Usuari:Catalaalatac/Llista de topònims en català formats amb el prefix «En-» aglutinat

Cartell del Refugi dels Estanys d'Ensagents, a Andorra

La següent llista és un recull dels topònims en català formats amb el prefix En- aglutinat. A la zona nord-occidental del domini lingüístic català són freqüents els noms de lloc formats amb la preposició locativa en, derivada del llatí IN, aglutinada al principi del topònim. Aquests topònims es troben a Andorra, on de llarg és on són més abundants, la Ribagorça, el Pallars, l'Alt Urgell i fins i tot la Cerdanya i el Berguedà.[1]

«An-» i «Em-» modifica

? modifica

  • Envalls (Girul, Meranges)
  • Ensucaranes (Escaldes-Engordany)
  • Roc dels Entorns (cara sud del Pic d'Os)
  • Barranc d'Encasi (Baiasca, Llavorsí)
  • Engordans (Ripollès)
  • Engelats (les Planes d'Hostoles)
  • Encies (Canalda, Odèn)
  • Envelló (Pallars Sobirà)
  • Les Engerres (Segarra)
  • Encorcers
  • Encodina (Llorts)
  • Clot d'Entinyac (a l'oest de Port Dret)
  • Clots d'Embolcar (collada dels Meners)
  • L'Angonella
  • Engleves (Camí de les Engleves fins a l'Astell)
  • Les Angleves, Pic de les Angleves (nord d'Anyós)
  • Pic de la Coume d'Enfer (Pic d'Anrodat)
  • Canals d'Entalàs (just al nord del telecadira dels Cortals d'Encamp)
  • Ansalonga
  • Carrer d'Encorones (Llívia)

Llista modifica

Topònim Tipus Par./Mun. And./Com. Etimologia Coordenades Imatge
Empalomar, Roques d' cingle Vallcebre Berguedà Aglutinat de la preposició En- i palomar, derivat del llatí PALUMBES ('colom silvestre').[2] 42° 11′ 48.62″ N, 1° 48′ 21.52″ E / 42.1968389°N,1.8059778°E / 42.1968389; 1.8059778  
Emportona
Derivats: Meligar d'Emportona, Estanys del Meligar d'Emportona, Collades Baixes d'Emportona, Pleta d'Emportona
indret Encamp Andorra Aglutinat format amb el llatí PORTA o amb el mot de la hipotètica llengua sorotàptica PORTU, d'on ve el nom dels pobles Portè i Porta, a la veïna vall de Querol.[3] 42° 31′ 41.79″ N, 1° 39′ 29.7″ E / 42.5282750°N,1.658250°E / 42.5282750; 1.658250
Empui, Ca(sa) d' edifici Llavorsí (Baiasca) Pallars Sobirà Aglutinat format amb pui, la forma dialectal pallaresa de puig.[4] 42° 30′ 34″ N, 1° 08′ 33″ E / 42.50944°N,1.14250°E / 42.50944; 1.14250
Empui, Corral d' partida Rialp (Caregue) Pallars Sobirà Aglutinat format amb pui, la forma dialectal pallaresa de puig.[4] 42° 28′ 14″ N, 1° 06′ 20″ E / 42.47056°N,1.10556°E / 42.47056; 1.10556
Encamp
Derivats: Pic d'Encampadana
nucli de població Encamp Andorra Del llatí villa IN CAMPU ('vila al camp'), d'explicació topogràfica ja que Encamp es troba en una plana, oberta al fons de la vall de la Valira, entre camps i conreus.[5] 42° 32′ 10.00″ N, 1° 34′ 58.01″ E / 42.5361111°N,1.5827806°E / 42.5361111; 1.5827806  
Encarners, Basera d' cingle  · Sant Julià de Lòria (Camp de Claror)
 · Sant Julià de Lòria (Pic d'Os)
Andorra
Encarners, Clots d' indret Canillo Andorra 42° 31′ 48.92″ N, 1° 41′ 11.37″ E / 42.5302556°N,1.6864917°E / 42.5302556; 1.6864917  
Encarrua, canals d' canals Alt Àneu (Àrreu) Pallars Sobirà De carrua ("rossegall de troncs").[6]
Encenrera
Derivats: Orri d'Encenrera
indret Encamp Andorra 42° 31′ 48.92″ N, 1° 41′ 11.37″ E / 42.5302556°N,1.6864917°E / 42.5302556; 1.6864917
Enclar
Derivats: Serra d'Enclar, Pic d'Enclar, Riu d'Enclar, Sant Vicenç d'Enclar
indret Andorra la Vella Andorra Aglutinat format amb l'adjectiu clar, al·lusiu a les masses pelades del Pic d'Enclar.[6] 42° 30′ 6.86″ N, 1° 28′ 55.62″ E / 42.5019056°N,1.4821167°E / 42.5019056; 1.4821167  
Enfreu
Derivats: Serrat de l'Enfreu, Riu de l'Enfreu, Bosc de l'Enfreu
indret Ordino Andorra 42° 34′ 10.16″ N, 1° 33′ 17.71″ E / 42.5694889°N,1.5549194°E / 42.5694889; 1.5549194
Engaït
Derivats: Riu d'Engaït, Pic d'Engaït, Bony d'Engaït, Portella d'Engaït, Estany d'Engaït, Estanyons d'Engaït
indret Encamp Andorra Joan Coromines postula que Engaït és fàcil que sigui un topònim format amb el prefix En- aglutinat. Hipotetitza que Engaït podria venir d'un possible col·lectiu llatí GAIETUM -ETI ('gaiat, vionat, formant escaires') provinent de GAIA ('llista, franja de to diferent'), en referència al to de color diferent de la vall, i on s'hi hauria aglutinat la preposició locativa llatina IN ('en').[7] 42° 29′ 41.94″ N, 1° 42′ 59.2″ E / 42.4949833°N,1.716444°E / 42.4949833; 1.716444  
Engolasters
Derivats: Sant Miquel d'Engolasters, Estany d'Engolasters, Pla d'Engolasters, Cortals d'Engolasters
nucli de població Escaldes-Engordany Andorra [8] 42° 30′ 41″ N, 1° 33′ 38″ E / 42.51139°N,1.56056°E / 42.51139; 1.56056  
Engordany nucli de població Escaldes-Engordany Andorra [9] 42° 30′ 41.59″ N, 1° 32′ 24.27″ E / 42.5115528°N,1.5400750°E / 42.5115528; 1.5400750  
Engorgs indret Meranges Cerdanya 42° 29′ 0.73″ N, 1° 44′ 28.15″ E / 42.4835361°N,1.7411528°E / 42.4835361; 1.7411528  
Enradort, collada d'
Derivats: Costa d'Enradort
coll Encamp Andorra 42° 32′ 21.37″ N, 1° 39′ 42.02″ E / 42.5392694°N,1.6616722°E / 42.5392694; 1.6616722  
Enrens nucli de població desaparegut Tremp Pallars Jussà 42° 21′ 45.11″ N, 0° 46′ 49.94″ E / 42.3625306°N,0.7805389°E / 42.3625306; 0.7805389
Ensagents
Derivats: Pic d'Ensagents, Estanys d'Ensagents, Riu d'Ensagents, Refugi d'Ensagents
indret Encamp Andorra Etimologia incerta però que probablement presenta el prefix En- aglutinat.[10] 42° 30′ 52.84″ N, 1° 38′ 49.85″ E / 42.5146778°N,1.6471806°E / 42.5146778; 1.6471806  
Ensegur, l'
Derivats: Serra de l'Ensegur, Bordes de l'Ensegur, Riu de l'Ensegur, Collada de l'Ensegur
indret Ordino Andorra 42° 35′ 27.76″ N, 1° 32′ 42.88″ E / 42.5910444°N,1.5452444°E / 42.5910444; 1.5452444  
Enseu nucli de població Baix Pallars Pallars Sobirà 42° 19′ 30.67″ N, 1° 5′ 0.33″ E / 42.3251861°N,1.0834250°E / 42.3251861; 1.0834250
Ensija serra Fígols, Gósol, Saldes, Vallcebre Berguedà Del llatí IN CEGIA o IN CIGIA, derivat de CĚIA ('sitja'), en referència a l'avenc conegut com la «bòfia de les Cinglades», situat prop del cim del Serrat Voltor, un dels cims de la serra d'Ensija, i conegut des de temps immemorials.[11][12] 42° 11′ 1.095″ N, 1° 45′ 8.381″ E / 42.18363750°N,1.75232806°E / 42.18363750; 1.75232806  
Entinyola, collada d' coll Encamp Andorra 42° 31′ 27.41″ N, 1° 38′ 35.07″ E / 42.5242806°N,1.6430750°E / 42.5242806; 1.6430750
Entor, Cap de la Tosa d'
Derivats: Bosc d'Entor
cim Canillo (Soldeu) Andorra Aglutinat de la preposició En- i tor com a forma dialectal de torre. Segons l'etimòleg Joan Coromines, al Cap de la Tosa d'Entor hi deuria haver una torre de guaita dels andorrans que guardaven el Pas de la Casa contra les incursions dels homes del Comtat de Foix.[13] 42° 36′ 1.09″ N, 1° 39′ 9.78″ E / 42.6003028°N,1.6527167°E / 42.6003028; 1.6527167  
Envalira
Derivats: Port d'Envalira, Bordes d'Envalira, Bony d'Envalira, Pic Negre d'Envalira, Túnel d'Envalira
indret Encamp Andorra Del llatí IN VALERIA ('en [els prats de] Valèria'), potser el nom d'una propietària dels pasturatges d'Envalira.[1] 42° 32′ 24.20″ N, 1° 43′ 10.58″ E / 42.5400556°N,1.7196056°E / 42.5400556; 1.7196056  
Envall
Derivats: Bordes d'Envall, Sant Jaume d'Envall, Barranc d'Envall, Prat d'Envall, Trossos d'Envall, Obaga d'Envall
nucli de població La Torre de Cabdella Pallars Jussà Topònim geogràfic derivat del llatí IN VALLE ('a la vall'), ja que Envall es troba al fons del barranc d'Envall, una vall tributària al riu Flamisell. Documentat com Sti. Martini de Evalli el 1163, Evalli el 1164 i loch den Vall el 1359.[14] 42° 21′ 01″ N, 0° 59′ 09″ E / 42.35028°N,0.98583°E / 42.35028; 0.98583  
Envalls
Derivats: Sant Martí d'Envalls
nucli de població desaparegut Angostrina i Vilanova de les Escaldes Cerdanya Topònim geogràfic derivat del llatí IN VALLES ('a les valls'). Documentat com S. Martini de Envalibus el 1277 i el 1286 i com S. Martini in Vallibus el 1329, 1332 i 1340.[14] 42° 30′ 57″ N, 1° 57′ 20″ E / 42.51583°N,1.95556°E / 42.51583; 1.95556  
Enviny nucli de població Sort Pallars Sobirà Del llatí IN VICINIO ('en el veïnat'), ja que Enviny és un dels pobles del veïnatge o rodalia de la capital pallaresa, Sort, i a més, es troba prop del poble de Castellviny, CASTELLUM VICINII ('el castell del veïnatge'), el qual està situat sobre un penyal que domina Sort i Enviny.[15] 42° 24′ 08″ N, 1° 06′ 13″ E / 42.40222°N,1.10361°E / 42.40222; 1.10361  

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Coromines, Joan. «Toponímia d'Andorra». A: Estudis de toponímia catalana. vol. II. Barcelona: Editorial Barcino, 1965-1970, p. 8-11 (Biblioteca Filològica Barcino). ISBN 8472260798 [Consulta: 13 novembre 2022]. 
  2. Coromines, Joan. «Empalomar». A: Onomasticon Cataloniae. vol. VI. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 146. ISBN 84-7256-331-6. 
  3. Coromines, Joan. «Emportona». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 52. ISBN 84-7256-331-6. 
  4. 4,0 4,1 Coromines, Joan. «Empui». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 53. ISBN 84-7256-331-6. 
  5. Coromines, Joan. «Encamp». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 57. ISBN 84-7256-331-6. 
  6. 6,0 6,1 Coromines, Joan. «Encarrua». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 58. ISBN 84-7256-331-6. 
  7. Coromines, Joan. «Engaït». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 61-62. ISBN 84-7256-331-6. 
  8. Coromines, Joan. «Engolasters». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 62-63. ISBN 84-7256-331-6. 
  9. Coromines, Joan. «Engordany». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 63-65. ISBN 84-7256-331-6. 
  10. «Estanys d'Ensagents» (PDF). Andorra Turisme. [Consulta: 15 novembre 2022].
  11. Coromines, Joan. «Ensija». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 70. ISBN 84-7256-331-6. 
  12. «Cinglades, Bòfia de les» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 14 novembre 2022].
  13. Coromines, Joan. «Entor». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 58. ISBN 84-7256-331-6. 
  14. 14,0 14,1 Coromines, Joan. «Envall». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 73. ISBN 84-7256-331-6. 
  15. Coromines, Joan. «Enviny». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 74. ISBN 84-7256-331-6. 

En