Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «vidriol (química)».

El vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Anguidae, freqüent a Catalunya. Té les potes atrofiades i el cos llarg, de manera que sembla una serp, però en realitat es un llangardaix àpode sense relació amb les serps.

Infotaula d'ésser viuVidriol
Anguis fragilis
Anguidae.jpg
Enregistrament
Dades
Principal font d'alimentació larva, cuc i Gasteròpode
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaAnguidae
GènereAnguis
EspècieAnguis fragilis
Linnaeus, 1758
Modifica les dades a Wikidata

Noms comunsModifica

Es tracta d'un rèptil molt freqüent que rep diferents noms segons les contrades: vidriol,[1][2]serp de vidre,[3][2] llisona, lliseta,[4][2] llisó (Alta Cerdanya) o llicsó (Riutés, Cerdanya), lluenta (Amposta), noia de serp,[5] nina[5] (Empordà), nina d'aigua,[6] noia,[5][2] ninoia[5] (Maresme) i també a Catalunya del Nord: anull,[7] escanyacavalls,[7] matacavalls,[6] escurçot[8] al Vallespir i marieta[8] a Costoja.

CaracterístiquesModifica

 
Primer pla del cap del Vidriol. Els ulls tenen pupil·les rodones i parpelles mòbils.

Es tracta d'un llangardaix sense potes que sovint es confon amb una serp. Pot assolir fins a 50 centímetres de llargada, tot i que habitualment és més petit.[2] La seva cua és llarga, sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap però, com altres llangardaixos, té la capacitat d'automutilar-se per evadir-se d'un predador. En aquest darrer cas, la cua no recupera les dimensions inicials.[2]

A diferència de les serps, muda la seva pell per plaques i no sencera. A més, com els altres saures, té nombroses files d'escames ventrals, semblants a les dorsals, en comptes de tenir una sola filera de grans escames al costat inferior com les serps.[2]

El conjunt de les escames és llis i lluent, i el color de l'animal és castany o gris.[2] Les femelles tenen una banda vertebral clara, mentre que els mascles són més uniformes i els joves més daurats, amb bandes longitudinals fosques a l'esquena, els costats i el ventre.[2]

Història naturalModifica

És un animal diürn i ovovivípar, i el naixement de les cries es produeix (a Catalunya) al voltant del mes d'agost.[2]

Manca al País Valencià i a les Balears,[9] però és present a Catalunya,[2] on busca indrets humits, tot i que vol l'escalfor del sol com els altres llangardaixos. Com que aquí és al límit sud de la seva àrea de distribució, el trobem sobretot a les muntanya mitjana, a les obagues humides de la qual pot arribar a ser molt abundant.[2] Manca a l'alta muntanya (per sobre els 1800 metres) perquè no tolera el fred.[2]

TaxonomiaModifica

 
Distribució a Europa (incloent les subespècies ''fragilis'' i ''colchicus'')

Se'n distingeixen dues subespècies:

La subespècie Anguis fragilis fragilis es troba a tota Europa excepte a Irlanda, mentre que Anguis fragilis colchicus es distribueix pel sud-est d'Europa, el Caucas i Iran. A més, al Peloponès i les illes Jòniques hi viu una espècie propera, Anguis cephallonica.[10]

Ara bé, estudis recents de l'ADN mitocondrial han posat en dubte la unitat de l'espècie Anguis fragilis, tot i confirmar que forma un clade.[11] Així, Anguis fragilis colchicus passaria a ser considerada una espècie Anguis colchicus i a més les poblacions del sud dels Balcans formarien una espècie nova Anguis graeca.[11] L'existent Anguis cephallonica confirmaria el seu estatus com a espècie independent del clade format per les altres tres.[11]

Vegeu tambéModifica

Referències i bibliografiaModifica

  1. «vidriol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Vives-Balmaña, Maria Victòria. Els amfibis i els rèptils de Catalunya. Barcelona: Ketres, 1984, p. 162-163. ISBN 84-85256-43-3. 
  3. «serp». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «lliseta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Diccionari català-valencià-balear
  6. 6,0 6,1 http://eol.org/pages/453239/names/common_names
  7. 7,0 7,1 Diccionari Rossellonès
  8. 8,0 8,1 Joan Pau Escudero
  9. Fitxa d'aquesta espècie del Ministerio de Medio Ambiente (castellà) PDF
  10. Wolfgang Böhme; Petros Lymberakis. «Anguis cephalonnica. In: IUCN 2013. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.1.», 2009. [Consulta: 20 octubre 2013].
  11. 11,0 11,1 11,2 Václav Gvoždík, David Jandzik, Petros Lymberakis, Daniel Jablonski & Jiří Moravec: Slow worm, Anguis fragilis (Reptilia: Anguidae) as a species complex: Genetic structure reveals deep divergences. Molecular Phylogenetics and Evolution, Volume 55, Issue 2, May 2010, Pages 460-472. DOI:10.1016/j.ympev.2010.01.007 (Engl. Abstract online)
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 72-73. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.