Vidriol
El vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Anguidae, freqüent a Catalunya. Té les potes atrofiades i el cos llarg, de manera que sembla una serp, però en realitat es un llangardaix àpode sense relació amb les serps.
Anguis fragilis  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | larva, cuc i gasteròpodes |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 47113126 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Anguidae |
| Gènere | Anguis |
| Espècie | Anguis fragilis Linnaeus, 1758 |
Noms comuns modifica
Es tracta d'un rèptil molt freqüent que rep diferents noms segons les contrades: vidriol,[1][2] serp de vidre,[3][2] llisona, lliseta,[4][2] llisó (Alta Cerdanya) o llicsó (Riutés, Cerdanya), lluenta (Amposta), noia de serp,[5] nina[5] (Empordà), nina d'aigua,[6] noia,[5][2] ninoia[5] (Maresme) i també a Catalunya del Nord: anull,[7] escanyacavalls,[7] matacavalls,[6] picadivendres,[5] escurçot[8] al Vallespir, i marieta[8] a Costoja.
Característiques modifica
Es tracta d'un llangardaix sense potes que sovint es confon amb una serp. Pot arribar a fer fins a 50 cm de llargada, tot i que habitualment és més petit.[2] La seva cua és llarga, sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap, però, com altres llangardaixos, té la capacitat d'automutilar-se per evadir-se d'un predador. En aquest darrer cas, la cua no recupera les dimensions inicials.[2]
A diferència de les serps, muda la seva pell per plaques i no sencera. A més, com els altres saures, té nombroses files d'escames ventrals, semblants a les dorsals, en comptes de tenir una sola filera de grans escames al costat inferior com les serps.[2]
El conjunt de les escames és llis i lluent, i el color de l'animal és castany o gris.[2] Les femelles tenen una banda vertebral clara, mentre que els mascles són més uniformes i els joves més daurats, amb bandes longitudinals fosques a l'esquena, els costats i el ventre.[2]
Història natural modifica
És un animal diürn i ovovivípar, i el naixement de les cries es produeix (a Catalunya) al voltant del mes d'agost.[2]
Manca al País Valencià i a les Balears,[9] però és present a Catalunya,[2] on busca indrets humits, tot i que vol l'escalfor del sol com els altres llangardaixos. Com que aquí és al límit sud de la seva àrea de distribució, el trobem sobretot a la muntanya mitjana, a les obagues humides de la qual pot arribar a ser molt abundant.[2] Manca a l'alta muntanya (per sobre els 1800 metres) perquè no tolera el fred.[2]
Costums modifica
És un rèptil sedentari que pot quedar-se tota la seva vida en el mateix territori. El vidriol té pocs enemics, excepte els carnívors i les aus de presa. Escapa dels depredadors mitjançant moviments laterals ràpids i convulsius del cos i la cua. Desprèn la cua com els llangardaixos per escapar d'algun depredador. La cua es segueix movent quan se separa durant uns instants per cridar l'atenció del depredador i així distreure’l. Aquesta no es regenera.
Alimentació modifica
S'alimenta principalment de cucs de terra i de llimacs que atrapa entre les seves mandíbules, dotades de petites dents còniques. Sacseja amb violència les seves preses abans d'empassar-se-les. És un valuós auxiliar de l'agricultor i del jardiner. Té una gran necessitat d'aigua i beu amb freqüència.
Protecció modifica
En el Regne Unit es considera una espècie amenaçada.
Taxonomia modifica
Se'n distingeixen dues subespècies:
- Anguis fragilis fragilis Linnaeus, 1758
- Anguis fragilis colchicus (Nordmann, 1840)
La subespècie Anguis fragilis fragilis es troba a tota Europa excepte a Irlanda, mentre que Anguis fragilis colchicus es distribueix pel sud-est d'Europa, el Caucas i l’Iran. A més, al Peloponès i les illes Jòniques hi viu una espècie propera, Anguis cephallonica.[10]
Ara bé, estudis recents de l'ADN mitocondrial han posat en dubte la unitat de l'espècie Anguis fragilis, tot i confirmar que forma un clade.[11] Així, Anguis fragilis colchicus passaria a ser considerada una espècie Anguis colchicus i a més les poblacions del sud dels Balcans formarien una espècie nova Anguis graeca.[11] L'existent Anguis cephallonica confirmaria el seu estatus com a espècie independent del clade format per les altres tres.[11]
Vegeu també modifica
- Colobreta cega, un altre rèptil sense potes que no és una serp, i que es troba al País Valencià.
- Llista d'amfibis i rèptils de Catalunya
Referències i bibliografia modifica
- ↑ «vidriol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Vives-Balmaña, Maria Victòria. Els amfibis i els rèptils de Catalunya. Barcelona: Ketres, 1984, p. 162-163. ISBN 84-85256-43-3.
- ↑ «serp». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «lliseta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Diccionari català-valencià-balear
- ↑ 6,0 6,1 http://eol.org/pages/453239/names/common_names
- ↑ 7,0 7,1 Diccionari Rossellonès
- ↑ 8,0 8,1 Joan Pau Escudero
- ↑ Fitxa d'aquesta espècie del Ministerio de Medio Ambiente Arxivat 2012-04-13 a Wayback Machine. (castellà)
PDF
- ↑ Wolfgang Böhme; Petros Lymberakis. «Anguis cephalonnica. In: IUCN 2013. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.1.», 2009. [Consulta: 20 octubre 2013].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Václav Gvoždík, David Jandzik, Petros Lymberakis, Daniel Jablonski & Jiří Moravec: Slow worm, Anguis fragilis (Reptilia: Anguidae) as a species complex: Genetic structure reveals deep divergences. Molecular Phylogenetics and Evolution, Volume 55, Issue 2, May 2010, Pages 460-472. DOI:10.1016/j.ympev.2010.01.007 (Engl. Abstract online)
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 72-73. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
