Casa Museu Verdaguer
Membre des de 30 nov 2009
|
Aquest viquipedista edita en nom de Casa Museu Verdaguer.
L'usuari afirma conèixer les normes relatives al conflicte d'interessos i es compromet a editar seguint el principi de neutralitat. |
La Casa Museu Verdaguer es troba al poble de Folgueroles, poble natal del poeta Jacint Verdaguer, a la comarca d’Osona.
La Casa Museu Verdaguer és un dels museus literaris més antics de Catalunya que va obrir les seves portes al 1967 en ple franquisme. Es tracta d’un museu impulsat per la societat civil, i especialment per l’associació Amics de Verdaguer. Estem parlant de la casa núm. 7 del carrer Major, contigua a Cal Doctor –casa on s’hi establí el matrimoni de Josep Verdaguer i Josepa Santaló fins l’any 1847, quan el poeta tenia dos anys -. Totes dues cases formaven un sol edifici i a l’interior són visibles les portes que les comunicaven. Avui la Casa Museu és propietat del poble de Folgueroles i destinada a recordar el poeta. Parlem d’una casa del segle XVII estructurada en tres plantes: la primera havien set les antigues corts del bestiar, on hi ha ara l’exposició permanent que permet seguir les etapes de la vida del poeta; la segona planta mostra l’ ambientació del segle XIX de la cuina i la cambra, època en què hi visqué el jove Cinto. A la tercera planta o al dalt més alt, tal i com en diuen els folguerolencs de les golfes, hi podem gaudir d’un racó dedicat a l’exposició temporal, d’un altre dedicat a l’artista Perejaume, i d’un audiovisual sobre la trajectòria de Jacint Verdaguer.
La casa Museu Verdaguer ens permet fer un viatge a l’època en què la màrfega acomodava el nostre llit, en què l’espelma il•luminava els nostres passos, i en què la perola bullia el nostre brou.
Casa Museu Verdaguer Carrer Major 7 08519 Folgueroles Telèfon i fax: (+34) 938 122 157 Correu: m.folgueroles@diba.es
La web oficial de la Fundació Jacint Verdaguer
Bibliografia:
-Torrents, Ricard. Ruta Verdagueriana de Folgueroles. Eumo, 1992. -Torrents, Carme. Anuari Verdaguer “Casa Museu Verdaguer de Folgueroles”. Núm. 6, 1991.