Valdemar I

Valdemar I
Biografia
Naixement	14 gener 1131 (Gregorià) ; Slesvig (Alemanya)
Mort	12 maig 1182 (Gregorià) (51 anys); Vordingborg (Dinamarca)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	església de Sant Benet
Monarca de Dinamarca
	1154 – 1182 ; ← Sven III, Canut V – Canut VI → ; Juntament amb: Canut V, Sven III
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	monarca
Altres
Títol	Rei ; Duc
Família	Casa d'Estridsen
Cònjuge	Sofia de Polotsk (1154 (Gregorià)–)
Parella	Tove
Fills	Margaret Valdemarsdottir; () Sofia de Polotsk; Christopher of Jutland; () Tove; Canut VI; () Sofia de Polotsk; Sofia de Dinamarca; () Sofia de Polotsk; Valdemar II; () Sofia de Polotsk; Ingeborg de Dinamarca; () Sofia de Polotsk; Marie Valdemarsdottir; () Sofia de Polotsk; Helena de Dinamarca; () Sofia de Polotsk; Riquilda de Dinamarca; () Sofia de Polotsk
Pares	Canut Lavard i Ingeborg de Kiev
Germans	Christine de Danemark; Margarida Knudsdatter; Katarina Knudsdatter
Cronologia
	naixement pòstum

Valdemar I, també conegut com a Valdemar el Gran, (Slesvig, 15 de gener del 1131 - Ringstedt, 12 de maig del 1182) va ser Rei de Dinamarca des de 1146 fins a la seva mort el 1182. El regnat del rei Valdemar I va veure l'ascens de Dinamarca, que va assolir el seu zenit medieval sota el seu fill Valdemar II.^[1]

Infància

Era fill de Canut Lavard, duc de Slesvig i rei dels obotrites un príncep danès, fill gran del rei Eric I de Dinamarca. El pare de Valdemar va ser assassinat per Magnus el Fort el 7 de gener de 1131, abans del naixement de Valdemar; la seva mare, Ingeborg de Kiev, era filla de Mstislav I de Kíev i de Cristina Ingesdotter de Suècia, i el nom amb què van batejar Valdemar provenia del seu avi, Vladimir Monomakh de Kíev.

Valdemar es va criar a Ringsted a la cort del noble danès Asser Rig de Fjenneslev ( c. 1080-1151 ). Asser era membre de la família noble Hvide i s'havia criat juntament amb el pare de Valdemar, Canute Lavard. Valdemar es va criar juntament amb els fills d'Asser, inclòs Absalon ( c. 1128 –1201), que esdevindria arquebisbe i aniria a la batalla amb Valdemar, i Esbern Snare (1127–1204), que era canceller reial i croat. Esbern i Absalon tenien una estreta relació i van formar una aliança amb Valdemar.^[2]^[3]^[4]^[5]

Lluita pel tron

L'any 1146, quan Valdemar tenia quinze anys, el rei Eric III de Dinamarca va abdicar i va esclatar una guerra civil. Valdemar era un possible aspirant al tron. Els altres pretendents al tron van ser: Sweyn III Grathe , fill del rei Eric II de Dinamarca , i Canut V , fill de Magnus I de Suècia , tots dos es van declarar rei de Dinamarca el 1146. La guerra civil va durar gairebé deu anys. El 1154, Valdemar es va unir a Canut i va ser reconegut com a corei juntament amb Canut.

El juliol de 1157, es va arribar a un compromís temporal en què els tres van acordar dividir el país entre ells com a co-regents en aliances canviants. Cansats, es repartiren el regne, corresponent a Valdemar I, Jutlàndia; a Canut, les illes, i a Suenon, Escània. Aquest últim va fer assassinar Canut, però a la vegada va morir el 1157 en una batalla contra Valdemar I, restant aquest últim com a únic sobirà. Mentre duraren les querelles, entre els pretendents, els vendas, que havien ocupat tot el litoral Bàltic, saquejaven el país i inclús atacaven les ciutats, però al reunir Valdemar els territoris que abans pertanyien a tres, la situació varià forçà.^[6]^[7]

Rei únic

El 1158, Absalon va ser elegit bisbe de Roskilde , i el rei Valdemar el va convertir en el seu conseller principal. El rei va reorganitzar i reconstruir Dinamarca devastada per la guerra. Va reforçar les fortificacions de Dannevirke al sud, va construir el castell de Sønderborg com a fortalesa fortificada, construïda en un illot de l' estret d'Als que més tard es va connectar amb l'illa d'Als.^[8]^[9] Va reinventar les antigues tàctiques d'atac víking per fer front als Wends al sud, que ara estava optimitzat per a la cavalleria pesada; aquest ús de l'assalt amfibi va ser millorat encara més pel seu successor Canut VI.^[10]

Aconsellat per Absaló, que havia estat elegit bisbe de Roskilde, declarà la guerra als habitants de Pomerània i de l'illa de Rügen en el Mar Bàltic. El 1168, va ser assaltat Cap Arkona, els habitants de Wend van ser cristianitzats i sotmesos al seu nou monarca danès. La seva intervenció en els assumptes de Noruega li'n valgué la possessió del litors del SE., el que li originà disgustos i discussions amb l'arquebisbe de Lund i amb els pretendents de Buris i Magnus.^[11] El 1175, va construir el Castell de Vordingborg com una fortalesa defensiva i com a base dels seus atacs des de la costa alemanya.^[12]

Es casà amb Sofia de Polotsk, germana del seu cosí Canut V, amb la que tingué dos fills, Canut VI i Valdemar II, ambdós successors seus, i sis filles, una de les quals, Riquilda, casà amb Èric X, rei de Suècia, i una altra, Ingeborg, amb Felip II de França.

S'atribueixen a Valdemar I la Llei de Scània i la Llei de Suland,

Absaló i Esbern Snare, van ser els seus amics íntims a més dels seus consellers.

Llinatge

Referències

↑ «Valdemar Den Store 1131–1182». Danmarks Historien. Arxivat de l'original el 5 July 2011. [Consulta: 1r agost 2018].
↑ «Asser (Rig), 1151». Dansk biografisk Lexikon. [Consulta: 1r agost 2018].
↑ «Asser Rig». Den Store Danske, Gyldendal. [Consulta: 1r agost 2018].
↑ «Absalon». Den Store Danske, Gyldendal. [Consulta: 1r agost 2018].
↑ Bradley, S. A. J.. N.F.S. Grundtvig, A Life Recalled: An Anthology of Biographical Source-Texts (en anglès). ISD LLC, 12 December 2008, p. 464, 578. ISBN 978-87-7934-007-7.
↑ «Blood Feast of Roskilde». The Post Grad Chronicles, 02-12-2017. [Consulta: 1r agost 2020].
↑ «Slaget på Grathe Hede 1157». Danmarks Historien. [Consulta: 1r agost 2018].
↑ Otto Norn, Jørgen Paulsen and Jørgen Slettebo, Sønderborg Slot. Historie og bygning, G.E.C. Gad forlag, 1963.
↑ «Sønderborg Castle». kongeligeslotte.dk. [Consulta: 1r agost 2018].
↑ Pratt, Fletcher. The Third King. New York: William Sloane Associates, INC., 1950, p. 101–105. OCLC 1350957.
↑ Pratt, Fletcher. The Third King. New York: William Sloane Associates, Inc., 1950, p. 108–110. OCLC 1350957.
↑ About Vordingborg Castle (Museerne.dk)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valdemar I

Títols de regnat
Valdemar el Gran Casa d'Estridsen Nascut: 14 degener de 1131 Mort: 12 maig de 1182
Precedit per: Eric Lamb	Rei de Dinamarca 1146-1182 amb Sweyn Grathe (1146-1157) & Canut V (1146-1157)	Succeït per: Canut VI
Vacant Últim títol en mans de Magnus	Duc del Sud de Jutlàndia titled there: Duc de Dinamarca ca. 1152-1154	Vacant Següent títol en mans de Cristòfor

[1] «Valdemar Den Store 1131–1182». Danmarks Historien. Arxivat de l'original el 5 July 2011. [Consulta: 1r agost 2018].

[2] «Asser (Rig), 1151». Dansk biografisk Lexikon. [Consulta: 1r agost 2018].

[3] «Asser Rig». Den Store Danske, Gyldendal. [Consulta: 1r agost 2018].

[4] «Absalon». Den Store Danske, Gyldendal. [Consulta: 1r agost 2018].

[5] Bradley, S. A. J.. N.F.S. Grundtvig, A Life Recalled: An Anthology of Biographical Source-Texts (en anglès). ISD LLC, 12 December 2008, p. 464, 578. ISBN 978-87-7934-007-7.

[6] «Blood Feast of Roskilde». The Post Grad Chronicles, 02-12-2017. [Consulta: 1r agost 2020].

[7] «Slaget på Grathe Hede 1157». Danmarks Historien. [Consulta: 1r agost 2018].

[8] Otto Norn, Jørgen Paulsen and Jørgen Slettebo, Sønderborg Slot. Historie og bygning, G.E.C. Gad forlag, 1963.

[9] «Sønderborg Castle». kongeligeslotte.dk. [Consulta: 1r agost 2018].

[10] Pratt, Fletcher. The Third King. New York: William Sloane Associates, INC., 1950, p. 101–105. OCLC 1350957.

[11] Pratt, Fletcher. The Third King. New York: William Sloane Associates, Inc., 1950, p. 108–110. OCLC 1350957.

[12] About Vordingborg Castle (Museerne.dk)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]