El Museu dels Crims Genocides Tuol Sleng (el seu nom en cambodjà és សារមន្ទីរឧក្រិដ្ឋកម្មប្រល័យពូជសាសន៍ទួលស្លែ) és un museu fundat el 1980 a la cèlebre presó d'alta seguretat del règim de la Kampuchéa Democràtica S-21 amb la finalitat de conservar proves dels actes que provoquessin la desaparició d'entre 1 i tres milions de persones a Cambodja entre 1975 i 1979. El Museu està situat entre els Bulevards Sihanouk i Mao Tse Toung, Calli No. 113, al nord del Carrer No 350, on abans de 1975 hi havia hagut el prestigiós Col·legi Tuol Svay Prey. Tuol Sleng (en khmer [tuəl slaeŋ]) significa "Turó del matacà", un arbre verinós. Tuol Sleng va ser només un dels almenys 150 centres d'execució al país, i es calcula que hi van ser assassinades unes 20.000 persones.

Infotaula d'organitzacióTuol Sleng
(km) ទួលស្លែង
Tuol Sleng.jpg
Dades
Tipusmuseu i presó
Història
Creació1980
Organització i govern
Seu Vista-down.png
Modifica les dades a Wikidata
Aquest avís anuncia el carrer on està situat el Museu dels Crims Genocides Tuol Sleng al Carrer 113 del centre de Penh.

HistòriaModifica

 
Aquesta tanca conté el reglament que va regir a la presó S-21, es troba enfront de les cel·les.

La història del Museu comença el 1980 (entre desembre de 1978 i gener de 1979 la invasió vietnamita havia precipitat el règim dels Jemeres Vermells i havia descobert la secreta presó S-21). Mentre l'exèrcit vietnamita s'aproximava a Penh, molts dels últims presoners van ser executats i solament van sobreviure dotze persones. Els vietnamites van fundar llavors el museu com a prova de les polítiques del deposat govern cambodjà i a la retirada de les forces militars del Vietnam sota pressió de l'ONU, el nou govern d'aliança amb Hun Sen com a Primer Ministre, van donar suport a la iniciativa. El Museu pot ser visitat pel públic en general.

EstructuraModifica

 
Joves visitants cambodjans contemplen les fotos de les víctimes de la presó.

El Museu conserva els espais tal com van ser organitzats per l'administració de la presó S-21 amb Duch al capdavant. L'estructura de l'edifici és la de l'antic Col·legi Tuol Svay Prey, que és un edifici d'estil francès, amb dos blocs principals, amplis salons, i corredors i zones verdes al voltant amb un pati al centre del complex.

 
Bust semidestruït de Pol Pot, un dels molts que hi havia al centre dels principals pobles del país

En aquest pati, que es troba just a l'entrada, es veuen les tombes de les últimes víctimes assassinades de pressa davant la imminent invasió vietnamita. Un primer bloc de salons convertits en càmeres de tortura mostra fotos de les últimes víctimes i dels "llits elèctrics".

 
Els arxius de la presó tal com van ser deixats el dia de la invasió vietnamita.

A través d'un altre bloc, que exhibeix el reglament de la presó (veure S-21) i les reixes construïdes pels Khmers rojos als passadissos, s'accedeix a les petites cel·les on els presoners romanien encadenats. Cada cel·la, construïda amb maons dins les antigues aules de classe, té lloc per a una sola persona. La ruta de visita continua a diversos salons units que exhibeixen centenars de fotografies de les víctimes i on s'hi veuen rostres de persones de totes les edats, condicions i orígens. A l'última sala es troben un bust semidestruït de Pol Pot i un mapa de Cambodja fet amb els cranis de les víctimes.

 
Els amples passadissos de l'antic col·legi van ser tancats amb reixes per evitar fugides o suïcidis.

Un altre edifici annex mostra les habitacions on els menors d'edat eren retinguts i on havien de romandre sempre ficats al llit. Allí es troba una biografia documentada amb fotos d'algunes víctimes i de membres dels Khmers rojos que hi van treballar.

En el lloc també es troba l'arxiu amb documents, fotografies, pintures i, en particular, els instruments usats per a les tortures.

VisitesModifica

 
Aspecte de les cel·les construïdes dins les antigues aules de classes.

Tuol Sleng és obert al públic. Els estrangers paguen una aportació per al seu manteniment, perquè el suport governamental no és suficient: el museu es manté principalment gràcies a les famílies de les víctimes, els investigadors del cas dels Khmers rojos i algunes organitzacions de defensa dels Drets humans. Els cambodjans hi poden entrar de franc.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuol Sleng

FontsModifica

  • David, Chandler. Voices from S-21, Terror and History in Pol Pot's Secret Prison, University of Califòrnia, Chian Mai, Thailand.