Usuari:Jordiventura96/proves/Maqueta per a Dona, ocell i una estrella

Jordiventura96/proves/Maqueta per a Dona, ocell i una estrella
anglès: Sun, Moon and one Star
Creador	Joan Miró
Creació	1968
Moviment	escultura abstracta
Material	bronze i ciment pintat
Mida	104 () × 97 () × 364 () cm
Col·lecció	Fundació Joan Miró, Barcelona

Aquesta és una pàgina de proves de Jordiventura96. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Maqueta per a Dona, ocell i una estrella (en anglès Sun, Moon and one Star i també conegut com Lluna, sol i una estrella)^[1] és una escultura de l'artista català Joan Miró de 1968. L'obra es troba al pati nord de la Fundació Joan Miró i va ser una donació de Pierre Matisse, marxant d'art fill del pintor Henri Matisse.^[1]

L'escultura és la maqueta d'una obra que no es va arribar a fer mai que portava per títol Dóna, ocell i una estrella. Havia de medir més de 60 metres d'alçada i anava a anara al Parc de Cervantes.

Història

Per terra, mar i aire

L'any 1968 l'Ajuntament de Barcelona va suggerir a Joan Miró de fer un dels seus coneguts murals ceràmics per donar la benvinguda als visitants de la ciutat que arribessin a l'Aeroport de Barcelona. A Miró li va encantar la idea i va dir que no solament faria una obra per a l'Aeroport —acabat d'instal·lar el setembre de 1970—, sinó que es comprometé a dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat segons en el medi en què hi arribessin: terra, mar o aire. Les altres dues obres encarregades foren un paviment ceràmic de més de 400 metres quadrats al Pla de la Boqueria —el Mosaic del Pla de l'Os, inaugurat el 30 de desembre de 1976— per saludar als visitants que arribessin a Barcelona per mar, i una escultura —que segons el projecte primigeni havia de fer més de 60 metres d'alçada— que s'instal·laria al Parc de Cervantes per tal de realitzar el mateix gest a l'entrada a la ciutat per l'antiga carretera nacional. Aquesta obra havia de ser Dona, ocell i una estrella,^[2] però finalment el projecte pel Parc de Cervantes fou desestimat i l'obra ideada a la Maqueta per a Dona, ocell i una estrella és conservada al pati nord de la Fundació Joan Miró de Barcelona.

«	El meu propòsit per Barcelona, com a donació meva: A) Aeroport la benvinguda a la gent que arriba per l'aire B) Monument de 30 m d'alçada als Jardins Cervantes per la gent que ve per carretera, per terra C) Mosaic al Pla de l'Os, a la Rambla, la gent que arriba per Mar i que entra a la ciutat D) Centre d'Estudis Art Contemporani (CEAC) Joan Miró: com a porta oberta vers el futur i d'intercanvi cultural internacional, amb la meva fe absoluta que Catalunya té un gran paper a jugar en el món de demà	»
— Carta de Joan Miró a Lluís Permanyer^[3]

A- Mural a l'Aeroport (aire)
B- Mosaic del Pla de l'Os (mar)
C- Maqueta per a Dona, ocell i una estrella
(terra: no realitzada)
D-CEAC- Centre d'Estudis d'Art Contemporani

Miss Chicago

Una versió similar de l'obra es va construir a la Brunswick Plaza de Chicago, que actualment es coneix com a Miss Chicago. L'escultura, amb una mida final de 12 metres, està feta d'acer, malla, formigó, bronze i rajoles ceràmiques.^[4]

EL 1969, la Brunswick Corporation va encarregar el disseny de l'obra a Miró, però no es va acabar fent pels elevats costos. El model de bronze que havia fet Miró va anar a parar al Milwaukee Art Museum, de Milwaukee, Estats Units. Posteriorment, el 1979, la primera alcaldessa dona de Chicago, Jane Byrne, va acceptar trobar finançament per a l'escultura.