Tvalchrelidzeïta

La tvalchrelidzeïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom d’Alexander Anton Tvalchrelidze (19 de novembre (1 de desembre) de 1881, Stanitsa Batalpashinskaya, Imperi Rus (actual Cherkessk, Rússia) - 29 de juliol de 1957, Tbilisi, Geòrgia), acadèmic i fundador de l'escola mineralogico-petrogràfica, l'Acadèmia de Ciències de Geòrgia, el 1919. Va escriure els primers manuals de cristal·lografia en georgià. També va dirigir nombroses expedicions que van descobrir jaciments útils de metalls, marbre, i en particular, jaciments d'argila.

Tvalchrelidzeïta
Fórmula química	Hg₃SbAsS₃
Localitat tipus	dipòsit d'As-Sb-Hg de Gomi, districte d'Oni, Geòrgia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.GC.45
Nickel-Strunz 9a ed.	2.GC.45
Dana	3.8.3.1
Heys	5.4.8
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 11,5526 Å; b = 4,3852 Å; c = 156373 Å; β = 91,845(2)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris-plom, vermell molt fosc
Duresa	3
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	negre-vermell
Impureses comunes	Cu
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1974-052
Any d'aprovació	1974
Símbol	Tva
Referències

Característiques

La tvalchrelidzeïta és una sulfosal de fórmula química Hg₃SbAsS₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1974, sent publicada per primera vegada un any més tard. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tvalchrelidzeïta pertany a «02.GC - Poli-sulfarsenits» juntament amb els següents minerals: hatchita, wal·lisita, sinnerita, watanabeïta, simonita, quadratita, manganoquadratita, smithita, trechmannita, aleksita, kochkarita, poubaïta, rucklidgeïta, babkinita, saddlebackita i mutnovskita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit d'arsènic, antimoni i mercuri de Gomi, situat al districte d'Oni, Geòrgia. També ha estat descrita a Rússia, el Kirguizstan, el Canadà i els Estats Units.