Agramunt8
Canvi climàtic: Com conviure amb ell modifica
En els últims temps si busquem als principals buscadors la paraula "Com adaptar-se a", obtindrem 55 milions de resultats aproximadament. En el cas que afegíssim la paraula "Canvi climàtic", els resultats oscil·len les 45.000 entrades.
Dins d'aquestes 45.000 referència de ven segur que trobaríem alguna que ens pugui ajudar a adaptar-nos aquest fenomen que actualment se'n parla tant.
Tal com diu Patricia Edmonds, l'aprenentatge s'aprèn amb la pràctica, doncs l'aprenentatge ha començat, el que ens presenta en un futur és complicat: calor i una meteorologia extrema; l'aigua, l'agricultura i la salut es veuen amenaces.
Però amb tecnologia i enginy, els guardians de la terra estan trobant mètodes de gestionar la realitat i el canvi. [1]
L'aigua s'escalfa
Sigui en estat líquid, sòlid o gasos, l'aigua és vital pel nostre planeta. Depenem d'ella per beure, per l'agricultura, per la ramaderia o per les nostres activitats diàries. Hem de tenir present que nombrosos ecosistemes necessiten aigua dolça per viure i reproduir-se:
Tal com s'ha demostrat els oceans contribueixen a modular els nivells de CO2 i a mantenir un nivell de temperatura global, a la vegada que també contribueixen a transportar nutrients i mantenen els ecosistemes marins.
En la mesura que canvia el clima, canviaran també els recursos d'aigua dolça u salada sobre les que la societat es desenvolupa. La relació clima – aigua és una relació que canviant que a mesura que el clima varia l'aigua també.
Els mars i els oceans que signifiquen el 71% del nostre planeta, estan absorbint actualment tant CO2 generat per les activitats humanes i tanta energia solar que la química i les temperatures de les aigües marines estan posant en perill a molts organismes i fauna. Els canvis en el medi marí afecten els sers vius que habiten dins aquests oceans i mars. La pujada dels nivells del mar estan modificant les costes i enterrant o soscavant edificis, el que contribueix i suposa un risc per la vida humana.
Actualment la Terra acumula més calor procedent del Sol que el que allibera. L'oceà emmagatzemant el 93% d'aquesta energia, el que modera les temperatures extremes i això permet que el planeta sigui habitable. [2]
Més humitat:
L'aire calent, conte més aigua del que augmenta la humitat i la calor, els experts prediuen que en un futur no molt llunyà adaptarem les nostres necessitats i activitats a l'aire lliure per reduir l'estrès tèrmic produït per la calor.
Sal Marina:
L'augment de les precipitacions i el desgel alteraran la salinitat dels oceans, el que afectarà els corrents marines i ecosistemes.
La terra:
Les interaccions dinàmiques entre el canvi climàtic i els recursos d'aigua dolça sobre la terra estan estretament vinculades a la disponibilitat de l'Aigua de bona qualitat sobre el consum.
Actualment, almenys la meitat de la població mundial depèn de l'Aigua subterrània per un consum segur. A partir de la qual la previsió de creixement urbà s'espera que per l'any 2050 la demanada d'aquesta aigua dolça hagi augmentat un 55%, aquest fet posa en relleu que d'aquí en un futur haurem de gestionar aquest consum.
El gel:
L'aigua dolça congelada a l'àrtic, a Groenlàndia, i a l'Antàrtida i en totes aquestes regions del món s'està desfent. Aquest desgel va a parar als oceans, rius i sòls de tot el planeta. Al principi d'aquesta aigua omplirà rius i conques fluvials, però a mesura que hi hagi menys gel, també es veuran afectades les aigües dolces. Si les mesures de conservació no ataquen el problema, ens trobarem en futurs problemes de restriccions d'aigua. [3]
Notes d'interès:
• L'aeroport de Barcelona El Prat, està solament a 3,80 metres sobre el nivell del mar.
• A Nova Orleans el pont Twin Span es va reconstruir amb 6,4 mestres més d'altura per fer front a les futures pujades del novell del mar.
• Per cada grau de més, el contingut de valor d'aigua de l'atmosfera per augmentar un 7%.
• Hi ha projectes de recuperació d'espais reservats en tot el món, on es protegeix a les poblacions de la pujada del nivell del mar i contribueixen a augmentar la biodiversitat i mantenir els seus mitjans de vida.[3]
Altra agricultura modifica
El canvi climàtic podria beneficiar a certes plantes per culpa de la prolongació de les èpoques de cultiu i a l'augment del diòxid de carboni, tot i així, la calor té altres conseqüències (més plagues, sequeres i inundacions) que per descomptat són menys beneficioses.
Com s'adaptarà el món? Sobre la base d'un model climàtic agressiu conegut com a HadGEM2, els investigadors del IFPRI (Institut Internacional Sobre Polítiques alimentàries) preveuen que d'aquí a 2050 els terrenys per 4 dels aliments més bàsics (Moresc, patates, Arròs i cereals) es veuran alterats, fets que en alguns casos obligarà als agricultors a canviar de cultiu. Segons Ricky Robertson, del IFPRI, algunes explotacions agràries podria beneficiar-se, però d'altres no.
El rendiment dels cultius no solament va determinat pel clima; també contribueixen als canvis climàtics, als canvis polítics, la demanada mundial i les tècniques agrícoles. L'opinió dels investigadors diuen que únicament sortiran guanyant els agricultors que modernitzin els seus mètodes i diversifiquen la seva producció.
Afectació sobre el producte:
• Moresc: El canvi climàtic deixarà noves zones disponibles pel cultiu de moresc, reduirà la producció en les àrees actuals. Serà cultivat per més agricultors en més llocs.
• Patata: Les patates solen créixer millor en llocs amb baixes temperatures. En climes càlids, es podrien cultivar més al nord o en zones de muntanya situades a major altitud.
• Arròs: Al contrari que altres cultius que la seva producció es veurà reduïda, l'arròs, que es produeix en climes càlids i freds es veurà beneficiat. Segons científics, la producció d'Àfrica podria duplicar-se
• Cereal: Pràcticament tots els escenaris climàtics apunten a una reducció del rendiment del cereal. Un clima més càlid també podria provocar plagues més devastadores. [4]
Notes d'interès: [4] modifica
• La Confederació Iroquesa (natius americans) es prepara per al canvi climàtic per mitjà dels bancs de llavors.
• El 80% de la desforestació mundial és conseqüència de l'agricultura. • En un món més càlid les captures de peix podrien augmentar fis un 70% en certes zones, disminuirien un 60% en l'Antàrtida y els Tròpics.
• Per poder fer front a la demanda causada per l'augment de població, l'any 2050 la producció agrícola mundial haurà hagut d'incrementar-se entre un 60 i 70%.
• Si les dones tinguessin igual accés als recursos que els homes, el rendiment dels seus cultius creixerien un 30%
• Els satèl·lits utilitzats per detectar zones afectades per la sequera podrien ser útils pels plans hidrològics.
Altes temperatures.[5] modifica
El món serà molt diferent l'any 2100, quan les temperatures mitjanes hagin pujat diversos graus.
Tots els entorns habitats per humans es veuran afectats: urbans, suburbans rurals, muntanyes, costes... Cada cop més persones dels països en vies de desenvolupament adquiriran comoditats que milloraran la qualitat de vida. Segons Lucas Davis (Economista de la Universitat de Berkeley) hi haurà una saturació quasi universal d'aire condicionat que afectaran les emissions de gas i que de retruc estarem contribuint al canvi climàtic.
Si no trobem la forma de reduir la calor, buscarem la forma d'adaptar-nos a ell.
La temperatura mitjana anual de l'aire en una ciutat pot ser entre 2 i 6 graus ºC més alta que en les zones rurals durant el dia, i entre 2 i 5 ºC durant la nit. Les teulades amb vegetació han demostrat que poden mitigar aquest efecte a les ciutats baixant la temperatura més de 2,7 graus durant els dies més calorosos; les plantes contribueixen a gestionar l'excés d'aigües pluvials.
En el sector agropecuari, els ajustaments dependran de cada regió, augmentarà la quantitat de ramaders que canviïn la cria de espècies que puguin resistir més a les altes temperatures. Això vol dir que hi haurà més ovelles, porcs i cabres en detriment de ramaderia vacuna i avícola. El rendiment d'alguns cultius com ara la soja podria augmentar a mesura que puja el nivell de CO2, però altres cultius quedaran exposats a les sequeres i a la meteorologia extrema.
La lluita contra els focs: les ciutats i regions que s'hagin preparat per als incendis podrien extendres pels territoris de risc. Rodejats de tallafocs suposaria una disminució de vegetació inflamable per protecció de la població que contribueix a salvaguardar vides i llars a la zona. Segons les previsions, els incendis forestals augmentaran més de 60% en latituds mitjanes i altes. [5]
Notes d'interès: modifica
- La vegetació pot reduir la temperatura superficial fins 22ºC gràcies a l'ombra i a l'evapotranspiració
- Si la temperatura mitjana puja uns 11ºC, la meitat de la població estaria en zones inhabitables.
- Per adaptar-se a les temperatures més altes, els països en desenvolupament hauran de gastar 65.000 i 90.000 milions d'euros anuals fins a 2050.
- Plantar vegetació perenne a la façana nord d'un edifici protegeix del vent i redueix la despesa en calefacció
Clima extrem [6] modifica
Huracans devastadors, sequeres, nevades devastadores, onades de calor. Tots aquests són fenòmens meteorològics extrems que es cobren vides i causen danys incalculables.
El canvi climàtic influeix causant sequeres més persistents i temperatures més altes en unes regions, mentre que en altres provoca pluges torrencials, els experts en climatologia diuen que les comunitats més vulnerables estan situades en zones muntanyoses o de costa.
Davant aquest tipus d'entorns, la població s'està adaptant a les noves realitats climàtiques reforçant els sistemes d'alerta, refugi i protecció.
Sobreviure als temporals: modifica
Un fort cicló sacseja Bangladesh cada tres anys aproximadament. L'any 1991, El cicló Marian va provocar la vida de 140.000 persones. El Sidr va arrasar 565.000 habitatges l'any 2007, però gràcies a un sistema d'alerta i als refugis fortificats únicament va causar 3.500 morts. Actualment la recuperació de boscs pretén prevenir les crescudes del mar, els despreniments de terra i les inundacions durant futurs temporals.
Fer front a la calor: modifica
La temperatura mitjana mundial el maig del 2015 va ser la més alta registrada fins a la data. A l'Índia van morir unes 2.200 persones durant una onada de calor que va durar deu dies amb temperatures màximes de 45ºC.
La ciutat d'Ahmadabad va oferir aigua potable i va habilitar instal·lacions amb aire condicionat en zones d'alt risc amb una formació complementaria al personal sanitari per tractar les afeccions relacionades.
Augment del nivell del mar: modifica
És possible que el canvi climàtic no estigui darrere d'un temporal concret, però l'augment del nivell del mar pot empitjorar les seves conseqüències.
L'any 2012 una marea d'uns 2,70 metres causada per l'huracà Sandy va arribar a Nova York coincidint amb un increment de la marea que va provocar que el nivell del mar pogués 2,50 centímetres (el doble de ràpid que la mitja mundial) i es preveu que l'any 2050 s'haurà elevat entre 28 i 53 centímetres.
Per fer front aquests increments les autoritats estan adoptant mesures a tot el litoral: un projecte polivalent crearà més zones verdes pels veïns de la ciutat, així com un sistema de murs de contenció i barreres retràctils per millorar la projecció contra els temporals.[6]
- ↑ Edmonds, Patrcia Cambio Climatico. Guia de Supervivencia, Novembre 2015.
- ↑ «IPCC - Intergovernmental Panel on Climate Change». www.ipcc.ch. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «IPCC - Intergovernmental Panel on Climate Change». www.ipcc.ch. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Organización mundial de las Naciones Unidas para la agricultura y alimentación» (en español). [Consulta: 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Santamouris, Mattheos «U.S National Climate Assment». 2015.
- ↑ 6,0 6,1 Plan Climático Bangladesh2009; Ciudad de Nueva York ; IPCC; Munich RE Natcatservice; NOAA