Venus de Tan-Tan

La Venus de Tan-Tan és una possible figura antropomorfa, d'uns sis centímetres d'alt, el suport del qual és un còdol de quarsita. Aquest té diverses esquerdes que li confereixen la seva característica morfologia: algunes d'elles són naturals i altres, pel que sembla, artificials; a més, conserva restes d'hematites. Atès que va ser trobada en una excavació arqueològica, en un context propi del paleolític inferior, ha estat datada, encara que amb molts dubtes, a l'entorn dels 200.000-300.000 anys d'antiguitat (alguns científics retarden aquesta data fins als 400.000 anys). És, en qualsevol cas, contemporània de l'Homo heidelbergensis.

Infotaula d'obra artísticaVenus de Tan-Tan
Venus of Tan-Tan.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Part deacheulià Modifica el valor a Wikidata
Creaciód'aquí 500.000 anys ↔ d'aquí 300.000 anys Modifica el valor a Wikidata
GènereVenus prehistòrica Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt del paleolític mitjà Modifica el valor a Wikidata
Materialquarsita Modifica el valor a Wikidata
Dimensions58 (longitud) mm
 28° 26′ 28″ N, 11° 06′ 14″ O / 28.441111111111°N,11.103888888889°O / 28.441111111111; -11.103888888889
Situació del jaciment de Tan-Tan (El Marroc)

La suposada figura va ser descoberta el 1999 per l'equip d'excavacions de l'arqueòleg alemany Lutz Fieldler, a 15 metres de profunditat, en un sediment fluvial del riu Draa, prop de la localitat de Tan-Tan (al nord de Tarfaya, El Marroc).

El context arqueològic que acompanyava la figura era acheulià mig evolucionat amb nombrosos bifaços i utensilis sobre ascla. No obstant això, des del principi la peça ha suscitat controvèrsia, ja que, per a alguns arqueòlegs, no és més que un objecte natural casualment antropomorf.

Entre ells, destaca el professor Stanley Ambrose de la Universitat Urbana-Champaign d'Illinois, que sosté que estem davant un còdol de morfologia fortuïta i accidental, producte de l'erosió; encara que reconeix les marques de percussions que té la peça, per a ell es deuen al fet que va poder haver estat utilitzada com a enclusa i, encara que, efectivament, té restes d'una substància greixosa amb una mica d'ocre, és possible que aquesta hagués estat usada com a conservant en pells d'animals (fet comú en la prehistòria); nega, per tant, que l'ésser humà hagi potenciat deliberadament la forma humana en aquesta pedra.

Per la seva banda, molts estudiosos s'han apressat a acceptar la veracitat del descobriment, basant-se en les anàlisis de l'expert Robert Bednarik, president de la Federació Internacional d'Organitzacions sobre Art Rupestre i màxim coneixedor de la discutida figura.

L'australià Bednarik, tot reconeixent que l'origen de la roca és natural, opina que algun "artista" prehistòric va aprofundir conscientment els seus trets, per fer-los més humans, per mitjà d'incisions i percussions intencionades; a més de pintar-la de color ocre (òxid de manganès i òxid de ferro), substància que no apareix en cap altre artefacte dels trobats en l'excavació i que, sovint, s'ha associat a l'àmbit espiritual en la prehistòria.

Coord.: 28° 26′ 28″ N, 11° 06′ 14″ O / 28.44111°N,11.10389°O / 28.44111; -11.10389