Viquipèdia:Anomenar pàgines/Ús de majúscules

Aquesta pàgina té per objecte plasmar com s'haurien d'usar les lletres majúscules en la Viquipèdia en català. No té ni consideració de norma oficial ni directriu ni el que s'hi diu ha estat aprovat com a part del llibre d'estil.

Objecte i abast

Definir una sistemàtica, una manera de fer comuna, a l'hora d'utilitzar les majúscules per denominar els títols de les pàgines en català, especialment pel que fa a articles, categories i pàgines de desambiguació, que formen el gruix de les pàgines de l'espai principal. Tanmateix, pot ser útil també a l'hora d'anomenar altres pàgines com ara les plantilles.

Prenent com a premissa que el català (en qualsevol de les seves varietats dialectals) ha de ser la llengua pròpia i preferent de la Viquipèdia en català, cal tenir en compte que, usualment i per defecte, la primera lletra de totes les pàgines de la Viquipèdia es mostra amb majúscula per la seva funció demarcativa , és a dir que remarca l'inici d'un text. Normalment les majúscules es reserven en català per a la primera lletra dels noms propis. (després tenim alguns casos en què el nom sencer pot anar amb majúscules, com ara en les sigles o els acrònims).

En principi, la denominació amb minúscula per a la primera paraula hauria de ser excepcional ja que un títol sempre porta associada la funció demarcativa i l'ús de la minúscula en la primera lletra del títol hauria de considerar-se minoritària i excepcional. Tanmateix hi ha algunes excepcions molt comptades en què convé usar la primera lletra amb minúscula de forma puntual. És el cas, per exemple, dels següents articles:

• pH, grafia característica d'aquest paràmetre de mesura en química;
• iTunes, iPhone, iPad... distinció que fa l'empresa Apple per caracteritzar molts dels productes o serveis que comercialitza.

Aquesta visualització s'obté emprant la sintaxi en l'encapçalament de l'article de manera que sigui fàcilment identificable per a un editor:

{{DISPLAYTITLE:títol de l'Article}}

Pel que fa a la funció distintiva, la dificultat de fer servir majúscules es presenta amb major freqüència en aquells articles de la Viquipèdia que estan formats per més d'una paraula. Els podem dividir en quatre classes, que no són mútuament excloents, segons el tipus d'objecte a què fan referència. Per exemple:

• Noms comuns: Termes que designen coses o entitats però que no les singularitzen (màquina de cosir, estrella binària...)
• Noms propis: Termes que defineixen una entitat diferenciada i única (Ramon Llull, Rosa Sensat i Vila, Orfeó Català, Acció Cultural del País Valencià...)
• Noms genèrics: Designen un grup d'elements que conformen part d'un altre grup d'elements amb els quals comparteixen una sèrie de trets comuns (director d'orquestra, capità general, tinent coronel...)
• Noms concrets: Designen una sola i única entitat (Palau de la Generalitat Valenciana, Primera Guerra Mundial, Pacte Mólotov-Ribbentrop...)

En català s'empra, en general, la majúscula distintiva en aquells noms propis concrets per als substantius, adjectius i numerals que en formen part, mentre que els noms comuns i els noms propis genèrics s'escriuen amb minúscula. Per exemple:

• Macià Alavedra i Moner, Pere el Gran, la Segona República Espanyola...

Casos particulars

• Designacions de divisions territorials: Van amb minúscula els noms genèrics i amb majúscula el nom propi de l'entitat: "comtat de Berkshire", "comarca del Segrià" o "Categoria:Municipis de la província de Lugo". Tanmateix les administracions que governen aquestes divisions, si no tenen un nom específic, van amb majúscula: el Comtat de Berkshire (aquí parlem del govern del comtat, no de la subdivisió administrativa), l'Ajuntament de Barcelona, el Govern d'Espanya (tanmateix el govern espanyol perquè l'acompanya un adjectiu).
• Fets singulars, períodes històrics i artístics: Van amb majúscula els fets singulars de clara delimitació en el temps pel que fa als noms comuns, els genèrics i els adjectius numerals: Primera Guerra Mundial, Segon Concili de Nicea, I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Això no obstant, tenim l'edat mitjana, l'art romànic, la Categoria:Artistes modernistes catalans. Quan cal singularitzar algun nom comú com a propi, es posa amb majúscula: la Renaixença catalana (no qualsevol, sinó la del segle XIX), el Renaixement (no qualsevol renaixement, sinó el que va sorgir a Itàlia al segle XVI), la Il·lustració i el Romanticisme (com a moviments culturals).
• Fets religiosos i les obres d'art relacionades amb ells:La norma general és fer majúscula la inicial i els noms propis.

En els temes religiosos, un nom passa a actuar com a propi i no comú quan se singularitza: la Passió, l'Anunciació, el Davallament, la Immaculada Concepció, etc.

Pel que fa als sants, aquest nom actua igual que a d'altres càrrecs, com papa, rei, cardenal, conseller, forner...: La conversió de sant Pau, El martiri de santa Àgata, etc.

Ara bé, «La paraula sant s’escriu en majúscula només en els casos següents: quan forma part d’un topònim —Sant Sadurní d’Osormort—, d’un edifici religiós —monestir de Sant Joan—, de la denominació d’una planta —pinya de Sant Joan— o d’expressions com ara cordó de Sant Francesc, creu de Sant Andreu, camí de Sant Jaume, arc de Sant Martí, foc de Sant Elm, mal de Sant Llàtzer o fer Sant Vicenç —en el joc del cau. En la resta de casos, incloent-hi el nom dels ordes religiosos —orde de sant Domènec—, s’escriu en minúscula: anar en el cavall de sant Francesc, les claus de sant Pere, la càtedra de sant Pere, l’Evangeli de sant Joan.». En anglès és costum de posar tots els elements d'un títol amb majúscula, excepte articles i preposicions interiors (i encara segons quines preposicions, si són prou llargues, també les posen amb majúscula), un aspecte a tenir present si fem traduccions d'articles.

• Obres (llibres, pel·lícules, discos...): Només va amb majúscula la primera lletra del títol (funció demarcativa): La febre d'or, La persistència de la memòria, Diccionari general de la llengua catalana... Tanmateix quan incloguin noms propis aquests haurien de continuar escrivint-se amb majúscula: El retrat de Dorian Gray. No obstant això, en el cas d'obres publicades periòdicament o irregularment (revistes, diaris, periòdics...) duen majúscula tots els termes substantius i adjectius: Calendari dels Pagesos, Serra d'Or, i també s'acostumen a escriure amb majúscula tots els elements d'una obra en diversos volums: Gran Enciclopèdia Catalana... A excepció dels títols originals d'obres (sense títol en català), que seguiran les normes ortogràfiques de la llengua en qüestió (Le Mari de la coiffeuse en francès, Alice in den Städten en alemany, Don't Drink the Water en anglès, etc).

Vegeu també

• Plantilla {{títol minúscula}}