Usuari:Diego Jiménez Barajas/Llimoo

Infotaula de personaLlimoo
Biografia
Naixement4 de maig de 1988 (1988-05-04) (31 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
OcupacióActor, còmic i guionista

Lloc webwww.llimoo.com

Llimoo (Barcelona, 4 de maig de 1988) és un actor, còmic i guionista conegut pels seus treballs en televisió, ràdio, cinema, teatre i en diferents projectes audiovisuals d'Internet.

BiografiaModifica

Després de llicenciar-se en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, Llimoo entra a treballar de creatiu en Alguna pregunta més?[1] (APM?) de Televisió de Catalunya gràcies a la popularitat que havia aconseguit amb alguns videomontajes[2] virals seus com el Ecce Homo Reloaded..[3] Més tard s'incorpora a l'espai radiofònic d'humor La Segona Hora de RAC1 en qualitat de guionista i locutor de forma diària durant dues temporades.[4]

Mentre, Llimoo compagina el seu treball en la ràdio amb produccions pròpies en Internet, com el canal de comèdia Fent la merda, amb més de 9 milions de visites i en el qual han col·laborat còmics consagrats del panorama nacional com Berto Romero, Ignatius Farray, Juanra Bonet i Miguel Noguera. La seva interpretació en els sketches –que escriu al costat dels seus amics— crida l'atenció de productores i cadenes de televisió. És llavors quan Llimoo es converteix en una de les cares principals de Pocavergonyes,[5] el programa de bromes amb càmera oculta de Neox (Antena 3) dirigit per Santi Millán del que es proclama guanyador gràcies a proves com el seu taller de cuina amb amor i el seu coaching motivacional a uns treballadors.[6]

El seu següent treball en televisió serà en Crackòvia, produït per Minoria absoluta i emès en Tv3 (Catalunya). Allí Llimoo protagonitza la secció pròpia Llimoo President[7] en la qual es fa passar per candidat a la presidència del FC Barcelona interactuant amb afeccionats, gent del carrer i diferents personalitats relacionades amb el món del futbol. En un dels reportatges Llimoo va arribar a saltar en paracaigudes des de més de 4.000 metres.[8]

Poc després, Llimoo és contractat per la productora El Terrat per formar part de la plantilla de col·laboradors habituals de Late Motiv, el nou Late Night presentat per Andreu Buenafuente al canal de televisió #0 de Movistar+. En aquesta ocasió Llimoo interpreta a un antireportero que connecta amb Buenafuente des d'esdeveniments importants –com els Premis Goya del cinema espanyol, els Premis Feroç o el concert benèfic de The Rolling Stones a l'Havana– per entrevistar a diferents celebritats i informar amb el seu particular estil.[9][10][11] Un estil "original" i "autèntic" segons l'escriptor Jair Domínguez, qui defineix a Llimoo com "un Andy Kaufman reencarnado que fa el que vulgues. Un artista honest. Dels pocs que queden".[12]

En 2016, Llimoo fa el salt a la gran pantalla amb el paper d'Andrés en El pregó (pel·lícula), dirigida per Dani de l'Ordre i escrita per David Serrano de la Penya, Diego San José i Daniel González.

Llimoo és el protagonista de De repente, la vida, una webserie creada per ell mateix al costat d'Ignasi Taltavull. També ha co-escrit el llibre Siri, cómeme los huevos, de l'editorial Bridge.[13]

FilmografiaModifica

Televisió i CinemaModifica

Programa Cadena
Festa Suprema (2013) La 2 de Televisió Espanyola
Pocavergonyes (2014) Antena 3 Neox
Crackòvia (2015) Tv3 (Catalunya)
Sopa d'Oca (2015) Factoria de Ficció
En l'aire (2015) LaSexta
Batega Motiv d'Andreu Buenafuente (2016) 0 (canal de televisió) de Movistar+
El pregó (pel·lícula) (2016) Atresmedia Cinema

Sèries i projectes en InternetModifica

Projecte
Fent la merda (2012)
A mort amb Papà Noel (2014)
Tot sigui això (2015)
A la recerca de l'esperit del Nadal (2015)
De sobte, la vida (2016)

TeatreModifica

Espectacle Teatre
Vist el Vist (2013) Alexandra Teatre
Lou Night (2014) Club Capitol
Detectius Martínez (2015) Teatre del Raval
La nit més night (2015) sala Galileu Galilei de Madrid, La Rambleta de València, Club Capitol de Barcelona
El matí més morning (2015) Sala BARTS de Barcelona

RàdioModifica

Programa Emissora
Ona Sport Nit (2010) Ona FM
La segona hora (2013)' RAC1
Popap (2016) Catalunya Ràdio

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica