Usuari:84.97.17.154/Jacques Fesch

Infotaula de persona84.97.17.154/Jacques Fesch

Jacques Fesch (6 abril 1930 - 1 octubre 1957) va ser fill de bona família amb possibles econòmics importants. Els pares eren originaris de Bèlgica. El pare, Georges Fesch, banquer, home de cultura i interessat per l'art, (de la mateixa família que el cardenal Joseph Fesch, oncle matern de Napoleó Bonaparte). La mare, Marthe Hallez, dona sensible però amb dificultat per a expressar els seus sentiments, la personalitat de la qual quedava molt sotmesa a la del seu espòs. Es varen instal·lar amb llur família a París i Saint-Germain-en-Laye i és aquí on Jacques va néixer.

Jacques va estudiar a l'Escola Saint Erembert de 1938 a 1947, en aquella època rep una educació religiosa, i després al Liceu Claude Debussy. Al llarg de la seva infància i adolescència, continua sent marcat per la forta personalitat del pare, qui com queda expressat més a dalt posseïa un fort bagatge cultural i que al temps feia arrogància del seu ateisme. La difícil relació entre els pares va anar produint un ambient familiar inestable que acabà en divorci. De 1950 a 1951, Jacques compleix el seu servei militar amb un certificat de bona conducta. El 5 de juny de 1951, es va unir amb Pierrette Polack. Varen ser pares d'una nena, Véronique. Fora d'aquesta relació ell va tenir un fill, de nom Gérard.

Trencant amb el seu entorn immediat i a la recerca d'aventures i llunyans horitzons, projecta la idea insòlita de comprar un veler per anar-se'n cap a les illes del Pacífic. És en aquestes circumstàncies que el 25 de febrer de 1954 a París, va al despatx del canviador Sylberstein, en el carrer Vivienne, en plé centre financer de la capital, amb intent de robar una important quantitat de capital, colpeja el canviador i surt tot corrents. El comerçant, ferit de consideració, crida demanant auxili. L'alarma és gran, Jacques es veu abocat a una fugida descontrolada. Sabent-se perseguit dispara enfollit una arma de foc que portava dins la butxaca i un oficial de policia, el Sr. Jean-Baptiste Vergne, cau mort d'una bala al cor. Jacques és detingut minuts després a l'estació de metro Richelieu-Drouot, en els "Grands Boulevards" on hi havia intentat de fer-se despistar entre la multitud.

Durant el seu empresonament, després d'un desinterès inicial a l'atenció que el capellà li procura per tal de poder-lo ajudar i també del seu advocat, home creient, Jacques deixa passar el temps en l'anihilació, però al cap d'un any sent una crida de Déu, un canvi inesperat per ell mateix, que li portarà finalment a un estat de grandesa espiritual. Primer de tot retroba la fe de la infància i lamenta amargament el seu delicte. Fa confessió, escolta la Missa sempre que el capellà la hi pot dir, sinó la llegeix tot sol, combrega allí a la cel·la. S'interessa a la lectura de la Bíblia, els Evangelis en particular, nombrosos escrits de sants (el descobriment de la vida de Santa Teresa de Lisieux li fa sentir consol i simpatia vers la "petite Sainte").

Respecte del crim, comès en un moment de pànic, declarà que no era conscient del que havia fet, mai no havia estat dins dels seus projectes tot i anar armat. Però la mort d'un agent de policia era un dels delictes més severament castigats per la Justícia. El judici té lloc en un clima detestable, resultant un espectacle morbós. L'opinió pública, alimentada pels articles als diaris, és obertament a favor de l'aplicació de la pena de mort. Jacques és defensat pel seu advocat, però finalment no obté cap resolució favorable.

Durant els tres anys i mig d'empresonament manté una correspondència regular, particularment amb el Pare Thomas, religiós benedictí al qui nomena com el seu "petit germà", i també amb la mare política, Mme. Polack, la seva "mama estimada". Amb la pròpia mare no se sent capaç de comunicar els seus sentiments, cap dels dos mai no ho havien sabut fer. Ara encara menys sabent que ella es troba greument malalta d'un càncer, la mort de la mare es produeix mesos abans de l'execució de Jacques i li suposà un cop molt dur a suportar, tot i que no ho manifestà, excepte en els escrits en els quals sí que en fa menció. Dedica molt del seu temps a l'oració i la lectura espiritual. En els dos últims mesos de la seva vida escriu un diari espiritual que dedica a la seva petita filla Véronique, publicat amb el títol "D'aquí a cinc hores veuré Jesús" que és la frase escrita amb què comença l'última pàgina, resum del seu camí vers una espiritualitat de gran volada. La petició de clemència al president René Coty va ser rebutjada, Jacques accepta el seu destí, la seva mort, com acte d'expiació oferint-se ell mateix a la Misericòrdia de Déu. El vespre de la seva execució s'unia pel sagrament del matrimoni, fet per procuració, amb la seva esposa, Pierrette.

Condemnat el 6 d'abril de 1957 a la pena de mort pel Tribunal del Sena, l'1 d'octubre, (festivitat de Santa Teresa de Lisieux, de qui havia seguit el camí de la "infància espiritual" basada en la confiança i l'abandó en Déu, propis dels petits que no tenen res), va ser guillotinat al pati de la presó de la Santé pel botxí André Obrecht. Jacques havia demanat perdó a la família de la seva víctima i així mateix perdonà els qui li condemnaren. Les últimes hores d'aquella matinada a la cel·la, varen ser d'oració, el capellà de la presó (Pare Devoyod), el va confessar i donar la comunió, Jacques es mantingué seré i en gran silenci. Quan hi entraren per a portar-lo a executar dirigí les seves últimes paraules al capellà: "El crucifix, pare meu, el crucifix!" que abraçà amb emoció. Tenia vint-i-set anys.

El Servent de Déu, Jacques Fesch, reposa al cementiri de Saint-Germain-en-Laye, en les proximitats de París.

Des de la seva mort, Jacques Fesch va ser considerat pels catòlics com un exemple d'home redimit. A partir d'aquell instant la seva vídua Pierrette i la filla d'ambdós, Véronique, tractaren dignament i amb discreció exemplar la memòria de l'espòs i pare, respectivament. Va ser gràcies als treballs del Pare Lemonnier, prosseguits per la religiosa Sor Véronique (del Carmel de San Remo, en Itàlia), que la història espiritual d'aquest jove home no quedà pas en l'oblit, aconseguint així que els seus escrits fossin publicats. Aquests textos continuen servint de suport, moral i espiritual, a un gran nombre de lectors.

El 21 de setembre de 1987, un procés de beatificació quedà configurat per a estudiar els fets de la vida i la conversió de Jacques. El desembre de 1993, el cardenal Jean-Marie Lustiger, arquebisbe de París, va obrir la investigació preliminar de la beatificació de Jacques Fesch: "Espero, va dir, que un dia serà venerat com a sant."

Bibliografia i correspondènciaModifica

  • Augustin-Michel Lemonnier: Llum sobre el patíbul i Cel·la 18. Cartes des de la presó de Jacques Fesch. col·lecció: pastoral i catequesi; Editions Ouvrières (1972 i 1991).
  • Diari de Presó de Jacques Fesch: «D'aquí a cinc hores veuré Jesús». Edicions Paraula / Astor (Madrid, 1995)

Enllaços externsModifica

Associació "Les Amis de Jacques Fesch". Pàgina web en francès : http://amisdejacquesfesch.fr/