Viquipèdia

Usuari:Jolle/traduccions/Heftalites

< Usuari:Jolle‎ | traduccions
Heftalites
← Bandera
← Bandera
← Bandera
← Bandera
 420 – 567 Bandera →
Bandera →
Bandera →

Ubicació de Heftalites
Informació
CapitalBadian (Kunduz)
Baktra (Balkh)
Sakala (Sialkot)
Idioma oficialBactrià (oficial)
ReligióPaganisme[1]
Budisme
Hinduisme
Culte del Sol
Nestorianisme
Maniqueisme[2]
Zoroastrianisme[3]
Període històric
Establiment420
Dissolució567
Política
Forma de governNo especificat
Khans dels huns blancs
 • 515–528:Toramana
 • 528–542:Mihirakula

El Heftalites (també apareix a vegades com Eftalites) foren una confederació nòmada de l'Àsia central dels segles V i VI. Els seus orígens precisos i composició romanen obscurs. L'Imperi Heftalite estava situat als territoris dels actuals Turkmenistan, Tadjikistan, Uzbekistan, el Kazakhstan, Afganistan, Pakistan, l'Índia i la Xina. El baluard del poder Heftalite era Tokharistan en les pendents del nord de l'Hindu Kush, o sigui el actual Afganistan del nord-est. Els heftalites van derrotar repetidament a l'Imperi Sassànida, l'imperi més poderós del període al seu sud-oest. Pel 479, els heftalites havien conquerit Sogdiana i havien conduït als kidarites cap a l'oest, i per 493 havien derrotat el khanat Turgesh i havien ocupat àrees de la Xina nord-occidental actual. Al final del segle v els heftalites enderrocaven l'Imperi Gupta al sud-est i conquerien una part gran de la seva àrea.[2].

Possible origen iranià modifica

Segons cròniques xineses]], eren originalment una tribu que vivia al nord de la Gran Muralla Xinesa i eren coneguts com Hoa o Hoa-tun.[4] En la major part de llocs s'anomenaven en general Huns Blancs, els grecs els coneixien com Hephthalites i els indis com els Huns Sveta/Turushkas [5]. Probablement parlaven una llengua iraniana oriental.[6][7][8]

Etimologia modifica

Encara que l'Imperi Heftalite es coneixia a la Xina com Yanda (嚈噠), els cronistes xinesos reconeixien que això designava als líders de l'imperi. Les mateixes fonts documenten que la tribu principal s'anomenava Uar (滑).[9] La variació xinesa moderna Yanda ha donat diverses versions llatinitzades com "Yeda", encara que la pronunciació coreana corresponent "Yeoptal" (Hangeul 엽달 ) és més compatible amb el grec Hephthal i és naturalment una forma més arcaica. El nom de l'elit heftalita governant Hephthalite sembla que es va aplicar a una de les 5 famílies dels Yuezhi de l'Imperi Kuixan segons algunes fonts.

Segons B.A. Litvinsky, els noms dels governants heftalites que utilitzaven en el Shahnameh són iranians.[10] Segons Xavier Tremblay, un dels governants heftalites s'anomenava Khingila, que té la mateixa arrel com la paraula sogdiana xnγr i la paraula wakhi (una llengua pamiriana) xiŋgār, significa "espasa". El nom Mihirakula és pensa que s'obtindria de Mithra-kula que és iranià per a "la família de Sol", amb kula tenint la mateixa arrel com la paraula paixtu kul, "família". Toramna és considera també que té un origen iranià. Consegüentment, en sànscrit, "Mihirakula" significaria la " Kul (família) de Mihira (Sol)", encara que Mihira no és purament sànscrit però és un préstec del iranià mitjà Mihr .[11]Janos Harmatta dóna la traducció "Iniciat en Mithra" i també dona suport a la teoria iraniana .[12].

Possible origen turc modifica

 
Moneda Hephthalite del rei Lakhana d'Udyana, segle v, llegenda: "Raja Lakhana (udaya) ditya".

Hi ha unes quantes teories sobre els orígens dels huns Blancs, amb les teories turques [13][14] i "Indoeuropees iràniques]]"[15][16][17] com les més prominents.

Durant molts anys, els historiadors van suggerir que eren d'origen turc,[14] i sembla probable que com a mínim alguns grups entre els heftalites fossin parlants de llengües turqueses.[13] El 1959, Kazuo Enoki proposava que fossin probablement Indo-iranians orientals ja que algunes fonts indicaven que eren originalment de Tokharistan, que se sap que havia estat habitada per gent indoiraniana en l'antiguitat.[6] Richard Frye accepta cautelosament la hipòtesi d'Enoki, mentre alhora accentua que els heftalites "eren probablement una multitud mixta".[18] Més recentment Xavier Tremblay detallava que l'examen d'antropònims Heftalites que sobreviuen ha indicat que la hipòtesi d'Enoki que eren iranians orientals podria ben be ser correcte, però la matèria roman pendent en cercle acadèmics.[7].

 
Àsia en 500 mostrant el khanat heftalita en la seva màxima extensió.

Segons la Encyclopaedia Iranica i l'[[Enciclopèdia de l'Islam, els heftalites possiblement es van originar en el que era en el seu temps l'Iran del nord-est i Índia nord-occidental.[19][20] Aparentment no tenien cap connexió directa amb els Huns europeus, excepte que casualment es van relacionar amb el seu moviment. És notable que les tribus en qüestió deliberadament s'anomenessin huns per a espantar els seus enemics.<ref. name="Iranica-2">M. Schottky, "Iranian Huns", a Encyclopaedia Iranica, edició Online</ref>.

Alguns Huns Blancs poden haver estat una tribu prominent o clan del Khionites. Segons Richard Nelson Frye: "Com posteriors imperis nòmades, podem intentar proposar que els grups dirigents dels invasors eren, o al menys incloien, tribus de llengua turca de l'est i del nord. Però molt probablement el gruix del poble de la confederaicó dels khionistes i després dels heftalites parlaven una llengua iraniana… fou la darrera vegada a la història de l'Àsia central que nòmades de llengua iraniana van jugar un paper ; posteriorment els nòmades parlaven turc,[21]

Història modifica

 
dracma del rei Indoheftalita Napki Malka Afganistan/Gandhara, vers 475-576).
 
Governant Hephthalite.
 
Moneda heftalita de plata imitant els cavalls de l'Imperi Gupta, segle V

L'historiador romà d'Orient de segle vi Procopius de Caesarea (Llibre I cap. 3), els relaciona amb els huns d'Europa:

« Els eftalites huns, que són anomenats Huns Blancs […] Els eftalites (ephtalitae) són de la raça dels huns segons es veu pel seu nom però de fet npo s'assemblen a cap dels huns coneguts per nosaltres ni ocupen terres veïnes o bastant properes a les d'aquestos; el seu territori es troba immediatament al nord de Pèrsia […] No són nòmades com els altres pobles hùnics, i des de fa força temps estan establerts en bones terres.[22] »

Els historiadors creuen que el nom Hun fou utilitzat per denotar confederacions nòmades molt diferents. Cronistes xinesos antics, així com Procopi, escrivien diverses teories sobre els orígens del poble:

  • Eren descendents de les tribus de Yuezhi o Tocaris que van romandre darrere després que la resta de la gent fugís dels Xiongnu;
  • Eren descendents dels Kangju;
  • Eren una branca dels Tiele; o
  • Eren una branca dels Uar.

Foren esmentats per primer cop pels xinesos, que els descrivien com vivint a Jungària al voltant del 125. Les cròniques xineses manifesten que eren originalment una tribu dels Yuezhi, vivint al nord de la Gran Muralla, i subjectes als Rouran (Jwen-Jwen o sigui Joan-Joan), com estaven algunes poblacions turques a l'època. El seu nom original era Hoa o Hoa-tun; posteriorment s'anomenaven Ye-tha-i-li-to (厌带夷栗陁,, o més breument Ye-tha 嚈噠),[23] agafat de la seva família reial, que descendia d'una de les cinc famílies Yuezhi que també incloïen els kuixan.

Desplaçaren als escites i conqueriren Sogdiana i Khorasan abans del 425. Després d'això, travessaren el Syr Darya (Jaxartes) i van envair terres perses. A Pèrsia foren acollits inicialment per Bahram Gur però al voltant del 483-85, reeixiren a fer de Pèrsia un estat tributari derrotant les forces sassànides a la batalla d'Herat on van matar al rei sassànida, Peroz I.[24] Després d'una sèrie de guerres en el període 503-513, foren expulsats de Pèrsia i completament derrotat el 557 per Cosroes I. El seu estat va caure sota control dels Göktürks i després dels Turcs occidentals.

Els heftalites també van envair les regions de l'Afganistan i Pakistan actual, continuant profundament cap a l'Índia del nord i reeixiren a estendre el seu domini per incloure la regió de Panjab. Foren expulsats de l'Índia el 528 per una coalició que formaven l'emperador Gupta Narasimhagupta i el rei Yashodharman de Malwa.[4]

Procopi afirma que els Huns Blancs vivien en un territori pròsper, i que eren els únics huns amb pell blanca. Segons ell, no vivien com nòmades, admetien un rei únic, observaven una constitució ben regulada, i es comportaven de manera justa cap a estats veïns. També descriu l'enterrament dels seus nobles dins tumuli, acompanyat pels seus associats més propers. Aquesta pràctica contrasta amb l'evidència d'incineració entre el khionites en Ammià Marcel·lí i amb restes trobades per arqueolegs recercant sobre els huns europeus, i roman en alguns dipòsits atribuïts al khionites a l'Àsia central. Els historiadors creuen que els heftalites constituïen una segona onada "Húnica" que es va introduir per Bactriana al inici del segle v, i que sembla que va expulsar els kidarites cap a Gandhara.[20]

Les escriptures antigues recentment descobertes, trobades a l'Afganistan, mostren que l'iranià mitjà de Bactriana escrit en alfabet grec no fou portat allà pels heftalites, sinó que era ja present dels temps dels kuixan com la llengua tradicional d'administració en aquesta regió. Hi ha també evidència de l'ús d'una llengua turquesa sota els Huns Blancs. Els documents bactrians també testifiquen uns quants títols reials turcs (com kagan ), indicant una influència important de gent turca entre els Huns Blancs, encara que aquests també podrien ser explicada per infiltracions turques posterior al sud de l'Oxus.[20]

Segons Simokattes, els khionites s'uniren amb els heftalites com els "(Wusun) voltors baixen cap a la gent" al voltant del 460.

Religió modifica

Segons Song Yun, el monjo budista xinès que visitava el territori heftalite el 540 i "va proporcionar un relat acurat de la gent, la seva roba, les emperadrius i procediments de la cort i tradicions de la gent i manifesta que els heftalites no reconeixien la religió budista i predicaven pseudodéus, i mataven animals per a la seva carn."[1] S'informa que els heftalites sovint destruïen monestirs budistes però eren reconstruïts per altres. Segons Xuanzang, el tercer pelegrí xinès que va visitar les mateixes àrees que Song Yun al voltant de 100 anys després, la capital de Chaghaniyan tenia cinc monestirs.[25]

"En el domini heftalita el budisme era predominant però hi havia també un sediment religiós de zoroastrisme, maniqueisme, i nestorianisme."[3] Balkh tenia uns 100 monestirs budistes i 3,000 monjos. A fora de la ciutat hi havia un gran monestir budista, més tard conegut com Nava Vihara o Naubahar..[25] Termez tenia 10 sangharamas (monastirs) i potser 1.000 monjos.[25]

Huns Blancs a Àsia del Sud modifica

 
Regnes successors dels Heftalites vers el 600.

Al nord-oest del subcontinent indi, els heftalites no es distingien dels seus predecessors immediats els khionites i foren coneguts pel mateix nom com Huna (Sànscrit: Sveta-Hna, Huns Blancs). Els Huna ja s'havia establert a l'Afganistan i a la moderna Província de la Frontera del Nord-oest al actual Pakistan prop de la primera part del segle v, i l'emperador Gupta Skandagupta havia repel·lit una invasió Hūna el 455 abans de l'arribada del clan heftalita.

Els heftalites tenien la seva capital a Badian, la moderna Kunduz, però l'emperador vivia a la capital només els tres mesos de hivern, i pel que fa a la resta de l'any, la seu governamental es mouria d'una localitat a un altre com un campament.[2] Els heftalites continuaren la pressió sobre la frontera nord-oest d'Índia antiga que van trencar al final del segle v, accelerant la desintegració de l'Imperi Gupta. Van establir la seva capital a la ciutat de Sakala, Sialkot al modern Pakistan, sota el seu emperador Mihirakula. Foren expulsats de l'Índia el 528 per una coalició que constava de l'emperador Gupta Narasimhagupta i del rei indi Yashodharman de Malwa.[4]

Després del segle v, poc s'enregistra a Índia antiga sobre els heftalites, i la seva sort és incerta.

Descendents modifica

L'últim rei heftaalita, Yudhishthira, va regnar fins a aproximadament el 670, quan es va establir la dinastia Shahi de Kabul (Indushàhides o Kabulshàhides.[26].

Els heftalites es considera que estan entre els avantpassats de paixtus moderns i en particular de la tribu paixtu dels abdali o durrani.[27] segons el professor Yu. V. Gankovsky:

« "Els paixtu van començar com una unió de grans tribus iranianes orientals, que formaren el estrat ètnic inicial de la etnogènesis dels paixtus cap a la meitat del primer mil·leni, unió que estaria connectada a la disolució de la confederació dels heftalites (Huns Blancs) […] En la contribució dels heftalites en aquesta etnogènesi dels paixtus es troben evidències en els etònims de la principal tribu paixtu, els Abdali (Durrani després de 1747) associats amb el nom ètnic dels heftalites — Abdal. Els Siah-posh, els kafirs (nuristanis) del Hindu Kush, eren anomenats tots paixtus pel nom general d'Abdal fins al inici del segle xix."[28] »

Els heftalites també podrien haver estat avantpassats de la tribu Abdal que s'ha assimilat als turkmens i kazakhs.[2] A l'Índia septentrional i el Pakistan, els rajputs es van formar com a resultat de fusió dels heftalites amb el gurjars.[2]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Chinese Travelers in Afghanistan». Abdul Hai Habibi. alamahabibi.com, 1969. [Consulta: 9 agost 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Kurbanov, Aydogdy. The Hephthalites: Archaeological and historican analysis
  3. ↑ 3,0 3,1 Al-Hind, the Making of the Indo-Islamic World: Early medieval India. André Wink, p. 110. E. J. Brill.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Enciclopèdia de Columbia
  5. ↑ [1], Berzin Archives
  6. ↑ 6,0 6,1 Enoki, Kazuo: "On the Nationality of the White Huns", Memoirs of the Research Department of the Tokyo Bunko, 1959, No. 18, p. 56. Cita: "Deixi'm recapitular: les causes pèr les quals als Huns Blancs se'ls considera una tribu iraniana són: 1) que la seva llar original era a la frontera oriental de Tokharistan; i 2) que la seva cultura contenia alguns elements iranians. Naturalment, els Huns Blancs eren a vegades considerats com una altra branca de la tribu de Kao-ch'e pels seus contemporanis, i les seves maneres i costums es representen com idèntiques amb les dels T'u-chueh, i és un fet que tinguessin uns quants elements culturals en comú amb aquelles tribus turques nòmades. No obstant això, tal similitud de maneres i costum és un fenomen inevitable que sorgeix de la similitud dels seus ambients. Els Huns Blancs no es podrien assignar com a tribu turca a causa d'això. Els Huns Blancs eren considerats per alguns erudits com a tribu arianitzada, però jo voldria anar més lluny i els reconeixeria com a tribu iraniana. Encara que els meus arguments, com he manifestat més amunt, són bastant escassos, s'espera que els materials que els historiadors i lingüistes recolliran en el futur sobre els Huns Blancs i les ultimes troballes semblen que confirmin la meva teoria de tribu iraniana." aquí [2] o "Hephtalites" or"On the Nationality of the Hephtalites". Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Enoki» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. ↑ 7,0 7,1 Xavier Tremblay, Pour une histore de la Sérinde. Le manichéisme parmi les peoples et religions d’Asie Centrale d’aprés les sources primaire, Viena: 2001, Appendix D «Notes sur l'Origine des Hephtalites” , pàg. 183-88 «Malgrat tots els autors que, des de Klaproth fins a Altheim a SuC, pàg 113 sig. i Haussig, Die Geschichte Zentralasiens und der Seidenstrasse in vorislamischer Zeit, Darmstadt, 1983 (cf. n.7), han vist en el Huns Blancs com a turcs, l'explicació dels seus nom pel turc ne s'ha imposat mai, i a vegades és impossible i no té el suport de cap fet històric (cap resta de la religió turca antiga), mentre que per l'iranià és sempre possible, a vegades evident, sobretot en noms llargs com Mihirakula, Toramana o γοβοζοκο qui són força més demostratius que αλ- en Αλχαννο. O sigui que l'iranià dels noms dels Huns Blancs no és pas bactrià i no és pot atribuir al seu establiment a Bactriana […] Una tal acumulació de probabilitats és suficient per concloure que, fins a prova en contrari, els heftalites eren iranians orientals, però no sogdians.» Accessible a [3] or here [4] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Xavier» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  8. ↑ Denis Sinor, "The establishment and dissolution of the Türk empire" a Denis Sinor, "The Cambridge history of early Inner Asia, Volume 1", Cambridge University Press, 1990. pàg. 300: "No hi ha consens entre els historiadors sobre la llengua heftalita tot i que molts erudits sembla que pensen que era iranià."
  9. ↑ Enoki, K. "The Liang shih-kung-t'u on the origin and migration of the Hua or Ephthalites," Journal of the Oriental Society of Australia 7:1-2 (Desembre de 1970): 37-45
  10. ↑ B.A. Livinsky, "The Hephthalites", en History of Civilizations of Central Asia, Volums 3. South Asia Books; 1a edició (març de 1999). pàg 135
  11. ↑ Jacques Duchesne-Guillemin, Congrès International d'Etud. Études mithriaques: actes du 2e Congrès International, Téhéran, du 1er au 8 september 1975. pàg. 293.
  12. ↑ Janos Harmatta, "The Rise of the Old Persian Empire: Cyrus the Great", AAASH (Acta Antiqua Acadamie Scientiarum Hungaricae) 19, 197, pàg. 4-15.
  13. ↑ 13,0 13,1 David Christian A History of Russia, Inner Asia and Mongolia (Oxford: Basil Blackwell) 1998 p248
  14. ↑ 14,0 14,1 "White Huns", Columbia Electronic Encyclopedia
  15. ↑ M. A. Shaban, "Khurasan at the Time of the Arab Conquest", in Iran and Islam, in memory of Vlademir Minorsky, Edinburgh University Press, (1971), p481; ISBN 0-85224-200-X.
  16. ↑ "The White Huns - The Hephthalites", Silk Road
  17. ↑ Enoki Kazuo, "On the nationality of White Huns", 1955
  18. ↑ R. Frye, "Central Asia in pre-Islamic Times", Encyclopaedia Iranica
  19. ↑ G. Ambros/P.A. Andrews/L. Bazin/A. Gökalp/B. Flemming and others, "Turks", in Encyclopaedia of Islam, Online Edition 2006
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 A.D.H. Bivar, "Hephthalites", in Encyclopaedia Iranica, Online Edition.
  21. ↑ Robert L. Canfield, Turko-Persia in Historical Perspective, Cambridge University Press, 1991, pàg. 49
  22. ↑ Procopius, History of the Wars. Llibre I, Cap. III, "The Persian War"
  23. ↑ "Ephtalites", Classic Encyclopædia Britannica, 1911
  24. ↑ David Christian (1998), A history of Russia, Central Asia, and Mongolia. Oxford: Wiley-Blackwell, ISBN 0-631-20814-3.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Litvinovsky, Boris Abramovich. History of civilizations of Central Asia, Volume 3. UNESCO; published by Motilal Banarsidass, p. 149. 
  26. ↑ Enciclopèdia de civilitzacions asiàtiques antigues, per Charles Higham, pàg. 141
  27. ↑ http://www.diss.fu-berlin.de/diss/servlets/MCRFileNodeServlet/FUDISS_derivate_000000007165/01_Text.pdf?hosts=
  28. ↑ Gankovsky, Yu. V., et al. A History of Afghanistan, Moscow: Progress Publishers, 1982, pg 382

Enllaços externs modifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jolle/traduccions/Heftalites


[[Categoria:Història del Tadjikistan]] [[Categoria:Història de l'Afganistan]] [[Categoria:Història del Pakistan]] [[Categoria:Història de l'Iran]] [[Categoria:Història d'Àsia Central]] [[Categoria:Grups indoiranians]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Jolle/traduccions/Heftalites&oldid=33295343»