Viquipèdia

Usuari:Contraix/proves/Monument de Filopap

< Usuari:Contraix‎ | proves

El monument a Filopap (en grec modern : Μνημείο Φιλοπάππου; romanitzat: Mnēmeío Philopáppou) és un mausoleu de marbre construit entre els anys 114 i 119 dC a la ciutat d'Atenes. Està dedicat a Filopap, cònsol i magistrat honorari a Atenes i net i últim descendent conegut d'Antioc IV, l'ultim rei de Commagena, regne incorporat a l'Imperi Romà.[1] Es tracta d'un monument grecoromà amb importants influències orientals, procedents de Commagena.[2] El monument a Filopap no ha estat excavat, simplement ha romàs sobre el turó en el que va ser construit en el segle II dC,[3] i es troba força malmés. Per la seva ubicació és un dels monuments que defineixen la ciutat d'Atenes.

Història modifica

Filopap era el net de Antioc IV, l'últim rei de Commagena, que va haver de renunciar al seu tro i el seu regne absorbit per l'Imperi Romà als principis del segle I dC, sota l'emperador romà Vespasià, va rebre la ciutadania romana i es va establir a Atenes. El seu net Filopap era arcont a Atenes i cònsol a Roma.[4] Era un home de cultura grega, pregava als déus hel·lenics, tenia aficció per la cultura i literatura grega i participava activament de la vida cívica atenenca.[5]

Quan va morir entre els anys 114 i 116 dC[4] li fou atorgat el gran honor d'un gran enterrament públic en l'aleshores nomenat turó del temple de les muses (Mouseion) dintre les les muralles de la ciutat, un lloc prominent que pot ser vist des de l'Acròpolis i àrees circundants.

La construcció del mausoleu s'ha de veure en el context del comportament de l’aristocràcia, que romana durant el final de la República i l’Imperi va entrar en la dinàmica competitiva d’invertir grans sumes de diners en la construcció de monuments de dimensions gegantines i multiplicitat de símbols arquitectònics, amb la finalitat de satisfer les seves necessitats d’autoengrandiment.[6]

Malgrat les dimensions del monument, aquest va deixar poc rastre escrit a l'antiguetat. L'únic testimoni de l'antiguitat que escriu sobre el mausoleu fou Paisànies (115-180 dC), que en la seva obra Periegesis Helladus comenta simplement que el monument fou construït ".. per a un siri". No fou fins el segle XV en el que el viatger Quirze d'Ancona ve descriure el moument en detall i en copià les incscripcions en llatí i grec.[6]

Descripció modifica

El que resta dempeus del monument actualment és només una part de l'obra original. Avui en dia es conserven les restes de l'estructura, amb una part de la façana dempeus. La forma de la planta del podi era quasi les d'un quadrat, mesurant 9,11 per 9,65 metres. La superestrcutura contenia la façana del monument, que es conserva parcialment, així com una cambra mortuòria totalment desapareguda, la qual allotjaria un sarcòfag.[7] D'acord amb les reconstruccions dutes a terme, aquesta cambra mesuraria 3 per 3,4 metres, i donada l'estructura simètrica de l'edifici, hauria tingut l'entrada en el centre de la part posterior de l'estructura. La part posterior estaria dotada d'una façana secundària, probablement amb pilastres i un frontó adornant-la.[8]

La façana està força malmesa; total la part lateral dreta (des del punt de vista de l'observador) ha desaparegut, així com també la cúspide de l'estructura. La façana estava dividida en tres nivells. El primer es troba decorat amb relleus i té una alçària de 3,51 metres; en el segon s'allotgen dues capelles amb una estàtua en cadascuna, i té una alçària de 6,5 metres, i del tercer, que contenía el frontó, es desconeix l'alçària exacta.[9]

Els relleus modifica

Els relleus es troben en el primer nivell. La part central mostra Filopap, vestit amb túnica i toga, conduint una quàdriga. La ma esquerra sosté un ceptre, mentre que la dreta està aixecada. D'acord amb el dibuix fet a l'antiguitat per Quirze d'Ancona en el segle XIV, al voltant del seu cap hauria hagut una corona radiant.[10]

Cal resaltar que la quàdriga conté una petita figura pertanyent a Hèracles dintre d'un templet o naiskos.[11] En la part posterior de la quàdriga hi ha una figura seguint-la, mentre que les regnes dels cavalls estan subjectats per un mosso de quadra. Més a l'esquerra estan esculpits sis lictors, oficials públics encarregats d'escortar magistrats. Totes les figures han estat decapitades, o bé la seva cara ha estat trencada.[12] Sembla que en la part dreta, ara desapareguda, hi haurien sis lictors més.[4]

El relleu recorda el d'un arc conmemoratiu romà, especialment l'arc de Titus. La posició de Titus sobre la quàdriga és molt semblant a la de Filopap, sostenint el mateix tipus d'objecte i fent els mateixos gestos. Fins hi tot els cavalls tenen la mateixa posició. Es evident que el monument a Filopap imita aquesta escena de l'arc de Titus. Ara bé, també hi han diferències importants entre les dues representacions. En la de Filipap hi manquen tots els elements d'una processió triumfal, incloent la imatge de la victòria i tots els elements militarístics i el botí de guerra, les quals si que hi són en l'arc de Titus.[13]

Les estàtues modifica

De les tres estàtues originals, només s'en conserven dues, la ubicada en la posició central, representant a Filopap, i la ubicada a la seva esquerra, representant el seu avi, Antioc IV l'ultim rei de Commagena. Com en el cas dels relleus, les estàtues han estat fortament vandalitzades i han perdut la cara i la major part de les mans i peus.[14]

L'estàtua que representa Filopap és característica per diverses raons. Es força diferent que la ubicada en el nivell inferior. Mostra un home sentat, amb el pit descobert, vestit només amb un himatió, peça de roba que penjava des de l'espatlla esquerra fins als turmells, envoltant l'esquena. Aquesta era una representació pròpia de figures gregues, heroiques i divines. Crida l'atenció que la representació de Filopap du sandàlies, com els déus grecs així representats, i no com quan la figura representava a un emperador, que anàva descalça.[14]

Les pilastres als dos costats de l'estàtua de Filopap tenen inscripcions en llatí i grec. La pilastra de l'esquerra està en llatí, i conté el nom romà complet, així com la seva filiació, títols i càrrecs. Mostrava una llista de títols en els que fins i tot era capaç d'incloure el nom de l'emperador: C. Julius C.f. Fab(ia) Antiochus Philopappus, cos, frater arvalis, allectus intrer praetorios ab imp(eratore) Caesare Nerva Traiano Optumo Augusto Germanico DacicoLa pilastra de l'esquerra,m amb un text molt més breu, només proporciona el seu nom grec, títol i llinatge reial. Basileus Antiochos Philopappus Basileos Epiphanous tou Antiochou, que es tradueix com Rei Antioc Filopap, fill del rei Epifanes, fill d'Antioc Antioc fa referència a Antioc IV, el darrer rei, mentre que el fill i el net, encara que la inscripció els otorgui el títol de rei, no ho foren.[15]

La figura lateral, pertanyent a Antioc IV, seu en una cadira curul, símbol del poder romà, i està vestida amb una toga, amb una actitud pròpia d'un autèntic magistrat romà.[16] Sembla que la figura de l'altre costat, actualment desapareguda però identificada per una inscripció registrada per Quirze d'Ancona,[16] correspón a Seleuc I Nicàtor, fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida, distant antecesor de Filopap.[17]

Significat modifica

La representació d'un sobirà amb una corona radiant era pròpia de la regió de Commagena,[18], així com la figura d'Hèracles en la quàdriga. El conjunt mostra les diverses identitats que es va construir Filopap. Els relleus del primer nivell són romans, les estàtues del segón nivell gregues. El segón nivell també mostra la identitat greco-romana, per les inscripcions en llatí i greg de les pilastres. En aquest nivell s'afegeix la de rei macedoni.[19] Aquesta identitat es podria veure reforçada per la ubicació del mausoleu en un turó, com també es feu el sanctuari reial de Nemrud Dagi, construit pels seus avantpassats a Commagena.[2]

Tot aquest conjunt d'indentitats intersolapades fa que actualment l'opinió més representativa del programa cultural de l'obra es que "el fet que Filopap es representi a si mateix con a consul romà, arcont grec, rei de Commangena i fins i tot rei en el mateix monument mostra que la identitat és una construcció més que una realitat fixa".[20]

Referències modifica

  1. ↑ Freeman, 2010, p. 17.
  2. ↑ 2,0 2,1 Wu, 2016, p. 28.
  3. ↑ Kunst, 2017, p. 8.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Smith, 1998, p. 71.
  5. ↑ Baslez, 1992, p. 91.
  6. ↑ 6,0 6,1 Wu, 2016, p. 26.
  7. ↑ Wu, 2016, p. 25.
  8. ↑ Kunst, 2017, p. 10.
  9. ↑ Kunst, 2017, p. 11.
  10. ↑ Kunst, 2017, p. 15.
  11. ↑ Wu, 2016, p. 31.
  12. ↑ Kunst, 2017, p. 16.
  13. ↑ Kunst, 2017, p. 17.
  14. ↑ 14,0 14,1 Kunst, 2017, p. 18.
  15. ↑ Smith, 1998, p. 72-73.
  16. ↑ 16,0 16,1 Wu, 2016, p. 29.
  17. ↑ Kunst, 2017, p. 19.
  18. ↑ Kleiner, 1983, p. 89.
  19. ↑ Smith, 1998, p. 73.
  20. ↑ Kleiner, 1983, p. 97-98.

Bibliografia modifica

  • Baslez, Marie-Françoise «La famille de Philopappos de Commagène: un prince entre deux mondes» (en francès). Dialogues d'histoire ancienne, 18, 1, 1992.
  • Freeman, Charles. The Horses of Saint Mark's: a story of triumph in Byzantium, Paris and Venice (en anglès). Nova York: Overlook Press, 2004. ISBN 978-1-59020-267-8. 
  • Kleiner, Diana. The Monument of Philopappus (en anglés). Roma: G.Bretschneider, 1983. 
  • Kunst, Jos. «The Monument of Gaius Julius Antiochus Epiphanes Philopappos» (pdf) (en anglés). Utrecht: Utrecht University, 26-06-2017. [Consulta: 11 novembre 2022].
  • Smith, R. «Cultural choice and political identity in honorific portrait statues in the Greek East in the second century A.D.» (pdf) (en anglés). Journal of Roman Studies, 88, Novembre 1998. DOI: 10.2307/300805 [Consulta: 13 novembre 2022].
  • Wu, Ching-Yuan. «"Live Like a King": The Monument of Philopappus and the Continuity of Client-Kingship». A: Francis K.H. So. Perceiving Power in Early Modern Europe (en anglés). Nova York: Palgrave Macmillan, 2016, p. 26. ISBN 978-1-137-58624-7. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Contraix/proves/Monument_de_Filopap&oldid=33396199»