Venanci Fortunat

bisbe catòlic

Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.[1] La seva obra representa el pas del món llatí al món medieval. És venerat com a sant al cristianisme.[2]

Infotaula de personaVenanci Fortunat

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Venantius Fortunatus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVenantius Honorius Clementianus Fortunatus
dècada del 530 Modifica el valor a Wikidata
Valdobbiadene (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort609 Modifica el valor a Wikidata (69/79 anys)
Poitiers Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Poitiers
599 –
← Hilari de PoitiersGilbert (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhagiògraf, escriptor, poeta, compositor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlta edat mitjana Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat14 de desembre
IconografiaCom a bisbe, amb un llibre
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: a7f083e4-5036-4a52-a9a5-5f8bffe6855d Discogs: 1058938 IMSLP: Category:Fortunatus,_Venantius_Honorius_Clementianus Modifica el valor a Wikidata

Vida modifica

Venanci Fortunat va néixer al nord de l'actual Itàlia entre Valdobbiadene, Ceneda i Treviso. Va formar-se a Ravenna, llavors conquerida per l'Imperi Romà d'Orient i capital de l'Exarcat. Va familiaritzar-se amb els autors clàssics com Virgili, Horaci, Ovidi, Estaci i Marc Valeri Marcial i amb els poetes cristians com Arator, Claudi Claudià i Seduli.

Cap al 560 va marxar a la Gàl·lia, passant per Germània, probablement per a treballar com a poeta a la cort merovíngia. Circumstàncies polítiques impediren que romangués a la cort i va tenir com a mecenes algunes figures religioses, com Sant Gregori de Tours. Va ser nomenat bisbe de Poitiers cap a l'any 600.

Fortunat va ser canonitzat per l'Església catòlica. La seva festivitat es va fixar el 14 de desembre; és venerat, sobretot, a la diòcesi de Poitiers i algunes esglésies del Vènet.[3]

Obres modifica

La seva obra poètica és essencial en el desenvolupament de la literatura llatina tardana, ja que la seva mètrica s'allunya del vers basat en la quantitat del llatí clàssic i s'adapta al llatí parlat en aquell moment.[4] Basa el vers en l'accent, com serà normal durant l'Edat mitjana. Presenta influències de la poesia llatina irlandesa i la literatura grega. Les seves obres van ser publicades a Càller en 1573, a Colònia en 1600 i a Magúncia en 1617.

Destaquen onze llibres de poemes, amb obres de gèneres diversos: epitafis, panegírics, geòrgiques, consolacions, poemes religiosos...;

Referències modifica

  1. «Venanci Fortunat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lligadas, Josep. «Venanci Fortunat». A: El Llibre dels sants. Barcelona: Centre de Pastoral Liturgic, 2005, p. 200 ss.. ISBN 9788498050400. 
  3. «Venantius Honorius Clementianus Fortunatus». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). 
  4. Martínez Gázquez, José. De la fi de l'Antiguitat a l'albada del Renaixement. Barcelona: Editorial UOC, p. 30. ISBN 9788484298847. 
  5. Jiménez Sureda, Montserrat. «14. Pange Lingua». A: Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015, p. 460. ISBN 9788449050923. 
  6. codex 196. Sankt Gallen: Stiftsbibliothek. 

Bibliografia modifica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venanci Fortunat