Cova

cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge
(S'ha redirigit des de: Caverna)

Una cova o caverna és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge. Durant la prehistòria les persones vivien en coves de manera temporal o permanent. Igualment fugitius i eremites han usat les coves com a refugi al llarg de la història, atès el seu aïllament dels nuclis urbans.[1]

Avenc a Alabama, Estats Units
Cova Acsibi, Argentina
Tub de lava al Parc Nacional d'Idaho-USA

Si bé en una cova predomina el component horitzontal, un avenc és una cavitat on predomina el component vertical. Una cavitat més aviat petita, on penetra la llum natural, es diu balma.

L'espeleologia és la ciència que estudia les coves. També rep aquest nom l'exploració de les coves i els avencs, ja sigui amb finalitat científica o esportiva.

Formació i tipus de coves

modifica

Les coves són formades per processos geològics. Involucra una combinació de processos químics, forces tectòniques i influències atmosfèriques.

Depenent del moment en què es van crear les coves en relació amb la formació de la roca que la componen, es poden dividir en:

Coves primàries

modifica

Algunes coves són formades alhora que la roca circumdant. Aquestes reben el nom de coves primàries o coves singenètiques, segons la classificació de J. Montoriol-Pous.

Un tub de lava o tub volcànic es forma durant l'activitat volcànica alhora que la roca que hi encaixa (caràcter singenètic) per desplaçaments de lava fluida entre lava ja consolidada (caràcter reogenètic) i són les més comunes d'aquestes coves primàries. La lava expulsada per un volcà flueix cap a baix i quan la superfície es refreda, s'endureix, actuant com a aïllant tèrmic sota el qual la lava continúa fluint fins que l'erupció acaba i deixa un buit a l'interior del tub.

El tub de lava més important es troba a Hawaii. La cova Kazumura, ubicada a prop de la ciutat costanera d'Hilo, és el tub més llarg i profund del món, i a més és la vuitena cova més llarga dels Estats Units.[2]

Coves secundàries

modifica

Les coves secundàries o epigenètiques són formades dins de les roques després que elles mateixes s'han format, per processos en els quals la roca caixa es descompon (meteorització) i es perd material per mitjà de l'erosió i, exemple més corrent, per carstificació (fenomen de dissolució de la roca).[2]

  • Les coves marines són molt comunes al llarg de les costes del món, però estan restringides a aquelles zones on l'onatge desgasta les roques de les costes i són generalment més petites.
  • Les coves de gel es produeixen sota d'una glacera en fondre's. També poden formar-se per un corrent molt petit en el gel que tendeix a tancar les coves novament.
  • Les coves càrstiques es formen en massisos calcaris per dissolució de la roca que hi encaixa. L'aigua fitrada per les fractures es troba carregada de CO₂ i el pH àcid que adquireix (H₂CO₃) va dissolent la roca lentament, en un procés que pot durar milions d'anys. El major sistema de coves conegut d'aquest tipus és Mammoth Cave, en EUA, amb més de 590 km de galeries interconnectades. A Espanya, el Sistema Ojo-Guareña (Burgos) assoleix els 110 km de desenvolupament. El més profund dels avencs càrstics coneguts és Krubera-Voronya, a Abkhazia, amb -2160 m.
  • Les coves silícies es generen en conjunts rocosos compostos per quarsites o gresos, la seva gènesi és semblant al de les coves càrstiques, però el procés és molt més lent, pel fet de ser el sílice (SiO₂) més difícil de dissoldre que el carbonat de calci (CaCO₃). Aquest procés de meteorització pot involucrar inicialment bacteris que disgreguen la matriu i el ciment de la roca, o processos de mecànica de roques inherents al massís. Posteriorment aquests petits espais i conductes per efecte de l'aigua i del clastisisme es fan més grans fins que generen un sistema cavernari. La cova més gran del món en sílice és a Veneçuela, la Cova Roraima Sur, amb més d'11 quilòmetres de desenvolupament horitzontal.
 
Avenc de l'Infern o Cova de Primo (Matamon), a la Ribera Alta del País Valencià

Quan una cavitat natural és vertical o molt inclinada rep el nom d'"avenc". Els avencs són característics dels terrenys calcaris.[3]

Un avenc pot estar format per un o diversos pous enllaçats entre ells.

Avenc de dissolució

modifica

La majoria d'avencs són producte d'infiltracions d'aigua que han dut a la dissolució i eixamplament d'una fissura. Per a la formació d'aquests és necessàri que el terreny o la roca sigui soluble a l'aigua, per tant aquest tipus d'avencs majoritàriament aparèixen en zones on hi ha roca calcària. Aquests tenen una secció circular o el·líptica. N'hi ha que absorbeixen un curs d'aigua, com ara els engolidors. Als Països Catalans, l'avenc engolidor més remarcable és el Forat dels Aigualluts.[3]

Avenc d'enfonsament

modifica

Aquest tipus d'avenc es produeix en enfonsar-se la volta rocosa perquè hi ha un buit a sota. Es caracteritzen perquè són de dimensions més grans, de formes més anguloses i perquè tenen un apilament de blocs irregulars a la base.[3]

Esquerdes de desprendiment

modifica

Aquest avenc es forma en obrir-se una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. També es troben entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles, sobretot en roques competents damunt d’una capa argilosa o plàstica.

Llista d'avencs de més de 1250 metres de profunditat

modifica
Avenc Profunditat
Gouffre Mirolda - Lucien Bouclier (França) 1.733 m
Krúbera - Voronya (Geòrgia) 1.710 m
Lamprechstofen - Verlorenen Weg Schacht (Àustria) 1.632 m
Réseau Jean-Bernard (França) 1.602 m
Torca del Cerro del Cuevón (Espanya) 1.589 m
Sima Sarma (Geòrgia) 1.543 m
Cehi 2 - La Vendetta (Eslovènia) 1.533 m
Vjacheslava Pantjukhina (Geòrgia) 1.508 m
Sistena Cheva (Mèxic) 1.484 m
Sistema Huautla (Mèxic) 1.475 m
Sistema del Trave (Espanya) 1.441 m
Boj Bulok (Uzbekistan) 1.415 m
Sima de las Puertas de Illamina - BU 56 (Espanya) 1.408 m
Lukina Jama (Croàcia) 1.393 m
Evren Gunay Düdeni (Turquia) 1.377 m
Sneznaja Mezennogo (Geòrgia) 1.370 m
Sistema de la Piedra de San Martín (Espanya) 1.342 m
Sieben Hengste (Suïssa) 1.340 m
Slovacka Jama (Croàcia) 1.301 m
Cosa Nostra Loch (Àustria) 1.291 m
Gouffre Berger (França) 1.271 m
Gouffre Muruk - Bérénice (Nova Guinea) 1.258 m
Pozo del Madejuno (Espanya) 1.255 m
Torca de los Rebecos (Espanya) 1.255 m

Avencs més profunds dels Països Catalans

modifica
Avenc Profunditat
Cova de Cuberes (Pallars Jussà) 327 m
Cigalera de l’Obaga de Baleran (Pallars Sobirà) 320 m
Cova de Sa Campana (Mallorca) 304 m
Avenc de la Bargadera (Vall d’Aran) 294 m
Avenc CP-6 (Baix Ebre) 283 m
Avenc del Pilar (La Safor) 235 m
Avenc de l’Esquerrà (Garraf) 235 m
Avenc Pablo A-10 (La Safor) 219 m
Cova del Serrat del Vent (Osona) 215 m
Avenc Montserrat Ubach (Solsonès) 202 m
Avenc del Turió (Alt Millars) 200 m
 
La masia del Puig de la Balma
 
Coveta o abric rocós del Matamon

Una abric rocós o balma (sovint també anomenada bauma pel fenomen fonètic de vocalització de la l en u) és una cavitat no gaire profunda en un cingle o vessant rocallós d'una muntanya en la qual penetra la claror. Les baumes tot sovint són de forma allargada horitzontal. De vegades són condicionades com a habitacle d'éssers humans, o com a refugi d'animals.[4]

Patrons físics

modifica
  • Les coves de ramificació s'assemblen a patrons de corrents dendrítiques superficials; estan formats per passatges que s'uneixen aigües avall com a afluents. Les coves de branques són els patrons de coves més comuns i es formen prop de dolines on es produeix la recàrrega d'aigua subterrània. Cada pas o branca s'alimenta per una font de recàrrega separada i convergeix en altres branques d'ordre superior aigües avall.[5]
  • Les coves de xarxa angular es formen a partir de fissures entrecreuades de roca carbonatada que han tingut fractures ampliades per l'erosió química. Aquestes fractures formen passatges alts, estrets i rectes que persisteixen en bucles tancats generalitzats.[5]
  • Les coves anastomòtiques s'assemblen en gran manera a rierols trenats de superfície amb els seus passos que se separen i després es troben més avall amb el drenatge. Normalment es formen al llarg d'un llit o estructura, i rarament es creuen en llits superiors o inferiors.[5]
  • Les coves d'esponges es formen quan s'uneixen cavitats de solució mitjançant la barreja d'aigua químicament diversa. Les cavitats formen un patró tridimensional i aleatori, semblant a una esponja.[5]
  • Les coves ramiformes es formen com a grans sales, galeries i passadissos irregulars. Aquestes sales tridimensionals aleatòries es formen a partir d'un nivell freàtic creixent que erosiona la roca carbonatada amb aigua enriquida amb sulfur d'hidrogen.[5]
  • Les coves de fossa (coves verticals, forats o simplement "foses") consisteixen en un eix vertical en lloc d'un pas de cova horitzontal. Poden o no estar associats amb un dels patrons estructurals anteriors.[5]

Ecologia

modifica

Els animals que habiten les coves sovint es classifiquen com a troglobis (espècies limitades a les coves), troglòfils (espècies que poden viure tota la seva vida a les coves, però que també es troben en altres ambients), trogloxens (espècies que utilitzen les coves, però que no poden completar el seu cicle vital completament en coves) i accidentals (animals que no pertanyen a cap de les categories anteriors).

D'aquests animals, els troglobis són potser els organismes més inusuals. Les espècies troglobítiques solen mostrar una sèrie de característiques, anomenades troglomòrfiques, associades a la seva adaptació a la vida subterrània. Aquestes característiques poden incloure una pèrdua de pigment (que sovint resulta en una coloració pàl·lida o blanca), una pèrdua d'ulls (o almenys de la funcionalitat òptica), un allargament dels apèndixs i una millora d'altres sentits (com ara la capacitat de sentir vibracions a l'aigua). Els troglobits aquàtics (o estigòbits), com ara les gambes de les coves d'Alabama, en perill d'extinció, viuen en masses d'aigua que es troben a les coves i obtenen nutrients dels detritus rentats a les seves coves i de les femtes dels ratpenats i altres habitants de les coves. Altres troglobits aquàtics inclouen els peixos de les coves i les salamandres de les coves.

Els ratpenats, com el ratpenat gris i el ratpenat de cua lliure mexicà, són trogloxens i sovint es troben a les coves; s'alimenten fora de les coves. Algunes espècies de grills cavernícoles es classifiquen com a trogloxens, perquè reposen a les coves durant el dia i s'alimenten a sobre del sòl de nit.

A causa de la fragilitat dels ecosistemes de les coves, i el fet que les regions de les coves tendeixen a estar aïllades les unes de les altres, les coves alberguen una sèrie d'espècies en perill d'extinció, com ara l'aranya de les coves de les dents, l'aranya trampa liphistius i el ratpenat gris.

Les coves són visitades per molts animals que viuen a la superfície, inclosos els humans. Solen ser incursions de relativament curta durada, a causa de la manca de llum i de subsistència.

Les entrades de les coves solen tenir flora típiques. A l'interior de les coves no hi trobem cap tipus de vegetació a causa de la impossibilitat d'aquesta de fer la fotosíntesi, procés indispensable per al funcionament vital de les plantes.

Importància arqueològica i cultural

modifica

Els humans han fet ús de les coves al llarg de la història. Els primers fòssils humans trobats a les coves provenen d'una sèrie de coves a Sud-àfrica. Aquests jaciments han donat una sèrie d'espècies humanes primerenques que es remunten a fa entre tres i un milió d'anys, incloent Australopithecus africanus, Australopithecus sediba i Paranthropus robustus. No obstant això, en general no es pensa que aquests primers humans visquessin a les coves, sinó que van ser introduïts a les coves per carnívors que els havien matat.

Hi ha nombroses evidències d'altres espècies humanes primerenques que habiten coves des de fa almenys un milió d'anys a diferents parts del món, com ara Homo erectus a la Xina a Zhoukoudian, Homo rhodesiensis a Sud-àfrica a la Cova dels Fogars (Makapansgat), Homo neanderthalensis i Homo heidelbergensis a Europa al jaciment arqueològic d'Atapuerca, Homo floresiensis a Indonèsia i els denisovans al sud de Sibèria.

Al sud d'Àfrica, els primers humans moderns utilitzaven regularment les coves marines com a refugi a partir de fa uns 180.000 anys, quan van aprendre a explotar el mar per primera vegada. Això pot haver permès una ràpida expansió dels humans fora d'Àfrica i la colonització de zones del món com Austràlia fa uns 50.000 anys. A tot el sud d'Àfrica, Austràlia i Europa, els primers humans moderns van utilitzar les coves com a llocs per a l'art rupestre. Altres coves eren utilitzades per a enterraments (com les tombes excavades a la roca) o com a llocs religiosos (com les coves budistes).

Cavitats de més de 1000 metres de profunditat

modifica
Número Cova Profunditat (metres) Llargada País
1 Veryovkina Cave 2212 17.5 km Abkhàzia / Geòrgia[6][7]
2 Krubera-Voronja Cave 2199 23.0 km Abkhàzia / Geòrgia
3 Sarma cave 1830 19.2 km Abkhàzia / Geòrgia
4 Snezhnaja cave 1760 40.8 km Abkhàzia / Geòrgia
5 Lamprechtsofen 1735 61 km Àustria
6 Gouffre Mirolda 1733 13 km França
7 Gouffre Jean-Bernard 1617 27.1 km França
8 Sistema del Cerro del Cuevón 1589 7 km Espanya
9 Hirlatzhöhle 1560 113.5 km Àustria
10 Sistema Huautla 1560 89 km Mèxic
11 Chevé Cave 1536 77.0 km Mèxic
12 Pantjuhinskaja Cave 1508 7.9 km Abkhàzia / Geòrgia
13 Sima de la Cornisa 1507 6.4 km Espanya
14 Čehi 2 1505 5.5 km Eslovènia
15 Sistema del Trave 1441 9.1 km Espanya
16 Velebit caves 1431 3.7 km Croàcia
17 Boybuloq 1430 15.2 km Uzbekistan
18 Egma Sinkhole 1429 3.1 km Turquia
19 Gouffre de La Pierre Saint-Martin 1410 87.3 km França
20 Kuzgun Cave 1400 3.1 km Turquia
21 Hochscharten-Höhlensystem 1394 14.6 km Àustria
22 Črnelsko brezno 1393 20 km Eslovènia
23 Abisso Paolo Roversi 1360 4.2 km Itàlia
24 Sistema Arañonera-Tendenera 1349 45.2 km Espanya
25 BU 56 1340 32.6 km Espanya
26 Siebenhengste-Hohgant-Höhle 1340 164.5 km Suïssa
27 Nedam (jama) 1335 3.3 km Croàcia
28 Sima del Sabbat 1327 3 km Espanya
29 Slovačka jama 1324 6.4 km Croàcia
30 Renetovo brezno 1322 12.3 km Eslovènia
31 Mala Boka - BC4 System 1319 8.2 km Eslovènia
32 Cosanostraloch-Berger-Platteneck Hoehlesystem 1291 30.4 km Àustria
33 Cueva Charco 1278 6.7 km Mèxic
34 Vladimir V. Iljukhina System 1275 5.9 km Abkhàzia
35 Sistema del (Pozu) Xitu (Jitu)(Situ) - Cueva de Culiembro 1264 8022 Espanya
36 Neide - Muruk Cave 1258 17 km Papua Nova Guinea
37 Torca dos los Rebecos 1255 2.2 km Espanya
38 Pozo del Madejuno 1252 2.8 km Espanya
39 Crnelsko brezno (Abisso Veliko Sbrego) 1251 11.4 km Eslovènia
40 Sotano Akemati 1226 4.9 km Mèxic
41 Kihaje Xontjoa 1223 31.4 km Mèxic
42 Ozto J2 1222 11 km Mèxic
43 Schwer-Hoehlensystem (Batmanhole) 1219 6.3 km Àustria
44 Abisso Ulivifer (Olivifer) 1215 10 km Itàlia
45 Gorgothakas 1208 1 km Grècia
46 Dachstein-MammutHoehle 1207 66.5 km Àustria
47 Torca de Jou sin Tierre 1200 - Espanya
48 Complesso dell'Alto Releccio (Vive le Donne) 1196 17.3 km Itàlia
49 Cukurpinar Dudeni 1196 3.5 km Turquia
50 Complesso del Monte Corchia (Fighiera,Farol.) 1187 53 km Itàlia
51 Torca Piedras Verdes 1187 31.6 km Espanya
52 Sistema Nogochl (Akemabis/Santito) 1182 6.3 km Mèxic
53 Vandima 1182 2.5 km Eslovènia
54 Jubilaumsschacht 1173 2.4 km Àustria
55 Gouffre du Bracas de Thurugne 6 (Reseau de Soudet) 1170 10.3 km França
56 Anou Ifflis 1170 2 km Algeria
57 Sima 56 de Andara(Torca del Cueto de los Senderos) 1169 5.7 km Espanya
58 Torca Idoubeda 1167 2.8 km Espanya
59 Abisso Perestroika 1160 - Itàlia
60 Sistema de las Fuentes de Escuain (Badalona B15-B1) 1151 26.2 km Espanya
61 Tanne des Pra d'Zeures T075 1148 3.9 km França
62 Feichtner-schachtHoehle 1145 6 km Àustria
63 Complesso del Foran del Muss 1140 20 km Itàlia
64 Prvi Sistem Molicka Planine 1135 3.8 km Eslovènia
65 Abisso Saragato 1125 6 km Itàlia
66 Moskovskaja 1125 1.8 km Abkhàzia
67 Gamslocher-Kolowratsystem 1119 33.5 km Àustria
68 Sima G.E.S.M.de los Hoyos del Pilar 1112 12.6 km Espanya
69 Arabikskaja (Kuibyshevskaja/Genrikhova Bezdna) 1110 3.2 km Abkhàzia
70 Grouffre du Lion 1110 - Grècia
71 Schwarzmooskogelhoehlensystem 1104 97.4 km Àustria
72 Sistema Joulagua - la Texa 1102 6.9 km Espanya
73 Kazumura Cave(Lava Tube) 1101 65.5 km Estats Units
74 Schneeloch 1101 8.6 km Àustria
75 Dof-Sonnenleiter-Hoehlensystem 1092 23.2 km Àustria
76 Zoou Cave (Dzou) 1090 6 km Abkhàzia
77 Jagerbrunntro-Hoehlensystem 1078 28 km Àustria
78 HirlatzHoehle 1070 97.6 km Àustria
79 Muttseehoehle 1070 7.9 km Suïssa
80 Sotano de Ocotempa 1070 4.7 km Mèxic
81 Scialet de les Nuits Blanches 1066 40 km França
82 Schoenbergsystem (RaucherkarHoehle-Feuertal-hoehlensystem) 1060 135.2 km Àustria
83 Abisso Mani Pulite 1060 - Itàlia
84 Riesending-Schachthohle 1058 16.2 km Alemanya
85 Pozzo della Neve 1050 7 km Itàlia
86 Abisso Satanachia 1040 - Itàlia
87 Abisso Led Zeppelin 1030 2.8 km Itàlia
88 HerbstHoehle-Grieshessel (MaanderHoehle) 1029 1.6 km Àustria
89 Torca Castil (PC.15) - Carbonal (CT.14) 1028 6 km Espanya
90 Abisso Chimera 1028 - Itàlia
91 Ellis Basin System (Tomo Thyme, Exhaleair, & Exhalibur) 1026 33.4 km Nova Zelanda
92 Jamski sustav Velebita 1026 - Croàcia
93 Hedwig Hoehle (BleikogelHoehle (P351)) 1023 1.1 km Àustria
94 Torca Urriellu 1022 4.1 km Espanya
95 Qikengdong (Tianxing Dongxuexitong)(Misty River Cave) 1020 38.5 km Xina
96 Buca Go Fredo 1015 1 km Itàlia
97 Sonconga 1014 2.1 km Mèxic
98 Abisso di Malga Fossetta 1011 4.2 km Itàlia
99 Sistema Lecherines 1009 15.5 km Espanya
100 Complesso del Monte Tambura (Pinelli - Pianone - Paleri) 1008 7 km Itàlia

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Glossari de Termes Ambientals. Barcelona: Fundació Bancaixa, 1996, p. 41. ISBN 84-88715-60-9 [Consulta: 29 novembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Encyclopedia of caves. Amsterdam ; Boston: Elsevier/Academic Press, 2005. ISBN 978-0-12-198651-3. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «avenc | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 maig 2024].
  4. «balma | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 maig 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 ROBERT, A. «<492::aid-esp533>3.0.co;2-i BOOK REVIEW: FRACTALS IN GEOGRAPHY edited by N. Siu-Ngan Lam and L. De Cola, Prentice-Hall, Englewood Cliffs, New Jersey, 1993. No. of pages: ix + 308. ISBN 0-13-105867-3.». Earth Surface Processes and Landforms, 21, 5, 5-1996, pàg. 492–492. DOI: 10.1002/(sici)1096-9837(199605)21:5<492::aid-esp533>3.0.co;2-i. ISSN: 0197-9337.
  6. «The Deepest Caves In The World» (en anglès americà), 11-10-2023. [Consulta: 8 maig 2024].
  7. «Les coves més profundes del món» (en anglès).