Vents (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, els vents (en grec antic: Ἄνεμοι, en singular Ἄνεμος) eren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.[1][2]
| Tipus | grup de personatges de la mitologia grega  |
|---|---|
| Família | |
| Pare | Astreu |
| Altres | |
| Domini | vent |
Per tenir-los dominats, els déus els van tancar en una caverna sota la vigilància d'Èol (de vegades considerat el seu pare), que només els deixava sortir quan Zeus ho requeria.[3][4]
Els vents principals són quatre: Bòreas, Notos, Euros i Zèfir, que coincideixen amb els punts cardinals, però n'hi havia altres de secundaris, de menys anomenada, com Argest, el del nord-est, que menciona Apol·loni de Rodes a les Argonàutiques, com un vent que afavoria la navegació dels argonautes.[5]
La seua importància en l'agricultura i en la navegació va propiciar que fossin objecte d'un culte particular.[5]
Els romans coneixien els vents principals amb els noms d'Aquiló, Austre, Subsolà i Favoni, a més d'emprar els noms grecs.[5]
Referències
modifica