Usuari:Joanotelmartell/La rafle
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
La rafle (2010) és una pel·lícula francesa escrita i dirigida per Roselyne Bosch. Explica la història de la Batuda del Velòdrom d'Hivern quan la policia de París (en col·laboració amb l'Alemanya nazi) s'inhumava a presoners jueus en el Velòdrom d'Hivern en preparació de l'enviament a un camp de concentració.[1]
Argument modifica
Jo Weissman (un nen jueu) i la seva família estan detinguts per la policia de París. Empresonen en el Velòdrom d'Hivern, un estadi abarrotat. La infermera Annette els ajuda i Jo s'escapa amb el seu amic Pavel. Annette busca als supervivents del Velòdrom a l'Hotel Lutetia.
Repartiment modifica
- Hugo Leverdez com Jo Weismann, a l'edat d'11
- Jo Weisman, a l'edat de 80, com el vell
- Raphaëlle Agogué com Sura Weismann
- Gad Elmaleh com Schmuel Weismann
- Sylvie Testud com a Bella Zygler
- Oliver Cywie com Simon Zygler
- Mathieu i Romain Di Concetto com Nono Zygler
- Adèle Exarchopoulos com Anna Traube a l'edat de 20
- Anne Brochet com Dina Traube
- Catherine Allegret com el conserge Tati
- Isabelle Gélinas com Hélène Timonier
- Barnabás Réti com a Monsieur Goldstein
- Mélanie Laurent com la infermera Annette Monod (m.1995)
- Jean Ren com a Dr. Sheinbaum
- Thierry Frémont com Capitaine Pierret, el cap de bombers
- Catherine Hosmalin com la dona del forner
- Udo Schenk com Adolf Hitler
- Thomas Darchinger com Heinrich Himmler
- Holger Daemgen com Helmut Knochen
- Dr. Roland Vaig copar com Marshal Pétain
- Jean-Michel Noirey com Pierre Laval, el Primer ministre
- Frederic Moulin com René Bousquet
- Patrick Courtois com Emile Hennequin, el cap de policia
- Denis Ménochet com Corot, el comandant de Beaune-la-Rolande
Producció modifica
Roselyne Bosch va escriure el guió perquè simpataza amb les víctimes. La família jueva del seu espòs vivia molt prop de la casa dels Weismann i el pare de Bosch li va empresonar en un camp de concentració franquista.[2] Al principi l'actor còmic Gad Elmaleh no volia fer el paper seriós de Schumel Weismann, però després de llegir el guió va canviar d'opinió. Bosch li va donar a l'actriu Melanie Laurent el paper de la infermera de la Creu Vermella Annette Monod, una "justa entre les nacions".[3]
El rodatge va començar al maig de 2009 i va durar per 13 setmanes. Hi havia 9.000 extres i l'equip de rodatge va reconstruir (a Hongria) el Velòdrom d'Hivern i un camp de concentració.[4]
Estrena modifica
La pel·lícula es va estrenar a França, Bèlgica, Luxemburg i Suïssa el 10 de març de 2010. Es va estrenar a Regne Unit i els Estats Units a la tardor 2010.[5]
La rafle va fer més diners que Shutter Island en el cap de setmana d'estrena a França.[5] La rafle es va estrenar en DVD el 7 de setembre de 2010.
La seva estrena a Mèxic va ser a l'abril del 2012 sota el nom "Els nens de l'esperança".
Música modifica
- "Paris" - Edith Piaf
- "Quand Un Vicomte Rencontre Un Autre Vicomte" - Ray Ventura
- "Vals OP Posth (En el Menor)" - Frédéric Chopin
- "Tombé Du Ciel" - Charles Trenet
- "La Savane Op. 3" - Louis Moreau Gottschalk
- "Concerto De L'adieu (Fragments)" - Georges Delerue
- "Concert per a Violí" (segundio moviment) - Philip Glass
- "L'or del Rin" (Preludi) - Richard Wagner
- "Automne" - Alix Combelle
- "Insensiblement" - Ray Ventura
- "Operation Terminated" - John Ottman
- "Etats D'âme" - Jérôme Lemonnier
- "Peer Gynt - Suite No.1, Op. 46, La mort de Asse" - Edvard Grieg
- "Clair De Lune" (Piano/Chelo) - Claude Debussy
Enllaços externs modifica
Referencias modifica
- ↑ Nancy Tartaglione. «Alain Goldman mounts French Holocaust epic with Gaumont». Screen Weekly, 04-11-2009. [Consulta: 7 novembre 2009].
- ↑ Lizzy Davies. «La Rafle confronts wartime stain on French history». The Guardian, 09-03-2010. [Consulta: 11 març 2010].
- ↑ «"La Rafle", Paris aux heures tragiques du Vel' d'Hiv'» (en francés), 05-03-2010. [Consulta: 6 març 2010].
- ↑ John Lichfield. «Film awakens France's shame in the Holocaust». The Independent, 08-03-2010. [Consulta: 11 març 2010].
- ↑ 5,0 5,1 Paul Martin. «Interview with Sylvie Testud». Indie Movies Online, 26-03-2010. [Consulta: 29 març 2010]. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «interview» està definit diverses vegades amb contingut diferent.