Universitat Catalana d'Estiu
La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) és una universitat d'estiu sorgida a partir de les diades organitzades l'any 1968 a Prada (el Conflent) conjuntament pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC), després del Maig del 68. A partir d'aquesta profitosa experiència, de l'interès de la gent de la Catalunya del Nord per promoure i fer avançar la llengua i la cultura catalanes i de la necessitat de la població de la resta dels Països Catalans per trobar un espai de llibertat en un moment que el franquisme era ben viu, sorgí l'estiu del 1969 la primera UCE.[1][2]
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | universitat d'estiu guardó | ||||
| Camp de treball | cultura catalana i català | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1969, Prada | ||||
| Fundador | Grup Cultural de la Joventut Catalana i Grup Rossellonès d'Estudis Catalans | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jordi Casassas i Ymbert (2016–) | ||||
| Propietat de | Fundació Universitat Catalana d'Estiu | ||||
| Lloc web | uce.cat | ||||
  
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
Programació
modificaCada any durant el període estival la Universitat Catalana d'Estiu ofereix cursos i programa actes i jornades. Les àrees de coneixement que tracten aquests cursos i jornades són: ciències de la natura, ciència i tecnologia, dret, història, ciències de la salut, economia, pensament, literatura, llengua, música i cinema. A més de programar també cursos de formació cultural específica, seminaris d'investigació i exposicions.
Premi Canigó
modificaDes de 1995, cada any, la Fundació Universitat Catalana d'Estiu atorga el Premi Canigó a una persona o a una entitat amb una trajectòria rellevant en favor de la relació cultural, cívica, científica o política entre els Països Catalans, o que hagi col·laborat amb l'UCE. Aquest premi no té dotació econòmica i consisteix en una reproducció d'una obra d'art. A continuació es detalla el llistat guardonats:[3]
- 1995 - Eliseu Climent
- 1996 - Joan Triadú i Carles Fontserè
- 1997 - No convocat
- 1998 - Alfred Giner
- 1999 - No convocat
- 2000 - No convocat
- 2001 - Antoni Deig, Josep Benet i revista Serra d'Or
- 2002 - Centre Excursionista de Catalunya
- 2003 - No convocat
- 2004 - Lluís Maria Xirinacs i Enciclopèdia de Menorca
- 2005 - Obra Cultural de l'Alguer
- 2006 - Vicenç Maria Rosselló
- 2007 - Institut d'Estudis Catalans
- 2008 - Joaquim Maria Puyal
- 2009 - No convocat
- 2010 - Pere Verdaguer i Escola Valenciana
- 2011 - Antoni Nughes, Escola Arrels, Jordi Pujol i Òmnium Cultural
- 2012 - Pasqual Maragall,[4] Josep Miquel Vidal i Obra Cultural Balear
- 2013 - Societat Andorrana de Ciències, Josep Huguet, Josep Vallverdú, Christian Bourquin[5]
- 2014 - No convocat
- 2015 - Joaquim Nadal, Salvador Giner, Fundació Roca i Galès i Institució Catalana d'Estudis Agraris
- 2016 - Irene Rigau i Universitat Jaume I de Castelló
- 2017 - Lluís Llach[6]
- 2018 - Associació Catalana pels Drets Civils i Antoni Miró[7]
- 2019 - Jordi Savall i Vicent Olmos
- 2020 - Josep Espar[8] i Vilaweb[9]
- 2021 - Vila de Prada[10] i Joandomènec Ros[11]
- 2022 - Martí Boada[12]
- 2023 - Josefina Salord Ripoll[13]
- 2024 - Plataforma per la Llengua i Joan Amorós i Pla[14]
Rectorat
modifica- 1969: Agustí Pedro i Pons (President d'Honor)
- 1971-1972: Jordi Carbonell i de Ballester (President d'Honor)
- 1973-1977: Gerard Vassalls (Rector)
- 1977-1984: comissió gestora dirigida per Joan Ané
- 1985-1987: Max Cahner i Garcia
- 1988-1991: Enric Casassas i Simó
- 1992-1994: Max Cahner i Garcia
- 1995: Joaquim Arenas i Sampera
- 1996-2001: Miquel Porter i Moix
- 2002-2008: Joandomènec Ros i Aragonès
- 2009: Jaume Sobrequés i Callicó
- 2010-2013: Jordi Sales i Coderch
- 2014: Salvador Alegret i Sanromà[15]
- 2015: Joandomènec Ros i Aragonès[16]
- 2016 - actualitat: Jordi Casassas i Ymbert[17]
Referències
modifica- ↑ Toro, Marc L'UCE Busch benzina per fer-ne 45 més. Diari Ara, 25 d'agost de 2013
- ↑ «Universitat Catalana d'Estiu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Llista de guardonats amb el Premi Canigó». Universitat Catalana d'Estiu. Arxivat de l'original el 2020-11-13. [Consulta: 4 novembre 2016].
- ↑ Toro, Marc «Pasqual Maragall reivindica una "hispanitat entesa de manera oberta"». ARA, 23-08-2012 [Consulta: 27 agost 2020]. Arxivat 10 de setembre 2024 a Wayback Machine.
- ↑ «La UCE lliura el premi Canigó a Christian Bourquin». El Punt Avui, 14-11-2013 [Consulta: 27 agost 2020]. Arxivat 7 April 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Lluís Llach rep el premi Canigó». Arxivat de l'original el 10 de setembre 2017. [Consulta: 10 setembre 2017].
- ↑ «La Universitat Catalana d'Estiu lliura el premi Canigó a l'associació dels familiars dels presos polítics i al pintor Antoni Miró». Vilaweb, 24-08-2018. Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑ Martí, Pep «La UCE homenatja la «persistència patriòtica» d'Espar Ticó». Nació Digital, 18-08-2020 [Consulta: 27 agost 2020]. Arxivat 22 de gener 2021 a Wayback Machine.
- ↑ «La Universitat Catalana d'Estiu fa la cloenda lliurant a VilaWeb el premi Canigó». Vilaweb, 23-08-2020. Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «El municipi de Prada rep el premi Canigó a la Universitat Catalana d'Estiu». Vilaweb, 18-08-2021. Arxivat de l'original el 2024-08-25. [Consulta: 25 agost 2024].
- ↑ «Joandomènec Ros rep el premi Canigó de la Universitat Catalana d'Estiu». Vilaweb, 22-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-26. [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ Camps Barber, Esperança. «No podem espantar el jovent dient-los que no tindran futur planetari». Vilaweb, 18-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-20. [Consulta: 21 agost 2022].
- ↑ «Josefina Salord: «El Premi Canigó es un reconocimiento a los investigadores del IME»» (en castellà). Menorca.info, 26-08-2023.
- ↑ Sallés, Quico. «Plataforma per la Llengua i Joan Amorós, premis Canigó de l’UCE 2024». El Món, 23-08-2024. Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 25 agost 2024].
- ↑ «La Universitat Catalana d'Estiu trenca amb el passat». VilaWeb.cat, 09-12-2013. Arxivat de l'original el 2021-05-15. [Consulta: 9 desembre 2013].
- ↑ «Joandomènec Ros s'autoproclama rector de la UCE». VilaWeb.cat, 14-02-2015. Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 4 juny 2015].
- ↑ «Jordi Casassas, nou rector de l'UCE | Universitat Catalana d'Estiu. Servei de premsa». serveidepremsa.info. Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 4 novembre 2016].
Enllaços externs
modifica