Vicent Peydró Díez
Vicent Peydró i Díez (sovint citat erròniament com Vicent Díez Peydró)[1] (València, 8 d'abril de 1861 - València, 6 de gener de 1938) va ser un compositor valencià que es va dedicar fonamentalment a la sarsuela, i va deixar alguns títols sobre llibret en català, entre els quals es troben alguns dels més populars del repertori valencià. Entre la seua producció destaca la sarsuela Les barraques, sobre un text d'Eduard Escalante.
(1907) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 abril 1861 València |
Mort | 6 gener 1938 (76 anys) València |
Sepultura | Cementeri General de València |
Activitat | |
Ocupació | compositor |
Gènere | Sarsuela |
Biografia
modificaA València va ser alumne de Salvador Giner, Manuel Penella Raga i Roberto Segura. Després va traslladar-se a Madrid, on va col·laborar en el món sarsuelístic com a mestre concertador de cors. Amb base a Madrid va realitzar gires per diverses ciutats. L'any 1897 va retornar a València, i treballà a partir d'aleshores al Teatre Ruzafa i al Teatre Princesa.
El seu major èxit, Les barraques, va ser estrenada al Teatre Princesa el 10 de novembre de 1899. La darrera reposició d'aquesta sarsuela a la ciutat de València va tenir lloc al Teatre Principal l'any 1978.
Va publicar una col·lecció de textos autobiogràfics en què relata les seues experiències professionals.
Obres
modificaSarsuela
modifica- 1899 Les barraques - llibret: Eduard Escalante
- 1901 Las carceleras- llibret: Ricardo Rodríguez Flores
- 1906 La fiesta de la campana
- 1907 Rejas y votos
- 1908 Porta Coeli
- El juí final
- El gallet de Favara
- Gent de tro - llibret: Eduard Navarro Gonzalvo
- Me he lucido
- La traca
- Boires
- De Puçol a València
- Flamencos y peteneras
- El amo del mar
- A mal tiempo buena cara
- Agència de matrimonis
- Educandos y dragones
- "La Ciudad del Porvenir" o Des de València al cel - llibret: Eduard Navarro Gonzalvo
- Quintos i reganxaors
- El presiliari
- Viatge a l'Exposició o De València a París
Altres
modifica- 15 estudis per a piano
- Melodia llemosina, per a veu i piano
Referències
modifica- ↑ Blasco Magraner 2013, pàg. 13 ss.
Bibliografia
modifica- AADD. Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. València: Prensa Valenciana SA, 1992. ISBN 8487502210.
- Adam Ferrero, Bernardo. Músicos valencianos. València: Proip SA, 1988. ISBN 8487179002.
- Alier, Roger. La Zarzuela. Barcelona: Robinbook SL, 2002. ISBN 8495601540.
- Blasco Magraner, José Salvador. Vicente Peydró Díez y las primeras zarzuelas en el cine español. Vida y obra de un músico valenciano. La Laguna (Tenerife). Sociedad Latina de Comunicación Social (Cuadernos de Bellas Artes, 16), 2013. ISBN 9788415698210.
- Cancer Matinero, José Ramón. Vicente Peydró. Una mirada personal. València: Ajuntament de València, 2004. ISBN 848484126X.
Enllaços externs
modifica- Josep Doménech Part. «El piano valenciano entre dos siglos», Levante-EMV, 22 de febrer de 2013 (consulta: 29 de gener de 2015)