Vanó Muradeli
Vanó Muradeli (Gori, 6 d'abril de 1908 - Tomsk, 14 d'agost de 1970), rus: Вано́ Ильи́ч Мураде́ли, Vanó Ilitx Muradeli, armeni: Վանո Իլիայի Մուրադյան, Vanó Iliayi Muradyan, georgià: ვანო ილიას ძე მურადელი Vanó Ilias dze Muradeli, nascut Ivan Ilitx Muràdov, rus: Ива́н Ильи́ч Мура́дов, fou un compositor i director d'orquestra soviètic.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 abril 1908  Gori |
| Mort | 14 agost 1970 (62 anys) Tomsk (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Moscou |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera, opereta, ballet, simfonia i cançó |
| Instrument | Piano |
Premis
| |
    | |
Biografia modifica
Ivan Muràdov va néixer a Gori, llavors part de la gubèrnia de Tiflis de l'Imperi Rus (actual Geòrgia) de pares georgians i armenis.[1][2][3]
Nascut a la mateixa ciutat que Ióssif Stalin, fou un fervent estalinista en la seva joventut.[4]Va canviar el seu cognom a la manera georgiana per tal d'apropar-lo en so al cognom Djugaixvili.[5]A més, va canviar el seu nom a la manera georgiana i es va identificar com a georgià.[6]Va escriure a les seves memòries que als cinc anys només parlava georgià.[7] Els seus contemporanis de Moscou el percebien a l'edat adulta com un georgià.[8]
El 1925-1926 va estudiar a l'escola musical de Tiflis (actualment Tbilissi. El 1931 es va graduar al Conservatori de Tiflis (classe de composició de Sarguis Barkhudarian i Vladímir Sxerbàtxov, classe de direcció de Mikhaïl Bagrinovski). De 1934 a 1938 va estudiar composició al Conservatori de Moscou amb Nikolai Miaskovski i Borís Xékhter. Del 1939 al 1948 Muradeli va ser membre del Presidium del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors Soviètics. El 1942-1944, durant la Gran Guerra Patriòtica, va exercir com a cap i director artístic del Conjunt Central de Cançó i Dansa de la Marina Soviètica. El 1942 el compositor es va incorporar al PCUS.
El 1948 Muradeli va ser exiliat a la part asiàtica de la Unió Soviètica. El motiu fou la seva òpera Velikaia drujba, rus: Великая дружба, "La gran amistat". La resolució del Politburó del Comitè Central del Partit Comunista de Bolxevics de tota la Unió sobre l'òpera "La gran amistat" de V. Muradeli del 10 de febrer de 1948, publicada al diari Pravda l'11 de febrer de 1948, condemnava el formalisme en la música i declarava l'òpera de Vanó Muradeli "La gran amistat" obra antiartística viciosa. Muradeli va ser rehabilitat el 1958. El 1959-1970, va ser el president de l'organització de Moscou de la Unió de Compositors. Entre 1960 i 1970, va ser el secretari de la junta de la Unió de Compositors de Rússia. El 1968-1970, secretari de la Junta de la Unió de Compositors Soviètics.
La seva tomba es troba al cementiri de Novodévitxi a Moscou.
Obres modifica
A més de l'òpera "La gran amistat", Muradeli va escriure dues simfonies (1938, 1945), diverses obres orquestrals i corals, música de cinema i teatre, així com moltes cançons i cors. El 1946 va rebre el premi Stalin per la seva 2a simfonia "La guerra d'alliberament". Les següents obres de Muradeli són especialment conegudes:
Cançons i peces corals modifica
- „Guimn Moskve“, rus: Гимн Москве ("Himne a Moscou", 1947)
- „Guimn Mejdunarodnogo soiuza studéntov“ ("Himne de la Unió Internacional d'Estudiants", 1949)
- „Pàrtia — naix rulevoi“, rus: Партия — наш рулевой ("El partit és el nostre timoner", 1952)
- „Pésnia o Lénine“, rus: Песня о Ленине ("La cançó de Lenin", 1954)
- „Bukhenvaldski nabat“, rus: Бухенва́льдский наба́т ("La campana de Buchenwald", 1958)
Simfonies modifica
- Simfonia núm. 1 en si menor "En memòria de Serguei Kírov" (1938)
- Simfonia núm. 2 en re major "La guerra d'alliberament" (1945)
Obres tardanes modifica
Referències modifica
- ↑ Butlletí d'informació de l'URSS, volum 6, Ambaixada de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1946, pàg. 677
- ↑ The Encyclopedia Americana, Volum 2, Grolier, 1992, pàg. 336
- ↑ Laurel E. Fay, Shostakovich and His World (Princeton University Press, 2004), 44.
- ↑ (rus) Levon Oganéssovitx Akopian Дмитрий Шостакович: опыт феноменологии творчества. // Dmitri Xostakóvitx: experiència de la fenomenologia de la creativitat. - Dmitri Bulanin, 2004 — ISBN 5-86007-340-2. — pàg. 262.
- ↑ El cognom real de Ióssif Stalin era Djugaixvili
- ↑ (rus)Колодный Л. Забытые песни о главном. — Moskovski Komsomólets,, 22.12.2004 El fill d'un viticultor armeni, Ivan Muràdov, va néixer a Gori, lloc de naixement de Stalin. D'oïda, va aprendre a tocar la guitarra i el piano, va treballar com a pianista i carregador. Parlava georgià, volia ser georgià, va canviar el seu nom i cognoms a la manera georgiana i es va convertir en Vanó Muradeli.
- ↑ (rus) Шкаф, полный времени. ВАНО… — Михаил Садовский
- ↑ (rus)О великом друге и вожде — Liudmila Kafanova, «Txaika» #11(11) del 19 de desembre de 2003
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1969-70, pàg. 238 (ISBN 84-239-4599-5)
- (alemany) Willibald Gurlitt (ed.): Riemann Musik Lexikon, secció de persones L–Z, 12a edició, Mainz 1961, pàgina 287 s., article „Muradeli, Wano Iljitsch“
- (alemany) Carl Dahlhaus, Hans Heinrich Eggebrecht (ed.): Brockhaus-Riemann Musiklexikon (edició electrònica), Biblioteca Electrònica, Volum 38, Berlín 2004, Directmedia, pàg. 7070, article „Muradẹli, Wano Iljitsch“
- (anglès) Julian Barnes, The Noise of Time, Vintage, Londres 2017, ISBN 978-1-78470-333-2
