Usuari:Catalaalatac/Llista de topònims en català formats amb el prefix «En-» aglutinat
La següent llista és un recull dels topònims en català formats amb el prefix En- aglutinat. A la zona nord-occidental del domini lingüístic català són freqüents els noms de lloc formats amb la preposició locativa en, derivada del llatí IN, aglutinada al principi del topònim. Aquests topònims es troben a Andorra, on de llarg és on són més abundants, la Ribagorça, el Pallars, l'Alt Urgell i fins i tot la Cerdanya i el Berguedà.[1]
«An-» i «Em-» modifica
? modifica
- Envalls (Girul, Meranges)
- Ensucaranes (Escaldes-Engordany)
- Roc dels Entorns (cara sud del Pic d'Os)
- Barranc d'Encasi (Baiasca, Llavorsí)
- Engordans (Ripollès)
- Engelats (les Planes d'Hostoles)
- Encies (Canalda, Odèn)
- Envelló (Pallars Sobirà)
- Les Engerres (Segarra)
- Encorcers
- Encodina (Llorts)
- Clot d'Entinyac (a l'oest de Port Dret)
- Clots d'Embolcar (collada dels Meners)
- L'Angonella
- Engleves (Camí de les Engleves fins a l'Astell)
- Les Angleves, Pic de les Angleves (nord d'Anyós)
- Pic de la Coume d'Enfer (Pic d'Anrodat)
- Canals d'Entalàs (just al nord del telecadira dels Cortals d'Encamp)
- Ansalonga
- Carrer d'Encorones (Llívia)
Llista modifica
Topònim | Tipus | Par./Mun. | And./Com. | Etimologia | Coordenades | Imatge |
---|---|---|---|---|---|---|
Empalomar, Roques d' | cingle | Vallcebre | Berguedà | Aglutinat de la preposició En- i palomar, derivat del llatí PALUMBES ('colom silvestre').[2] | 42° 11′ 48.62″ N, 1° 48′ 21.52″ E / 42.1968389°N,1.8059778°E | |
Emportona Derivats: Meligar d'Emportona, Estanys del Meligar d'Emportona, Collades Baixes d'Emportona, Pleta d'Emportona |
indret | Encamp | Andorra | Aglutinat format amb el llatí PORTA o amb el mot de la hipotètica llengua sorotàptica PORTU, d'on ve el nom dels pobles Portè i Porta, a la veïna vall de Querol.[3] | 42° 31′ 41.79″ N, 1° 39′ 29.7″ E / 42.5282750°N,1.658250°E | |
Empui, Ca(sa) d' | edifici | Llavorsí (Baiasca) | Pallars Sobirà | Aglutinat format amb pui, la forma dialectal pallaresa de puig.[4] | 42° 30′ 34″ N, 1° 08′ 33″ E / 42.50944°N,1.14250°E | |
Empui, Corral d' | partida | Rialp (Caregue) | Pallars Sobirà | Aglutinat format amb pui, la forma dialectal pallaresa de puig.[4] | 42° 28′ 14″ N, 1° 06′ 20″ E / 42.47056°N,1.10556°E | |
Encamp Derivats: Pic d'Encampadana |
nucli de població | Encamp | Andorra | Del llatí villa IN CAMPU ('vila al camp'), d'explicació topogràfica ja que Encamp es troba en una plana, oberta al fons de la vall de la Valira, entre camps i conreus.[5] | 42° 32′ 10.00″ N, 1° 34′ 58.01″ E / 42.5361111°N,1.5827806°E | |
Encarners, Basera d' | cingle | · Sant Julià de Lòria (Camp de Claror) · Sant Julià de Lòria (Pic d'Os) |
Andorra | |||
Encarners, Clots d' | indret | Canillo | Andorra | 42° 31′ 48.92″ N, 1° 41′ 11.37″ E / 42.5302556°N,1.6864917°E | ||
Encarrua, canals d' | canals | Alt Àneu (Àrreu) | Pallars Sobirà | De carrua ("rossegall de troncs").[6] | ||
Encenrera Derivats: Orri d'Encenrera |
indret | Encamp | Andorra | 42° 31′ 48.92″ N, 1° 41′ 11.37″ E / 42.5302556°N,1.6864917°E | ||
Enclar Derivats: Serra d'Enclar, Pic d'Enclar, Riu d'Enclar, Sant Vicenç d'Enclar |
indret | Andorra la Vella | Andorra | Aglutinat format amb l'adjectiu clar, al·lusiu a les masses pelades del Pic d'Enclar.[6] | 42° 30′ 6.86″ N, 1° 28′ 55.62″ E / 42.5019056°N,1.4821167°E | |
Enfreu Derivats: Serrat de l'Enfreu, Riu de l'Enfreu, Bosc de l'Enfreu |
indret | Ordino | Andorra | 42° 34′ 10.16″ N, 1° 33′ 17.71″ E / 42.5694889°N,1.5549194°E | ||
Engaït Derivats: Riu d'Engaït, Pic d'Engaït, Bony d'Engaït, Portella d'Engaït, Estany d'Engaït, Estanyons d'Engaït |
indret | Encamp | Andorra | Joan Coromines postula que Engaït és fàcil que sigui un topònim format amb el prefix En- aglutinat. Hipotetitza que Engaït podria venir d'un possible col·lectiu llatí GAIETUM -ETI ('gaiat, vionat, formant escaires') provinent de GAIA ('llista, franja de to diferent'), en referència al to de color diferent de la vall, i on s'hi hauria aglutinat la preposició locativa llatina IN ('en').[7] | 42° 29′ 41.94″ N, 1° 42′ 59.2″ E / 42.4949833°N,1.716444°E | |
Engolasters Derivats: Sant Miquel d'Engolasters, Estany d'Engolasters, Pla d'Engolasters, Cortals d'Engolasters |
nucli de població | Escaldes-Engordany | Andorra | [8] | 42° 30′ 41″ N, 1° 33′ 38″ E / 42.51139°N,1.56056°E | |
Engordany | nucli de població | Escaldes-Engordany | Andorra | [9] | 42° 30′ 41.59″ N, 1° 32′ 24.27″ E / 42.5115528°N,1.5400750°E | |
Engorgs | indret | Meranges | Cerdanya | 42° 29′ 0.73″ N, 1° 44′ 28.15″ E / 42.4835361°N,1.7411528°E | ||
Enradort, collada d' Derivats: Costa d'Enradort |
coll | Encamp | Andorra | 42° 32′ 21.37″ N, 1° 39′ 42.02″ E / 42.5392694°N,1.6616722°E | ||
Enrens | nucli de població desaparegut | Tremp | Pallars Jussà | 42° 21′ 45.11″ N, 0° 46′ 49.94″ E / 42.3625306°N,0.7805389°E | ||
Ensagents Derivats: Pic d'Ensagents, Estanys d'Ensagents, Riu d'Ensagents, Refugi d'Ensagents |
indret | Encamp | Andorra | Etimologia incerta però que probablement presenta el prefix En- aglutinat.[10] | 42° 30′ 52.84″ N, 1° 38′ 49.85″ E / 42.5146778°N,1.6471806°E | |
Ensegur, l' Derivats: Serra de l'Ensegur, Bordes de l'Ensegur, Riu de l'Ensegur, Collada de l'Ensegur |
indret | Ordino | Andorra | 42° 35′ 27.76″ N, 1° 32′ 42.88″ E / 42.5910444°N,1.5452444°E | ||
Enseu | nucli de població | Baix Pallars | Pallars Sobirà | 42° 19′ 30.67″ N, 1° 5′ 0.33″ E / 42.3251861°N,1.0834250°E | ||
Ensija | serra | Fígols, Gósol, Saldes, Vallcebre | Berguedà | Del llatí IN CEGIA o IN CIGIA, derivat de CĚIA ('sitja'), en referència a l'avenc conegut com la «bòfia de les Cinglades», situat prop del cim del Serrat Voltor, un dels cims de la serra d'Ensija, i conegut des de temps immemorials.[11][12] | 42° 11′ 1.095″ N, 1° 45′ 8.381″ E / 42.18363750°N,1.75232806°E | |
Entinyola, collada d' | coll | Encamp | Andorra | 42° 31′ 27.41″ N, 1° 38′ 35.07″ E / 42.5242806°N,1.6430750°E | ||
Entor, Cap de la Tosa d' Derivats: Bosc d'Entor |
cim | Canillo (Soldeu) | Andorra | Aglutinat de la preposició En- i tor com a forma dialectal de torre. Segons l'etimòleg Joan Coromines, al Cap de la Tosa d'Entor hi deuria haver una torre de guaita dels andorrans que guardaven el Pas de la Casa contra les incursions dels homes del Comtat de Foix.[13] | 42° 36′ 1.09″ N, 1° 39′ 9.78″ E / 42.6003028°N,1.6527167°E | |
Envalira Derivats: Port d'Envalira, Bordes d'Envalira, Bony d'Envalira, Pic Negre d'Envalira, Túnel d'Envalira |
indret | Encamp | Andorra | Del llatí IN VALERIA ('en [els prats de] Valèria'), potser el nom d'una propietària dels pasturatges d'Envalira.[1] | 42° 32′ 24.20″ N, 1° 43′ 10.58″ E / 42.5400556°N,1.7196056°E | |
Envall Derivats: Bordes d'Envall, Sant Jaume d'Envall, Barranc d'Envall, Prat d'Envall, Trossos d'Envall, Obaga d'Envall |
nucli de població | La Torre de Cabdella | Pallars Jussà | Topònim geogràfic derivat del llatí IN VALLE ('a la vall'), ja que Envall es troba al fons del barranc d'Envall, una vall tributària al riu Flamisell. Documentat com Sti. Martini de Evalli el 1163, Evalli el 1164 i loch den Vall el 1359.[14] | 42° 21′ 01″ N, 0° 59′ 09″ E / 42.35028°N,0.98583°E | |
Envalls Derivats: Sant Martí d'Envalls |
nucli de població desaparegut | Angostrina i Vilanova de les Escaldes | Cerdanya | Topònim geogràfic derivat del llatí IN VALLES ('a les valls'). Documentat com S. Martini de Envalibus el 1277 i el 1286 i com S. Martini in Vallibus el 1329, 1332 i 1340.[14] | 42° 30′ 57″ N, 1° 57′ 20″ E / 42.51583°N,1.95556°E | |
Enviny | nucli de població | Sort | Pallars Sobirà | Del llatí IN VICINIO ('en el veïnat'), ja que Enviny és un dels pobles del veïnatge o rodalia de la capital pallaresa, Sort, i a més, es troba prop del poble de Castellviny, CASTELLUM VICINII ('el castell del veïnatge'), el qual està situat sobre un penyal que domina Sort i Enviny.[15] | 42° 24′ 08″ N, 1° 06′ 13″ E / 42.40222°N,1.10361°E |
- https://www.yumpu.com/fr/document/read/56473091/analisi-fisiografica-de-toponims-andorrans-darrel-preromana
- https://llenguanacional.cat/pdf/LN61_16.pdf
- https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000053/00000086.pdf
- Toponímia d'Ordino:
- No online? (Vol. I La Cortinada, Arans i l'Ensegur)
- https://www.ordino.ad/comu/cultura-joventut-educacio/cultura/arxius/llibre-toponimia-vol2-pdf (Vol. II Llorts i el Serrat)
- https://www.ordino.ad/comu/cultura-joventut-educacio/cultura/arxius/llibre-toponimia-vol3-pdf (Vol. III Sornàs, Ansalonga, Segudet i Ordino)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Coromines, Joan. «Toponímia d'Andorra». A: Estudis de toponímia catalana. vol. II. Barcelona: Editorial Barcino, 1965-1970, p. 8-11 (Biblioteca Filològica Barcino). ISBN 8472260798 [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ Coromines, Joan. «Empalomar». A: Onomasticon Cataloniae. vol. VI. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 146. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Coromines, Joan. «Emportona». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 52. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ 4,0 4,1 Coromines, Joan. «Empui». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 53. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Coromines, Joan. «Encamp». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 57. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ 6,0 6,1 Coromines, Joan. «Encarrua». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 58. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Coromines, Joan. «Engaït». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 61-62. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Coromines, Joan. «Engolasters». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 62-63. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Coromines, Joan. «Engordany». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 63-65. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ «Estanys d'Ensagents» (PDF). Andorra Turisme. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ Coromines, Joan. «Ensija». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 70. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ «Cinglades, Bòfia de les» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ Coromines, Joan. «Entor». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 58. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ 14,0 14,1 Coromines, Joan. «Envall». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 73. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Coromines, Joan. «Enviny». A: Onomasticon Cataloniae. vol. IV. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 74. ISBN 84-7256-331-6.