Usuari:Mcapdevila/Còdex mesoamericà

Els còdexs maies precolombins que es coneixen procedeixen de la península de Yucatán i tenen una temàtica essencialment calendàrica. A la imatge, la làmina 9 del Còdex de Dresden, cultura maia, període postclàssic mesoamericà (s. X-XVI)

Un còdex mesoamericà és aquell document realitzat per membres dels pobles indígenes de Mesoamèrica abans de la conquesta espanyola dels seus territoris. Aquests documents constitueixen un testimoni de la manera com els indígenes mesoamericans concebien el temps i la història. També constitueixen alguns dels principals exemples dels sistemes d'escriptura que es van emprar en l'Amèrica mitjana al llarg de mil·lennis.

Després de la conquesta de Mèxic, els còdexs van ser destruïts en grans quantitats en actes com l'acte de Maní, realitzat el 12 de juliol de 1562 a Maní (Yucatán), on Diego de Landa va ordenar la incineració de diversos d'aquests documents, obra dels maies, per considerar-los mostra de la idolatria dels indígenes. D'altres més es van extraviar o no van sobreviure al pas del temps. En l'actualitat, se'n conserva només un grapat, tots protegits per museus i biblioteques d'Europa, amb excepció del Còdex Colombino, que es troba a la Biblioteca Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (BNAH). Aquest petit grup està compost per quatre còdexs mixtecos, tres còdexs maies i els set còdexs del grup Borja. A aquests, se sumen d'altres que van ser realitzats o conclosos durant la colònia, encara que la seva temàtica i estil presenten escassa o cap influència europea. Aquests documents són els tres còdexs mexiques i el Còdex Selden, d'origen mixteca. Un còdex més, el Fragment de Grolier, d'origen maia, és controvertit perquè se'n discuteix l'autenticitat.

Suports

Els suports emprats per a la realització dels documents són variables. Els mesoamericans van desenvolupar una tècnica per realitzar una mena de paper amb la fibra cuita del jonote o amate. S'han identificat alguns exemplars elaborats amb fibres d'atzavara o maguey. Aquestes làmines són conegudes com a paper amate i la seva fabricació i ús sobreviu en algunes zones de la Serra Nord de Pobla i l'estat de Guerrero. La preparació del paper amate implicava la cocció de l'escorça de l'amate (Ficus glabrata) en una solució de calç. La fibra, cuita i escorreguda, era col·locada sobre una làmina de fusta en forma de quadrícula. Per consolidar una làmina d'amate es donava cops amb pedres llises a la retícula fins a formar el paper, que es deixava assecar al sol sobre la làmina de fusta. Un altre tipus de suport era la pell dels animals, especialment la del cérvol o berrendo. La pell de cérvol era triada per la seva resistència i durabilitat. La pell s'enfortia i s'aprimava mitjançant raspament, de manera que es transformava en un suport molt semblant a l'isard.

Tant les làmines d'amate com les de pells animals eren recobertes amb una capa d'estuc blanc a base de guix, sobre les quals s'aplicaven les pictografies amb pintures d'origen divers. Algunes pintures s'obtenien de terres o minerals mòlts, d'altres eren preparades a partir de colorants o tints naturals obtinguts d'insectes, com el vermell de la cotxinilla, o de plantes, com el blau de l'anyil.

Format

Els còdexs mesoamericans eren grans paravents d'amate o pell. A la imatge, una còpia del Còdex Nuttall, exposada al Museu Britànic, permet veure el format dels còdexs precolombins. Còdex Nuttall, de la regió mixteca alta, període postclàssic (s. X-XVI)

Els còdexs precolombins es presenten en un format únic. Es tracta de llargues tires de paper amate o de pell que van ser doblegades a manera de paravent. Degueren tenir cobertes, possiblement de fusta folrada de pell d'animals. La mida de cadascuna de les làmines és variable, el mateix que el nombre de fulls que componia cada paravent. Per exemple, tots els còdexs maies tenen un format rectangular, l'amplària n'és considerablement menor a la longitud de les pàgines. D'altra banda, els còdexs mixtecs, mexiques i del grup Borja tenen dimensions que s'aproximen bastant a un quadrat.

La majoria dels còdexs que es coneixen en l'actualitat van ser pintats en les dues cares. Els més llargs, com el Vindobonensis o el Dresden, contenen més de 50 fulls. L'estat de conservació dels diversos còdexs és variable. Alguns, com el Nuttall o el Fejérváry-Mayer, es troben en excel·lents condicions. D'altres, com el Colombino-Becker, van ser mutilats des de l'època colonial.

Temàtica

Les temàtiques dels còdexs precolombins mesoamericans se centren en dues qüestions. D'una banda, un gran vessant està relacionat amb l'astronomia. A aquesta categoria pertanyen tots els còdexs maies i el grup Borja, a més del Còdex borbònic. Són pròpiament el que els antics nahuas van anomenar Tonalamatl o 'llibre dels dies'. S'hi descriu les relacions entre els dies del calendari ritual de 260 dies i les deïtats patrones de cadascuna de les trecenes, de cada signe dels dies. A més a més, en el cas dels còdexs del grup Borja, sembla molt probable que les làmines d'alguns siguin descripcions molt minucioses del tipus d'ofrenes que s'havien de presentar en cada dia amb el propòsit d'obtenir el favor dels déus.

Un altre gran vessant està compost pels còdexs històrics. En aquesta categoria entren tots els còdexs mixteques i la Tira de la peregrinació mexica. Els còdexs històrics conserven relats sobre esdeveniments importants que van ocórrer en l'esdevenir dels pobles que els van crear. Per exemple, la Tira de la peregrinació narra la travessia dels mexiques des d'Aztlán fins a Culhuacan, detallant el nombre d'anys que van passar en la seva llarga migració. Els còdexs mixtecs que es conserven giren tots al voltant de la figura de Vuit Cérvol, senyor de Tututepec. En tots aquests documents, es narra la història de l'ascens del poder de Vuit Cérvol, encara que cadascú posa èmfasi especial en els assumptes que van ser d'importància per a la comunitat en què van ser confeccionats. A més a més, els còdexs mixtecs proveeixen genealogies molt detallades de senyorius tan importants com Tilantongo, Zaachila i Teozacoalco.

La Matrícula dels tributs és especial perquè les seves seccions combinen informació sobre el tipus de contribucions que els subjectes de Mèxic-Tenochtitlan havien de pagar a la capital tenochca. A més, incorpora nombroses dades sobre la història de la Gran Tenochtitlan. Per la seva banda, el Còdex Vindobonensis proporciona una detallada relació dels mites mixtecs de la creació, l'acomodament dels dies i l'origen del poble de la pluja.

Bibliografia

• Galarza, Joaquín (1997), "Els còdexs mexicans" a Arqueologia Mexicana, IV (23): 6-15, gener-febrer de 1997, Mèxic.
• Gutiérrez Solana, Nelly (1992), Còdexs de Mèxic. Història i interpretació dels grans llibres pintats prehispánicos, Panorama, Mèxic.
• Escalante Gonzalbo, Pablo (2010), Els còdexs mesoamericanos abans i després de la conquesta espanyola. Història d'un llenguatge pictogràfic, Fons de Cultura Econòmica, col·lecció Antropologia, 413 p., OCLC 666239806.
• INAHTV, Els còdexs. Playlist de documentals creats pel INAH. Publicada en Youtube pel bloc mesoamericanista Mexique Ancien el 6 de desembre de 2010.