Usuari:Jsolamr/proves/Teorema de Hahn-Banach

El Teorema de Hahn-Banach [1][2] és un teorema matemàtic de l'àrea d'Anàlisi funcional, dins la que ocupa un lloc important. Té principalment dues formes: la forma analítica i la forma geomètrica. que és una part de l'Anàlisi Matemàtica. La forma analítica afirma l'existència d'extensions de formes lineals que compleixen una certa desigualtat respecte a una sub-norma (o d'una semi-norma o una norma). La forma geomètrica i afirma l'existència d'hiperplans afins tancats que separin a parelles de conjunts convexos disjunts.

Podriem dir que aquest teorema permet d'obtenir en dimensió infinita resultats d'extensió de formes lineals que en dimensió finita serien molt més senzills, utilitzant bases i extensió de bases. Totes les demostracions d'aquest teorema utilitzen de manera essencial l'axioma de Zorn, excepte en el cas d'espais de Hilbert, que inclou en particular el cas dels espais de dimensió finita.

Aquest teorema rep el seu nom dels matemàtics Hans Hahn i Stefan Banach, que el van provar independentment a finals de la dècada de 1920.

Enunciat modifica

Presentem ara l'enunciat que podriem dir que és el menys sofisticat, però que ja és suficient en moltes aplicacions:

Sigui  un espai vectorial normat i sigui  un subespai vectorial de  . Tota forma lineal contínua  admet almenys una extensió  amb la propietat addicional que  .

Aquest cas particular és suficient per a demostrar, per exemple, que si  és un espai normat de dimensió infinita, aleshores  .


  1. Schwartz, Laurent. Analyse, Deuxième Partie, Topologie génerale et analyse fonctionelle (en francès). Paris: Hermann, 1970. 
  2. Brézis, Haim. Functional analysis, Sobolev spaces and partial differential equations (en anglès). New York: Springer, 2011. ISBN 9780387709130.