Usuari:Mcapdevila/Bulb de proa
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
El bulb de proa, o simplement bulb, tècnicament designat com proa tipus Taylor consisteix en una protuberància bulbosa a la proa del vaixell, que exerceix la seva finalitat submergida dins l'aigua, evitant que es formi l'ona de proa.
Va ser inventat per l'enginyer naval nord-americà, David W. Taylor, durant la Primera Guerra Mundial, i va ser aplicat discretament a navilis tals com l'USS Delaware (BB-28) i a la Classe Lexington.[1]
Descripció
modificaLa proa bulbosa no va tenir molta acceptació fins que el trasatlántic alemany SS Bremen va guanyar a finals de la dècada de 1920 la preuada «Banda Blava», premi a la travessia més ràpida a través de l'oceà Atlàntic, emprant aquest tipus de proa, amb una velocitat de 27,9 nusos.
La seva funció principalment és la de crear un segon tren d'ones interactuant amb el creat per la proa tractant de fer coincidir la cresta d'un amb la vall de l'altre, i viceversa, i així, seguint la llei de superposició d'efectes, reduir la resistència a l'avanç del vaixell per formació de l'ona de proa.
Està demostrat que el bulb en els grans vaixells augmenta considerablement el rendiment (15 %) de l'hèlix, així com la velocitat de desplaçament.
Vegeu també
modificaReferències
modificaBibliografia
modifica- Brown, Derek K; Lambert, Andrew. Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004.
Enllaços externs
modifica |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Bulb de proa |