que actualment, en aquest cas, el sistema d'ABC és més popular)
  • Els personatges que conversen en un text curt (甲 el que parla primer, 乙 el que respon)
  • Les qualificacions dels estudiants a Taiwan. De manera similar a les qualificacions americanes: A, B, C, D i F correspon a 優, 甲, 乙, 丙 i 丁 (yōu, jiǎ, yǐ, bǐng, dīng).
  • En astrologia i Feng shui. Els troncs celestes i les branques terrestres formen els quatre pilars de metafísica xinesa en Qi Men Dun Jia i Da Liu Ren.

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. "Tiges celestials"
  2. Smith (2011).
  3. David N. Keightley, "The Quest for Eternity in Ancient China: The Dead, Their Gifts, Their Names". Ancient Mortuary Traditions of China (en anglès) ed. George Kuwayama. Los Angeles County Museum of Art, 1987, pp. 12–24.
  4. William McNaughton. Reading and Writing Chinese. Tokyo: Charles E. Tuttle, 1979.
  5. Wenlin Diccionari: imatge d'una cua de peix.
  6. Wenlin Diccionari: 己 podria representar fil en un teler; un significat antic era 'desenredar fils', el qual era més tard escrit 紀 jì. 己 Va ser manllevat tant per la paraula jǐ 'un mateix', com pel nom del sisè tronc celeste (天干).
  7. Wenlin Diccionari: "El caràcter té 𢆉 'cop en contra, ofén' a sota, i 亠 damunt; els comentaristes escolàstics diuen: per ofendre (亠 =) 上 el superiors"
  8. Wenlin Diccionari: 壬 rén descriu "un 丨 pol de portar donat suport 一 en la part de mig i tenint un objecte subjectat a cada final, mentre sempre fet dins Xina" --Karlgren(1923). (Veu 扁担 biǎndan). Ara el caràcter 任 rèn té el significat de portar una càrrega, i el caràcter original 壬 és utilitzat només pel novè de les deu tiges celestials (天干).
  9. Wenlin Diccionari: 癶 "tram fora de les cames" + 天; L'herba ben disposada, sobre la qual els antics van abocar les libacions oferides als manes

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica