Vicent Llobet i Tomàs
Vicent Llobet i Tomàs (València, 21 d'agost de 1788 - València, 10 de setembre de 1834),[a] va ser un metge i catedràtic valencià, així com un reconegut anatomista.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1788  València |
| Mort | 10 setembre 1834 (46 anys) València |
| Causa de mort | Causes naturals (Còlera ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València Philosophiæ doctor llicenciatura - medicina doctor en medicina |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, catedràtic, anatomista, professor d'universitat, filòsof |
| Ocupador | Universitat de València |
| Membre de | |
| Alumnes | Anastasio Chinchilla y Piqueras |
| Influències | |
Feu els seus primers estudis als Escolapis de València,[2] per després estudiar, entre el 1803 i el 1806, Filosofia a la Universitat Literària de València; el 7 de juliol de 1805, va rebre el grau de Batxiller a la mateixa facultat amb tots els honors de l'escola. Continuà formant-se i estudià la carrera de Medicina, i el 28 de juny de 1811, va obtindre el Batxillerat en Medicina amb les millors qualificacions.[1][3]
Entre 1812 i 1814 va ser habilitat com a metge de l'Hospital militar, atés que s'havien suspés, per la guerra del Francés les revàlides per obtenir el títol de metge.[1]
Al curs de 1813 a 1814, el claustre de Medicina el nomena professor «substitut» de Fisiologia, i després de Patologia, fins a acabar nomenat professor «substitut» d'Anatomia, on va desenvolupar una intensa activitat docent, sobretot a partir de 1816, quan el titular de la càtedra Jaume Albiol i Aguilella va deixar d'assistir a classe per malaltia.[1]
Després de cursar estudis d'Anatomia, es va interessar de manera especial per aquesta disciplina fins a acabar treballant com a ajudant de dissector durant la resta dels anys d'estudiant; el 25 d'octubre 1814, en virtut de l'informe del claustre de Medicina, va ser nomenat dissector anatòmic titular amb tots els honors.[1][3]
El 23 de desembre de 1814 es doctora tant en Filosofia, com en Medicina i Patologia amb tots els honors.[1] A l'octubre de 1817, després de la mort d'Albiol, va ser designat «regent» de la càtedra fins a 1824.
D'altra banda, en la persona de Llobet es dóna una duplicitat de càrrecs que havia estat excepcional fins aleshores, car era alhora formador teòric i pràctic de la matèria —des de 1814 dissector anatòmic titular—, situació que reflectia l'escassetat d'anatomistes pràctics a la València del moment.
Va ocupar ambdós càrrecs fins al 1824, quan la fi del Trienni Liberal suposa la restauració de l'absolutisme per Ferran VII i la depuració d'una part substancial del professorat universitari sospitós d'ideologia liberal.[b][4]
Vicent Llobet va haver d'abandonar el seu treball i el va substituir el gener de 1825, Antoni Michavila i Bernal, metge sense preparació morfològica [5] que va acabar ocupant la càtedra quatre anys després.
Quan torna de nou a la universitat, l'any 1828, Llobet no pot tornar a les classes d'anatomia i ha d'esperar la mort de Michavila, per tornar a ocupar la regència de la càtedra d'Anatomia el 1832. Després de guanyar les corresponents oposicions al gener de 1833, va passar a titular de la mateixa. Malauradament va finir el setembre de 1834, víctima de la primera epidèmia de còlera que va patir València.[3]
En circumstàncies normals, és a dir, sense la repressió ideològica absolutista vigent durant el regnat de Ferran VII, Llobet hauria estat un digne continuador de la tradició anatòmica de la Facultat de Medicina de València, iniciada al segle xvi per Pere Ximeno i Lluís Collado.[3]
Llobet, anatomista notable de l'època, va impulsar de forma decisiva els estudis d'anatomia humana a la Universitat de València fins a crear un gabinet àmpliament dotat i on acudien no només els estudiants, sinó també metges de tota Europa:
| « | Es va dedicar amb el major entusiasme a l'estudi de l'anatomia, on va arribar a ser una notabilitat de l'època, i tant que el 1820 en què jo era un de els seus deixebles, i testimoni ocular, la seva càtedra era concorregudíssima de metges espanyols i fins i tot dels estrangers.[2] | » |
| — Anastasio Chinchilla | ||
Va arribar a fer la dissecció de dos-mil dos-cents cadàvers.[2] Va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de la ciutat de Múrcia i de la Reial Acadèmia de Medicina de València, on a més va ocupar la presidència poc abans de morir.[3] Va deixar manuscrit un sobre Anatomia,[6] del qual només ens ha arribat el testimoni d'un deixeble:
| « | La seva passió per l'anatomia ja tocava en mania [...] Va deixar inèdit un «Tratado de anatomia general y descriptiva»: He vist aquests preciosos manuscrits en poder dels seus fills i, encara que van pensar a donar-los a llum després de la seva mort, es van retraure per estar incomplets, falten dos tractats sobre els òrgans sexuals de l'home i de la dona; els seus fills va procurar completar aquestes matèries, amb aquesta finalitat es va albirar amb alguns professors, però ningú es va resoldre a continuar-los de la mateixa forma com el doctor Llobet ho havia fet.[2] | » |
| — Anastasio Chinchilla | ||
Entre el centenar llarg d'obres de la seua biblioteca, s'incloïen els tractats fonamentals de l'anatomia moderna a partir de la «De humani corporis fabrica» de Vesalius,[7] amb una abundant representació de títols del segle xviii. El més notable, però, és la presència dels principals textos de la morfologia parisenca del primer quart del segle xix, des de les obres de Bichat i el «Cours d'anatomie médicale» d'Antoine Portal,[8] fins als tractats d'anatomia d'Hyppolite Cloquet[9] i Jacques Pierre Maygrier [10] i «Le règne animal»[11] de Georges Cuvier.[3]
Notes modifica
- ↑ Pel que fa a la data de naixement, la informació és inconsistent: segons el primer volum del «Boletín de medicina, cirugía y farmacia» publicat a l'any 1835, naix el 21 d'agost de 1789, però al tercer volum dels «Anales históricos de la medicina en general, y biográfico-bibliográfico de la española en particular», d'Anastasio Chinchilla publicat el 1841, ho va fer el 10 de setembre de 1788. La coincidència del dia i més del naixement a l'escrit de Chinchilla, amb la del decés, fa pensar en un posible erro, i per tant sembla raonable fixar dia i mes al 21 d'agost; a més els anys de naixement d'ambdós documents també són diferents. Mentre que al «Boletín» és el 1789, és 1788 als «Anales».
- ↑ (castellà) D'altres facultats foren també depurats Miquel Moncho, Miquel Sanchis i Vicent Salabert de Teologia; Fèlix Miquel i Vicent Llobet de Medicina i Josep Soliveros [...][4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sociedad Médica Oficial de Socorros Mutuos. Impremta que fue de Fuentenebro. Boletín de medicina, cirugía y farmacia (desde el número 1 al 30 inclusive, correspondientes al año 1834). vol. I, 1835, p. 243-244.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Chinchilla y Piqueras, Anastasio. Impremta de López y Compañía. Anales históricos de la medicina en general, y biográfico-bibliográfico de la española en particular. vol. 3, 1841, p. 505.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 López Piñero, José María. «Llobet Tomás, Vicente (1788-1834)». [Consulta: 30 desembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Chust Calero, Manuel; Segarra i Estarelles, Josep Ramon; Pérez Juan, José Antonio; Ramírez Aledón, Germán; Hernando Serra, María Pilar; Villamarín Gómez, Sergio; García Trobat, Pilar; Peña Rambla, Fernando; Hernando Serra, María Pilar; Frasquet Miguel, Ivana. Universitat de València - Manuel Chust Calero (ed. lit.). Valencianos en revolución 1808-1821, 2015 (Història). ISBN 978-84-370-9839-5.
- ↑ López Piñeiro, José María «Las ciencias médicas en la España del siglo XIX» (pdf). Revista Ayer. Revista Ayer, núm. 7, 1992, p. 193-240. ISSN: 1134-2277.
- ↑ López Piñeiro, José María et al. «Vicente Llobet, continuador de la tradición disectiva valenciana». A: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i la Institució Alfons el Magnànim. Las ciencias médicas básicas en la Valencia del siglo XIX, 1988, p. 84-87 (Ciencia). ISBN 84-505-7246-0.
- ↑ Vesalii, Andreae. Ioannem Oporinum. De humani corporis fabrica libri septem, 1543. (llatí)
- ↑ Portal, Antoine. Imprimeur de l'Institut National. Cours d'anatomie médicale, ou Élémens de l'anatomie de l'homme, 1804. (francès)
- ↑ Cloquet, Jules Hippolyte. Imprimeur de la Faculté de Médecine. Dissertation sur les odeurs, sur le sens et les organes de l'olfaction. Présentée et soutenue à la Faculté de Médecine de Paris (tesi), 21 febrer 1815. (francès)
- ↑ Maygrier, Jacques-Pierre. Chez Crochard et L. Duprat-Duverger. Manuel de l'anatomiste; ou, Traité méthodique et raisonné sur la manière de préparer toutes les parties de l'anatomie, suivie d'une description complète de ces mêmes parties, 1807. (francès)
- ↑ Cuvier, Georges. Chez Anselme Gabon. Le règne animal distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'Anatomie comparée. 20 vols., 1818. (francès)