Vard Mamikonian
Vard Mamikonian, dit també Vard el patrici, (en armeni Վարդ Մամիկոնյան) va ser marzban d'Armènia per més de quatre anys, al darrere del seu germà gran Vahan II Mamikonian. Les dates del seu govern són incertes però es va iniciar entre l'any 505 i el 510 i va acabar entre el 509 i el 514. Formava part de la família Mamikonian.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 450 |
Mort | 508 (Gregorià) (57/58 anys) |
Sepultura | Taron |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Altres | |
Títol | Marzban d'Armènia (505 (Gregorià)–) |
Família | Mamikonian |
Fills | Vasak Mamikonian, Hmayeak Mamikonian |
Pares | Hemaik Mamikonian i Dzoyk Artsruní |
Germans | Artases Mamikonian Vasak Mamikonian Vahan I Mamikonian |
Descrit per la font | Armenian Soviet Encyclopedia, vol. 11 (en) , (p.309) |
Va ser ostatge dels perses durant la seva joventut. El seu germà Vahan el va nomenar sparapet (cap suprem militar) quan va ser nomenat marzban l'any 485, després de la mort del seu germà petit Vasak II Mamikonian. Segons els historiadors Sebeos (segle vii) i Esteve Asolik (segle x) tenia també el títol de patrici donat per l'Imperi Romà d'Orient, encara que el seu contemporani Llàtzer de Pharpi no ho menciona, cosa que fa pensar en una mala interpretació dels historiadors més tardans.[1]
Vard va ser deposat per la cort persa i portat davant del "Gran rei", que el va acusar de conspirar amb els romans d'Orient, i el país va perdre l'autonomia. El va succeir com a marzban Purzan (Buzan). La direcció dels Mamikonian va passar als seus nebots Manuel i Vardan III Mamikonian, fills de Vasak II Mamikonian. El rei persa Kobad I, desitjós de mantenir la pau, va permetre la llibertat religiosa a Armènia.[2]
Arbre familiar
modificaHemaik Mamikonian | Dzoyk Artsruni | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Artaxes | Vasak II | Vahan II | Vard Mamikonian | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Artavasdes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Samuel | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ Dédéyan, Gérard (dir.). Histoire du peuple arménien. Tolosa de Llenguadoc: Privat, 2008, p. 193-195. ISBN 9782708968936.
- ↑ Grousset, René. Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París: Payot, 1973, p. 232-233.