D'acord amb la mitologia grega, els vents (en grec antic: Ἄνεμοι, en singular Ἄνεμος) eren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.[1][2]

Infotaula personatgeVents
Tipusgrup de personatges de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAstreu Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominivent Modifica el valor a Wikidata
Torre dels Vents a l'antiga Atenes. Part del fris amb la representació dels déus del vent grecs: Bòreas (a l'esquerra) i Skiron, (a la dreta)

Per tenir-los dominats, els déus els van tancar en una caverna sota la vigilància d'Èol (de vegades considerat el seu pare), que només els deixava sortir quan Zeus ho requeria.[3][4]

Els vents principals són quatre: Bòreas, Notos, Euros i Zèfir, que coincideixen amb els punts cardinals, però n'hi havia altres de secundaris, de menys anomenada, com Argest, el del nord-est, que menciona Apol·loni de Rodes a les Argonàutiques, com un vent que afavoria la navegació dels argonautes.[5]

La seua importància en l'agricultura i en la navegació va propiciar que fossin objecte d'un culte particular.[5]

Els romans coneixien els vents principals amb els noms d'Aquiló, Austre, Subsolà i Favoni, a més d'emprar els noms grecs.[5]

Referències

modifica
  1. Hesíode. Teogonia, 378-380
  2. Apol·lodor. Biblioteca, I, 2, 2-4
  3. Homer. Odissea, X, 21-22
  4. Higí. Faules, 125
  5. 5,0 5,1 5,2 Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 218. ISBN 8429741461.