Usuari:Quimpuig12/proves2

Cal ampliar Borgonyà (Osona)

Ignasi Vidal i Balet

Regio 7 Racó Josep Camprubí

Text: JAUME FARGUELL I SITGES U n dia del 1854, el senyor Ignasi Vidal i Bonany (1805-1867), fabricant de cintes de Manresa, associat amb altres emprenedors, comprà a dos canonges un molí al riu Cardener i, aprofitant-ne la turbina, creà la colònia tèxtil dels Comtals, una de les pioneres de la comarca del Bages. Amb el senyor Ignasi naixia una d'aquelles nissagues de l'emprenedora burgesia catalana, patriarcal i devota que, en el cas que ens ocupa, batejà sempre els seus hereus amb el nom d'Ignasi, com corresponia al més castís tradicionalisme catòlic manresà. I fou el seu fill, el senyor Ignasi Vidal i Balet (1836-1896), igualment lluitador i obstinat, qui decidí estendre l'activitat empresarial a la comarca del Berguedà. Adquirí uns ter- renys vora el Llobregat, hi aixecà una formidable resclosa i inicià la construcció de la que, quatre anys després de la seva mort, l'any 1900, seria la colònia Vidal, inaugurada i posada en marxa pels seus fills. Ignasi Vidal i Balet fou un personatge notable. Carlista irreductible, havia salvat la pell el dia de la tràgica "matada de l'alzina" no assistint, providencialment, a la reunió de partit on tots els seus companys foren assassinats pels liberals. Un benefactor veí l'havia advertit al carrer: "Vidal, no hi vagis, que et mataran". La seva mentalitat exigent i estricta topà amb la del seu fill Josep, liberal, llegit i intel·lectual, a qui ordenà abandonar les seves idees avançades, cosa que el noi rebutjà en una carta entranyable i respectuosa. Desnonat de la llar i desheretat, en Josep, arqueòleg, emigrà a Egipte d'on no tornà mai més. La colònia Vidal esdevingué aviat un poble autosuficient, amb els habitatges obrers, els horts, les escoles, l'església neoromànica, el forn, el cafè, la guarderia, l'economat, el teatre... Amb excepció de la sumptuària torre de l'amo, habitual a les colònies i, a Cal Vidal, molt més austera. La fatal pandèmia del tèxtil, que el 1980 emmudí els telers de Cal Vidal, no fou el punt final d'una obra. Restava, entre les dues comarques, la reeixida Escola de Formació Professional de Navàs, obra de Vicenç Vidal i Casacuberta, definit per un biògraf com "geni creador i ocult dispensador de desinteressada protecció, amb innata modèstia i humilitat a tota prova". Nous rebrots eixamplen el brancatge. Ignasi Vidal i Gironella, fundador d'ESADE; Ignasi Vidal i Arderiu, president d'aquesta entitat i fundador del Cercle d'Economia; Eduard Vidal i Arderiu, dinamitzador cultural de la memòria històrica de la família i ànima del museu de Cal Vidal, referent del gran projecte del Parc de les Colònies de l'Alt Llobregat... Els Vidal, un llinatge més de la Catalunya emprenedora, legatari de la irreductible fermesa del besavi Ignasi i, tal vegada, de l'esperit lliure i inquiet del fill pròdig Josep, que, com el seu homònim bíblic, hagué de fer-se home a les terres d'Egipte.

Borgonyà

Borgonyà en l'actualitat

Les antigues naus de Fabra i Coats han estat ocupades per altres indústries, com la torneria, molt característica de la vall de Ges, i l'antiga escola bressol s'ha reconvertit en Llar de jubilats. Els habitatges són ara propietat dels antics treballadors o dels seus descendents, o d'algunes famílies nouvingudes que valoren la tranquil·litat de l'emplaçament sobre el Ter. Hi ha una associació de veïns molt dinàmica que manté la vida cultural i social del poble i el Museu Industrial del Ter vol

Bibliografia nova

• Fàbriques del Cardener per Ferrer i Alòs

<ref name="Ferrer">{{ref-publicació|cognom=Ferrer i Alòs|nom=Llorenç|títol=La industrialització de Catalunya. Les fàbriques textils del riu Cardener al segle XIX|publicació=Estudis Històrics i Documents de l'Arxiu de Protocols|data=2009|pàgines=321-366|volum=XXVII|url=https://www.academia.edu/11393490/La_industrialitzaci%C3%B3_de_Catalunya._Les_f%C3%A0briques_textils_del_riu_Cardener_al_segle_XIX_Estudis_Hist%C3%B2rics_i_Documents_de_lArxiu_de_Protocols_XXVII_2009_pp._321-366_|consulta=14 maig 2016}}</ref>

• Article de Josep Albert Planes sobre colònies de Puig-reig.

<ref name="JPlanes">{{ref-publicació|cognom=Planes i Ball|nom=Josep Albert|títol=Entorn de les colònies industrials: aspectes socials i demogràfics de Puig-reig|publicació=[[Dovella]]|data=2012|pàgines=33-38|exemplar=111|url=http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/262426/393907}}</ref>

• Fàbriques de riu (biblioteca de Navàs)

<ref name="FdeRiu">{{ref-llibre|cognom=Fàbrega|nom=Albert; Fons, Ramon; Llobet, Ester|títol=Fàbriques de Riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener|lloc=Súria|editorial=Ajuntament de Súria|any=2014|isbn=9788461674305}}</ref>

Colònies no incloses a la meva llista

• Colònia Ramió de Salt, una de les primeres colònies a Catalunya, anterior a Cal Rosal.
• Can Costa (La Pobla de Lillet)
• La Gafa (La Coma i la Pedra)
• El Paperer (Cardona)
• Can Jover (Súria)
• Can Cavaller (Callús)
• Els Manxons (Callús)
• Els Polvorers (Manresa)
• Fàbrica Blanca (Manresa)
• Fàbrica Vermella (Manresa)
• Riva (les Masies de Voltregà)
• Rocafiguera (Ripoll)
• El Guix (Manresa)
• Perramon (Ribes de Freser)

Fàbrica de Cal Costa (La Pobla de Lillet)

La fàbrica de Cal Costa és una fàbrica de riu de La Pobla de Lillet, al peu del riu Llobregat, dedicada a la indústria tèxtil.

Descripció

La fàbrica de cal Costa està situada a l'entrada al nucli urbà de la Pobla de Lillet, a la riba esquerra del riu. Uns centenars de metres més amunt (prop de Cal Massana) hi ha una petita presa on s'inicia el canal que portava l'aigua a la fàbrica (actualment aquest canal s'ha inutilitzat ja que pel seu interior s'hi ha col·locat les canonades que transporten les aigües brutes a la depuradora). Davant la fàbrica hi ha un pont amb unes grans baranes de ferro en forma d'arc, que constitueix la via d'accés principal al conjunt. Es tracta d'una fàbrica formada per diverses naus que defineixen dos grans cossos allargats que conformen una planta més o menys en forma de Y, de fet la part inferior més propera al punt de confluència dels dos cossos es correspon amb la part més antiga conservada de la fàbrica. A grans trets, aquesta part més antiga presenta un únic nivell d'obertures, consistents en grans finestrals de llinda en arc rebaixat emmarcats amb maó massís. L'extrem est de la nau més allunyada del riu, es diferencia de la resta per constar de major alçada, de fet mostra dos nivells amb els seus corresponents registres d'obertures de tipologia similar a la resta. Aquesta part està coberta a quatre vessants, la resta de naus a dues. El conjunt de les naus tenen la superfície de les parets arrebossades i pintades. Ocupant un lloc central dins el conjunt, hi ha la casa del propietari. És un edifici de planta baixa, planta pis i golfes, tot i que els darrers anys ha patit una reforma a la coberta, tot aixecant-ne l'alçada i modificant els pendents. Destaca d'aquest edifici la gran quantitat de finestrals emmarcats, una galeria adossada al costat de llevant i un porxo davant la façana nord-est que obra a una terrassa delimitada per una balustrada. Tot i que la fàbrica ha experimentat importants reformes al llarg de la seva història, ja que entre altres, la riuada del 1982 ensorrà part de la nau més propera al riu, en la seva reconstrucció és va mantenir la tipologia d'obertures.

Història

La fàbrica tèxtil de Can Costa fou fundada el 1867 per Bonaventura Costa Collell, també se l'ha nomenat Cal Ventureta. Tal com va passar a les fàbriques de Ca l'Artigues i la de Cal Pujol, en els seus inicis eren petites indústries tèxtils mogudes per salts d'aigua amb rodets; però la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries del municipi, va afavorir l'ampliació i creixement d'aquestes fàbriques simultàniament a la incorporació de millores tècniques. Al registre de matrícules industrials consta la que en el 1922-23 s'havia fusionat amb Manufactures Costa Mallol. Com les altres sofrí les conseqüències de les destrosses de la Guerra Civil, va estar molt temps parada però al final s'hi instal·là una indústria de teixits ortopèdics "Mafra, S.A.". Malauradament, el 1982 els aiguats i anteriorment un incendi, perjudicaren molt la nova indústria. Tot i això es van reconstruir els edificis, i va continuar amb l'activitat. El reconeixement a aquesta indústria per part del municipi es va veure palesa tot dedicant-li el carrer d'entrada al poble per la carretera de Berga, com a Avinguda Antoni Costa Mallol (fill del fundador). Actualment és l'única fàbrica tèxtil activa al municipi (Cadí Tèxtil, S.L.), i a hores d'ara també al conjunt de l'Alt Berguedà. l'empresa Cadí Tèxtil SL, fundada per uns baganesos ara fa 25 anys i que amb una plantilla de cinc treballadors es manté en actiu en una de les naus de l'antiga Cal Costa de la Pobla de Lillet. Lluís Freixa, l'actual propietari

Fàbrica de Ca l'Artigas

L'origen de la fàbrica es remunta al segle XIX, en ple creixement industrial, quan Artigas i Saleta l'any 1.876 van adquirí a Pere Casas l'antic molí de la Panella, per adaptar-lo com a fàbrica tèxtil. La primera matrícula industrial d'Artigas i Saleta consta al 1878-79 i estava formada per uns 100 fusos, 1 carda, 1 teler i 1 teler de samarretes. El 1.887 una riuada va destruir l'edifici, que es reconstruí donant forma a la fàbrica que observem actualment. A partir de la seva reconstrucció s'hi portaren a terme diverses activitats industrials. El negoci s'anà ampliant, ja que el 1893-94, a la fàbrica d'Artigas i Saleta hi consten 623 fusos, 6 telers Jacquard, 1 màquina de desfilar, 104 telers mecànics, 4 telers de mà, 1 teler de samarretes, 1 tint i 1 blanqueig. 1894-95 ja apareix Joan Artigas Alart sol en l'empresa. Aquest va ser el promotor dels jardins Artigas, construïts entre el 1.903 i el 1.910; Joan Artigas sembla que va demanar idees a Antoní Gaudí, per a l'ordenació del terreny que tenia a banda i banda del riu Llobregat i aquest li realitzà un esbòs. A les matrícules dels anys 1913-28, ja apareix Joan Artigas i Casas, fill del propietari, el qual va ser un empresari emprenedor que intentà diversificar la producció industrial: donat que la indústria de la perfumeria no va tenir èxit, l'any 1.914 es dedicà a produir carbur de calci i electricitat, i entre 1.922 i 23 hi començà a fabricar cartró. L'empresari Agustí Barral comprà la fàbrica als Artigas l'any 1.947, on hi feu ampliacions i hi fabricà cartró per a la indústria del calçat fins que la importació de cuirs provocà la desaparició d'aquest mercat. També s'hi elaboraren els suports de paper emprats per col.locar sota els gots de beguda, iniciativa que va tenir un èxit rotund i que fou font d'exportació a tot Espanya.

La fàbrica tèxtil de Ca l'Artigas està formada per un cos principal corresponent a una gran nau de planta rectangular i alçada considerable, ja que consta de dos plantes. És construïda amb maçoneria i arrebossat com a acabat final; a l'interior diversos pilars de ferro colat són el suport dels sostres de revoltó i de la coberta a dos vessants. Les diferents obertures són emmarcades amb maó massís, hi ha gran nombre de finestrals paral.lels, de mida considerable, que aporten llum a l'interior; tot i que algunes modificacions del segle XX anul·là diferents obertures. Altres naus i dependències annexes disposades més o menys paral·leles a la estructura principal, i de tipologia similar, són resultat de les diferents ampliacions que experimentà el complex fabril. Cal destacar la presència d'una xemeneia d'alçada considerable, es tracta d'una construcció troncocònica realitzada amb maó massís, mostra diferents argolles de ferro a mode de reforç. Algunes d'aquestes noves construccions van ser destinades a la indústria de cartró. En relació a la fàbrica s'ha de fer esment als jardins Artigas o Parc de la Magnèsia, situats a continuació de la fàbrica riu amunt, i que eren d'ús exclusiu dels amos. És remarcable l'existència d'un gran canal que donava força hidràulica a la fàbrica, s'origina per sota la fàbrica Asland i circula en poc desnivell fins arribar a l'alçada de Cal Sargantana, just per sobre la fàbrica, on en una gran canonada es produeix la caiguda de l'aigua.

Fàbrica de cal Pujol

La fàbrica tèxtil de Cal Pujol es troba situada a redós del riu Llobregat, en la seva riba esquerra, i molt a prop del nucli urbà, actualment resta mig amagada entre la gran quantitat de vegetació del contorn. Es tracta d'un conjunt format per diferents construccions; el que són pròpiament les naus industrials estan disposades en paral·lel al riu, i també alguna altra nau menor col·locada perpendicular a les altres. Tot i que al llarg dels anys s'ha anat ampliant la fàbrica, en general mostren una tipologia força similar, i prototípica, essent construccions de dimensions considerables amb grans finestrals d'arc rebaixat tots emmarcats amb maó massís, i amb la superfície de les parets arrebossada. El conjunt consta d'una gran casa, la del propietari, amb acabats que la diferencien, atorgant-li certa distinció, o si més fan que destaqui en el conjunt. Aquest edifici és de planta baixa més dues plantes pis i coberta a dos vessants. A la porta principal de la casa hi consta la data de 1891 i a sobre les inicials PP, corresponents a Pere Pujol, el fundador de la fàbrica. Està situada a la part més baixa, a tocar del riu; de fet en un punt proper al pont que constituïa la via accés principal des del nucli urbà. També hi ha altres cases situades a la part més alta, de mides més petites i característiques també més senzilles, sense quasi cap tipus d'element ornamental destacable. A més consta d'altres petites edificacions menors, així com un canal que circula pel mig del complex. La fàbrica de Cal Pujol s'inaugura a finals del segle XIX com a indústria de filats i teixits de Fills de Pere Pujol, sembla que l'emplaçament on es va construir aquesta fàbrica era el lloc on hi havia hagut un molí nomenat de Baix o Cerdà (segons la font bibliogràfica consultada). Junt amb la fàbrica de Ca l'Artigues i la de Cal Costa, totes van ser creades al segle XIX com a petites indústries tèxtils mogudes per salts d'aigua amb rodets; però la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries, va afavorir l'ampliació i creixement d'aquestes fàbriques paral·lelament a la incorporació de millores tècniques. La nit del 8 desembre del 1932 foren col·locats dos petards o bombes a la fàbrica Pujol, i també a Cal Palomera, els de la casa Pujol provocà l' incendi d'una part de la fàbrica. El 28 febrer de 1934, exclatà una segona bomba a la fàbrica Pujol provocant un incendi a la sala de telers, fet que obligà a parar la fàbrica durant 9 mesos. Després de moltes vicissituds, a conseqüència de la Guerra Civil, en quedar destrossada la maquinària, passà a altres societats. El juny de 1953 foren acomiadats 300 treballadors, es parà la fàbrica, tornant-se a posar en marxa l'any següent, el 1954. Des del 1976 passà a ser "Filatures del Berguedà, S.A.", societat que més tard s'amplià amb noves naus construïdes a l'esplanada de la pedrera de l'Asland (Clot del Moro), tot aprofitant la força hidràulica de l'antiga fàbrica de ciment i s'hi instal·là maquinària moderna. Actualment la fàbrica està tancada, i de fet la part més baixa i més antiga, es troba en mal estat de conservació, ja que part de la teulada està feta malbé. Tot i això, encara hi ha almenys una part de la vivenda del propietari habitada, fet que a la vegada ajuda a que hi hagi un manteniment mínim del complex.

Morfologia de les colònies industrials

Article de Jordi Clua

Llista de colònies i fàbriques del riu Cardener

Al curs mitjà del riu Cardener s'hi troben les colònies industrials i les fàbriques següents:

Colònies tèxtils de Catalunya

Núm. ordre	Nom	Municipi	Comentari	Coordenades	imatge
1	Fàbrica de la Ribera	Coaner - Sant Mateu de Bages
2	Fàbrica de cal Jover	Súria
3	Fàbrica Vella	Súria
4	Fàbrica Abadal	Súria
5	Fàbrica Giró	Súria
6	Antius	Callús
7	Fàbrica del Guix	Callús	Molí de guix
8	El Cortès	Callús
9	Fàbrica de cal Cavaller	Callús	Tot i que hi ha un grup de cases conegut com a Colònia de cal Cavaller, els habitatges són independents de la fàbrica, i per tant no es considera pròpiament una colònia.
10	Fàbrica Nova	Callús
11	Colònia Santa Maria	Súria	Colònia minera de l'empresa Solvay

• Fàbrica de la Ribera Coaner-Sant Mateu de Bages
• Fàbrica de cal Jover Súria
• Fàbrica Vella Súria
• Fàbrica Abadal Súria
• Fàbrica Giró Súria
• Antius Callús
• Fàbrica del Guix Callús Molí de guix
• El Cortès Callús
• Fàbrica de cal Cavaller Callús Tot i que hi ha un grup de cases conegut com a Colònia de cal Cavaller, els habitatges són independents de la fàbrica.
• Fàbrica Nova Callús (No colònia, dins el casc urbà)
• Colònia Santa Maria Súria Colònia minera de Solvay

• FÀBRICA BORRÀS
• FÀBRICA BURÉS
• FÀBRICA DE CAN CANALS
• FÀBRICA GALLIFA Fàbriques de riu de Sant Joan de vilatorrada: Inventari de patrimoni

Llista de Ferrer i Alòs

• Fàbrica Canals de Sant Joan de Vilatorrada 1871
• Fàbrica Jover de Súria 1875
• El Fusteret de Súria 1875
• Colònia Antius (Callús) 1875
• Fàbrica el Guix (Callús) 1877
• Colònia Pala (Súria) 1877
• Fàbrica la Plantada (Cardona) 1878
• Fàbrica els Polvorers (Manresa) 187?
• Fàbrica el Paperer (Cardona) 1884
• Colònia Cortés (Callús) 1884
• Cal Cavallé (Callús) 1884

Nomenclàtor Puig-reig

• Puig-reig: Cal Marçal | Cal Pons | Cal Prat (Puig-reig) | Cal Riera (Puig-reig) | Cal Vidal (Puig-reig) | el Grapal | l'Ametlla de Merola | Sant Sadurní de Fonollet | Santa Maria de Merola | Viladomiu

• Puig-reig: Ca l'Escaler | Cal Cigala | Cal Circuns | Cal Divins | Cal Feliu | Cal Flor | Cal Mixó | Cal Pallot (Puig-reig) | Cal Picarol | Cal Rovira | Cal Tresserra | Cal Visó | el Lledó (Puig-reig) | el Roseret | el Soler de Jaumàs | el Verdeguer (Puig-reig) | el Vilar (Puig-reig) | Filomera | Hostal de Ferriols | la Casanova de Trulls | la Cortada (Puig-reig) | la Frau (Puig-reig) | la Garsa (Puig-reig) | la Madrona | la Serra (Puig-reig) | l'Alzina de Merola | les Comes (Puig-reig) | les Feixetes | Llardenosa | Molí del Lledó | Sant Andreu (Puig-reig) | Sant Marçal (Puig-reig) | Sobiraneta

Colònies del Llobregat

Pendent d'ampliar amb llibre Rosa Serra 2000

• El Burés Fet!
• El Borràs Fet!
• La Bauma Fet!
• La Colònia Güell No fet!
• Colònia Valls Fet!

Colònies del Ter

• Colònia Espona Falta
• Colònia Salvador Torras Domènech Flaçà --> és una fàbrica paperera
• Colònia la Coromina X Colònia Torelló --> Revisar i reformar amb les fitxa de l'Ajuntament de Torelló No fet!
• Colònia de les fàbriques de Gallifa falta!!!!! Colònia Masies de Voltregà
• Colònia Burés No fet! X falta redirecció i retocs Semicolònia Anglès, vegeu també Nissaga Burés i casa Burés
• L'Herand F Cal canviar redirecció per article Fet!
• La Mambla d'Orís o La Mambla Fet!
• Borgonyà (Osona) Ampliar i reordenar amb llibre Serra 2000 No fet!

<ref name=Bayon>{{ref-publicació|cognom=Bayón|nom=Emili|títol=Les colònies industrials del Ter mitjà|publicació=L'Erol|data=2005|pàgines=115-118|exemplar=86-87 150 anys de colònies industrials|url=http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/201131/287132}}</ref>

Colònia Casacuberta o Ca l'Escolà

• Ca l'Escolà o Can Casacuberta, la Gleva (1842) a Flickr jtorra.