Usuari:Manelvera27/Proto-Itàlic
Plantilla:Infobox proto-language El Proto-Itàlic és la llengua avantpassada de les llengües itàliques, de les quals la més coneguda és llatí i els seus descendents, les llengües romàniques. No n'hi ha cap testimoni escrit, però ha estat reconstruïda en cert grau a través del mètode comparatiu. El Proto-Itàlic descendeix directament del Protoindoeuropeu.[1]
Història modifica
Segons l'evidència glototocronològica, hom creu que el Proto-Itàlic va divergir dels dialectes occidentals del Protoindoeuropeu en algun moment abans del 2500 a.C.[2][3] Era la llengua que parlaven les tribus itàliques al nord dels Alps, abans que es desplaçaren cap al sud, a la península itàlica durant la segona meitat del segon mil·lenni a.C. L'evidència lingüística també assenyala contactes primerencs amb tribus celtes i parlants del Proto-Germànic.[4]
Tot i que una equivalència entre les evidències arqueològiques i les lingüístiques no pot ser establerta amb certesa, el Proto-Itàlic l és generalment associat amb les cultures de Terramare (1700–1150 a.C.) i de Villanova (900–700 a.C.).[4]
Fonologia modifica
Consonants modifica
| Bilabials | Dentals | Alveolars | Palatals | Velars | Labialovelars | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasals | m | n | (ŋ) | |||
| Oclusives | p b | t d | k ɡ | kʷ ɡʷ | ||
| Fricatives | ɸ (β) | θ? ð? | s (z) | x (ɣ) | xʷ? ɣʷ? | |
| Vibrants | r | |||||
| Aproximants | l | j | w |
- [ŋ] era un al·lòfon de /n/ quan precedia una consonant velar.
- Les consonants fricatives sonores [β], [ð], [ɣ], [ɣʷ] i [z] mantenien una distribució complementària amb les fricatives sordes que apareixien a principi de paraula [ɸ], [θ], [x], [ɣʷ] i [s]. Així doncs, al principi n'eren senzillament al·lòfons. Tanmateix, en algun punt del Proto-Itàlic, l'al·lofonia es viu trencada per la pèrdua dels al·lòfons sords [xʷ] i [θ], els quals convergiren amb [ɸ]. Els estudiosos no mantenen una opinió unànime si reconstruir el Proto-Itàlic amb els fonemes /xʷ ~ ɣʷ/ i /θ ~ ð/ encara presents (ja que s'assumiria que la convergència en [ɸ] fou un canvi més tardà que s'estené a tots els dialectes i que, possiblement, ocorregué alhora o després de la pèrdua de les fricatives sonores corresponents), o si reconstruir el Proto-Itàlic amb els al·lòfons ja convergits en /ɸ ~ β/ i que els al·lòfons sonors que hi resten esdevinguen fonemes independents /ð/, /ɣʷ/. Ambdós sons són relativament infreqüents i, finalment, foren eliminats en totes les llengües filles, però de forma diferent en cada una.
Vocals modifica
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
- Potser /ə/ no era un fonema distingit, però era una vocal de suport inserida davant d'algunes consonants. Pot ser reconstruit per l'evolució de les nasals sil·làbiques del Protoindoeuropeu *m̥ i *n̥, que apareixen en llatí com *em, *en o *im, *in, però també com *am, *an a les llengües oscoumbres juntament amb *em, *en. Així doncs, pareix necessari reconstruir /ə/ com un fonema distingit.
El Proto-Itàlic va tindre els diftongs següents:
- Curts: *ai, *ei, *oi, *au, *ou
- Llargs: *āi, *ēi, *ōi
La llei d'Osthoff encara resultà productiva en Proto-Italic. Aquesta llei explica com les vocals llargues perden la quantitat quan van seguides d'una consonant sonorant i una altra consonant en la mateixa síl·laba: VːRC > VRC. Els diftongs llargs que eren també seqüències VːR, només podrien ocórrer a final de mot, i van perdre la quantitat vocàlica en la resta de posicions. Les vocals llargues perderen també la quantitat davant de *-m final. Aquesta és la causa de les aparicions constants de *-a- curta en, per exemple, les desinències de les arrels en ā o dels verbs amb vocal temàtica en ā.
Referències modifica
- ↑ «Immigrants from the North». CUP Archive.
- ↑ Baumer, Christoph. The History of Central Asia: The Age of the Steppe Warriors. I.B.Tauris, December 11, 2012. ISBN 9781780760605.
- ↑ Blench, Roger. Archaeology and Language I: Theoretical and Methodological Orientations. Routledge, September 2, 2003. ISBN 9781134828777.
- ↑ 4,0 4,1 Bossong, 2017, p. 859.
Bibliografia modifica
- Bakkum, Gabriël C.L.M. (2009), The Latin Dialect of the Ager Faliscus: 150 Years of Scholarship:Part I, Amsterdam: University of Amsterdam, ISBN 978-90-5629-562-2
- Bossong, Georg. «The Evolution of Italic». A: Klein. Handbook of Comparative and Historical Indo-European Linguistics (en anglès). 2. Walter de Gruyter, 2017. ISBN 978-3-11-054243-1.
- de Vaan, Michiel. Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages (en anglès). Brill, 2008. ISBN 9789004167971.
- Sihler, Andrew L. (1995), New Comparative Grammar of Greek and Latin, Oxford University Press, ISBN 0-19-508345-8
- Silvestri, Domenico (1998), The Indo-European languages, Taylor & Francis Group
[[Categoria:Protollengües]] [[Categoria:Llengües itàliques]]