Ullal (hidrologia)
Un ullal és una font o brollador natural d'aigua subterrània, en forma de forat rodó, d'alguns metres de diàmetre fins a més de cinquanta,[1] que es dona quan el nivell freàtic de l'aigua talla la superfície topogràfica o bé permea a través dels materials del sòl. L'aigua que emana dels ullals, si aquests o el seu entorn no han patit modificacións, inunda zones més o menys extenses anomenades marjals.[2]
Als Països Catalans, destaquen els ullals que hi ha a la zona del Delta de l'Ebre i a la Safor. A Catalunya, dins del Delta de l'Ebre hi trobem els Ullals de l'Arispe i Baltasar, els Ullals de Panxa, els Ullals de Mal Morta i del Tronc (dins dels Erms de Vilacoto) i els Ullals de l'Aldea.[2] Fora de la plataforma deltaica hi trobem els Ullals de la Carrova al nord d'Amposta, l'Ullal d'en Rubera a La Sénia[3] i els Ullals de Campredó a Tortosa,[4] entre altres. Al País Valencià, a la zona de la Safor, hi destaquen l'Ullal de les Aigües a Pego,[5] l’Ullal del L'Estany del Duc[6] i l’Ullal de la Perla,[7] ambdós a Gandia, l'Ullal del Bovetar de Guardamar de la Safor[8] o l'ullal Gran de Tavernes de la Valldigna,[9] entre altres.
Referències
modifica- ↑ «ullal». Termcat.
- ↑ 2,0 2,1 «Parc natural del Delta de l'Ebre. Hidrologia i geologia». Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Ullal o Prat d'en Rubera». Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2008.
- ↑ «Flora Vascular del Delta de l'Ebre». Parc Natural del Delta de l'Ebre, 2007.
- ↑ «La sobreexplotació dels aqüífers ha assecat l’Ullal de les Aigües per segon any». Radio Pego, 11-09-2023. [Consulta: 26 desembre 2024].
- ↑ «Ullal de l'Estany del Duc» (en castellà). Conselleria de Medi Ambient - Generalitat Valenciana.
- ↑ «Los Ullals» (en castellà). Visit Gandia.
- ↑ «Guardamar de la Safor recupera l’ullal del Bovetar». Diari Serpis.
- ↑ «Hidrografia - Ullal gran» (en castellà). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.