La rosa als llavis ( Eduard Toldrà)

*la rosa als llavis*
Forma musical	cançó
Compositor	Eduard Toldrà
Creació	1936
Instrumentació	veu i orquestra
Estrena
Estrena	14 de novembre de 1947 a Barcelona
Moviments
	6 cançons

La rosa als llavis és un cicle de sis cançons d'Eduard Toldrà i poemes de Joan Salvat-Papasseit.

Originalment, està composada per a veu i orquestra tot i que, posteriorment, el mateix compositor ho va arranjar per a veu i piano.

Podem dir que és l'obra culminant de Toldrà a qui podem considerar el fundador del lied català amb un llenguatge propi allunyat de les primeres mostres avantguardistes que florien a principies del segle xx.

Context històric

Ens trobem en plena época Noucentista, un corrent polític, social i literari en el que es considerava l'art com un element sublim, hi ha una elevació del nivell cultural dels oients concentrats en els cercles artístics de la ciutat i totes les composicions que es corresponen a aquest moviment parlen d'elements propis d'aquestes, com els carrers els fanals, les finestres, etc., i s'allunyen dels elements més bucòlics i campestres que sorgien en composicions anteriors, herència del Romanticisme.

Per tant, l'oient se sent identificat amb el missatge del text i, així, podem dir que la cançó era el gènere més idoni per connectar amb la nova classe burgesa.

Dedicatòria i estrena

La rosa als llavis està dedicat a la soprano Conxita Badia, i, precisament perquè la cantant va haver d'exiliar-se, no va poder ser estrenat fins al 14 de novembre de 1947 al Palau de la Música Catalana de Barcelona per la mateixa.

Precisament fou la mateixa Conxita Badia junt amb Felip Pedrell i altres erudits de l'època qui li comunicaren que, amb La rosa als llavis, havia guanyat el Premi Albèniz, de la Generalitat de Catalunya.

Aquest fet, també, va significar el ressorgiment del patriotisme i la llengua catalana després de la repressió de la Guerra Civil.

Estructura i anàlisi

La rosa als llavis, està format per sis cançons:

Si anessis tan lluny
Mocador d'olor
...I el seu esguard
...I el vent deixava dintre la rosella
Serè a ta cambra
Visca l'amor
Si anessis tant lluny : està format per versos assonants però que Toldrà fa rimar musicalment: amb la música respecta totalment l'equilibri del text sense alterar-ne el contingut. Fa servir l'ús de progressions musicals per equilibrar la rima dels finals de frase.
Mocador d'olor : en aquesta cançó, Toldrà combina el mode Major i el mode menor per ressaltar el missatge del text de Papasseit. Utilitza un llenguatge inspirat en l'impressionisme de Maurice Ravel, allunyat dels llenguatges d'avantguarda que ja florien en l'època. Toldrà hi afegeix una introducció, a l'haver-hi un text curt i torna a trencar les normes sil·làbiques tal i com havia fet en la cançó anterior.
... I el seu esguard : en aquesta composició, Toldrà utilitza el ritme en funció de la seva interpretació; és a dir, els dos primers versos de deu síl·labes, e compte de separar-lo, els enganxa fent una construcció que obliga al canvi de compàs utilitzant patrons iàmbics.
... I el vent deixava dintre la rosella : té un text molt curt, de 4 versos, però hi trobem una gran riquesa de figures retòriques tals com la metàfora o la comparació. Les metàfores i comparacions estan vestides de música més moguda i amb una tessitura més aguda; els versos no metafòrics estan escrits en un registre més greu. L'autor torna a utilitzar el recurs de la progressió musical i, com en les altres composicions, fa ús d'un final subtil.
Serè a ta cambra : Composició plena d'ornaments a nivell melòdic. Té un estil diferent a les cançons anteriors, ja que Toldrà usa la textura de recitatiu ( com en una òpera o oratori); així, la cantant pot suggerir més els matisos i el tempo. L'autor ha utilitzat aquest recurs d'acord amb el contingut del text, que és un secret que l'amant li diu a la seva estimada.
Visca l'amor : Cançó amb aire de dansa amb una instrumentació adient: l'orquestra agafa una tímbrica que la relacionem amb instruments de la música tradicional catalana tals com la dolçaina o el sac de gemecs. Tot i així Toldrà continua amb l'ús de la subtilesa melòdica i harmònica per concloure la seva obra.

Pàgines d'interès

Catradio Toldrà: La rosa als llavis[1]

Bibliografia

Martorell, Oriol, "Eduard Toldrà, centenari" Cultura Música, Barcelona, 1995

Capdevil, Manuel, "Eduard Toldrà, músic" Editorial Aedos, Barcelona 1964

"Contxita Badia No existeix". CCMA

" Toldrà: La rosa als llavis". CCMA

Mcodinaca

Contingut