Viquipèdia:La taverna/Polítiques/Arxius/2010/10

Tertúlia d'octubre

A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes d'abril, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció. Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Taverna de la Viquipèdia Arxius d'octubre del 2010

Novetats Polítiques Tecnicismes Propostes Ajuda General Multimèdia

Política de bots de meta

A Meta hi ha una política de bots que permet que un steward aprovi les peticions de marca de bot per aquells projectes que ho acceptin i quan la seva funció sigui posar interwikis o corregir dobles redireccions, les més comuns i menys problemàtiques. Això té dos propòsits: centralitzar aquestes peticions per aquells projectes on no hi hagi buròcrates (no és el cas) o on no hi hagi una discussió comunitària cas a cas (és el nostre cas), i habilitar la marca de bot global (per aquells projectes que ho acceptin) amb una sola petició en lloc de fer-ho projecte a projecte. Es pot veure m:Bot policy. Seguint el procés d'implementació (m:Bot policy/Implementation), hem rebut un missatge a Viquipèdia Discussió:Petició de marca de bot#Bot policy que tradueixo a continuació. Si no hi ha objeccions, en dues setmanes estarem inclosos en la política de bots de meta.--V.Riullop (parlem-ne) 09:35, 4 oct 2010 (CEST)

(Traducció) Hola. Per facilitar l'atorgament de marca de bot per part dels stewards, suggereixo implementar la política estàndard de bots en aquest wiki. En particular, aquesta política permet als stewards marcar automàticament els bots d'enllaços interllengua coneguts (si la pàgina local de bots diu que ho accepta), que són la gran majoria d'aquestes peticions. La política també permet els bots globals en aquest wiki (si la pàgina local de bots diu que ho accepta), que són bots reconeguts als quals es donarà accés de bot en tots els wikis que ho acceptin.

Aquesta política fa que les peticions de marca de bot siguin més fàcils per als usuaris locals, operadors i stewards. Per implementar-la només necessitem crear una redirecció des de Project:Bot policy a la pàgina local de bots, i afegir-hi una línia al principi avisant que s'utilitza aquí. Si us plau llegiu el text de m:Bot policy abans de comentar-ho. Si hi objecteu, us agraïm que ho digueu; espero implementar-ho d'aquí a dues setmanes si no hi ha cap objecció, ja que està especialment pensat per millorar les peticions de bot en wikis amb pocs usuaris, o cap, interessats en les peticions d'accés de bot. (Missatge original de Usuari:Jusjih 00:50, 4 oct 2010 (CEST))

Reanomenament d'esglésies

M'agradaria saber si hi ha algun criteri a l'hora d'anomenar els articles sobre esglésies o altres monuments. En el cas concret d'esglésies, la majoria apareixen com Església dels Sants Just i Pastor, però hi ha alguns articles, jo n'he trobat mitja dotzena, que posen l'església entre parèntesi, com ara Sant Miquel de la Vall (església). En alguna ocasió s'ha reanomenat en diverses ocasions un article seguint un o altre criteri i crec que seria bo establir una norma per evitar fer feina en va. És possible que ja s'hagi tractat i pres alguna decisió sobre aquest tema, però no he sabut trobar-ho. --Mgclape (disc.) 01:59, 12 oct 2010 (CEST)

Per complicar-ho més, no totes les catedrals s'anomenen "Catedral de..." ni totes les basíliques "Basílica de...". --Jordiferrer (disc.) 10:42, 12 oct 2010 (CEST)

jo apostaria per indicar sempre Església de... Catedral de.... i si cal desambiguar entre parèntesis la població --barcelona (disc.) 10:43, 12 oct 2010 (CEST)

És un tema que s'ha tractat alguna vegada, però de passada. Què és millor "Estat de Nova York" o "Nova York (estat)"? "Denominació d'Origen Penedès" o "Penedès (DO)"? És a dir, nom estricte o nom comú? Les dues opcions són vàlides i a vegades pot dependre de l'ús habitual. Jo prefereixo el nom natural, tal com sortiria escrit en un text. No diem "Girona (província)" o "Italiana (península)", si no és en un context. O bé, cercar referències, per exemple la GEC diu "església de Basili el Benaurat" i no "Basili el Benaurat (església)". Ara bé, entenc que en el cas de noms propis de grups o entitats es respecti la seva denominació. Així tenim "Primus (banda)" i no "Banda de Primus" (sic) o "Ciao (revista)" i no "Revista Ciao". En resum, diria que en el cas de llocs (com les esglésies que preguntes) millor utilitzar el nom amb la part genèrica afegida (si és d'ús habitual), i en el cas de noms propis no geogràfics millor el nom concret amb desambiguació si cal. --V.Riullop (parlem-ne) 11:13, 12 oct 2010 (CEST)

Pel que esteu dient, crec que no estaria malament d'establir una norma, tot i que en alguns casos hi hagi excepcions. Com ho veieu? --Mgclape (disc.) 18:29, 12 oct 2010 (CEST)

Fins ara la majoria d'esglésies, capelles, monestirs, etc. es feien amb el nom del sant titular i el poble al qual pertanyien, del tipus Sant Pere d'Aransís, Sant Pere d'Orrit, Sant Pere del Burgal, Sant Pere d'Ullastret, Sant Pere d'Abrera, Sant Pere d'Osseja, Sant Pere d'Olopte, Sant Pere Màrtir dels Masos de Tamúrcia, Sant Pere de Riu, Sant Pere de Castellnou d'Ossó, Sant Pere Màrtir de Sant Romà d'Abella i així anar fent. Quan un d'aquests noms era un topònim es desambiguava. Va ser després que es va anar afegint "Església de...", i ara hi ha un poti-poti considerable. --Enric (discussió) 16:50, 15 oct 2010 (CEST)

Estic del tot d'acord amb tu, Enric. Per això proposo establir una norma i anar-la aplicant tant com sigui possible. --Mgclape (disc.) 00:34, 16 oct 2010 (CEST)

L'opció de l'Enric té un desavantatge. Quan llegim "Sant X de Y", en una llista o categoria, no queda clar si l'article parla d'un sant, o d'una ermita, església, basílica o catedral. Quedaria més clar si el nom de l'article fos una mica més llarg: "Església de Sant X de Y" --Jordiferrer (disc.) 10:42, 16 oct 2010 (CEST)

El problema que hi ha amb "Església de" "Ermita de" "Catedral de" és que aquesta classificació no és clara, a vegades pot variar en el temps (el que primer surt referenciat com a ermita amb el temps pot acabar convertint-se en església) i fins i tot pot ser doble. Per altra banda, el concepte Basílica fa referència a una "tipologia" estructural, mentre que Ermita fa referència a la situació i Santuari a una església que conté una relíquia. Per altra banda en la majoria de publicacions i treballs (Catalunya Romànica, l'Enciclopèdia, etc.) es segueix el criteri que teníem originalment (Sant X de Y i especificant la tipologia en el text). Jo personalment seguiria amb aquest criteri de Sant/a X de Y i després desenvolupar en el text de l'article el tipus de construcció de que es tracta, etc. --MuRe (eing?) 13:44, 16 oct 2010 (CEST)

Qüestió de banderes

Per poder arribar a alguna conclusió a Viquipèdia:Presa de decisions/2009/Qüestió de banderes he intentat fer un resum de les discussions. Reviseu-ho a veure si es pot tancar per consens d'alguna manera. --V.Riullop (parlem-ne) 12:33, 15 oct 2010 (CEST)

voto allà mateix, sé que no és la millor opció --barcelona (disc.) 13:12, 15 oct 2010 (CEST)

He demanat comentaris per trobar un consens en base al que ja s'ha discutit. No crec que s'hagi fet cap esforç per trobar cap consens, a banda d'intentar convèncer des de posicions inamovibles que no resolen el problema. --V.Riullop (parlem-ne) 14:57, 15 oct 2010 (CEST)

dubte sobre si el personatge de l'article que vull fer compleix els criteris de notabilitat

Hola, vull escriure un article sobre un tipògraf, Jos Buivenga. De moment he creat un esborrany. El dubte que tinc és si compleix els criteris de notabilitat. Les fonts que utilitzo són via web, en anglès, de moment no he trobat cap llibre imprès.

Em guiaria per entrevistes publicades als lloc web, i no sé si entrarien dins el que es considera fonts fiables.

Fonts d'informació:

http://www.criteriondg.info/wordpress/entrevista-a-jos-buivenga/

http://ilovetypography.com/2008/04/16/face-to-face-an-interview-with-jos-buivenga/

i amb informació que pugui recollir de la seva pàgina web

http://www.josbuivenga.demon.nl/

i el seu blog

http://exljbris.wordpress.com/about/

recopilaria també informació de fonts com linkedin i a través de posar-me en contacte amb ell personalment via email.

Les seves tipografies, son:

Anivers Calluna Delicious Diavlo Fertigo Pro Fertigo Script Fontin Fontin Sans Geotica Museo Museo Sans Museo Slab

Perquè crec que viquipèdia hauria de tenir un article sobre Jos Buivenga?

Per la qualitat dels dissenys de les seves tipografies, per la originalitat. Per la manera com les ha distribuït: Ha distribuït famílies senceres de gran qualitat amb llicència totalment lliure, cosa no gens fàcil de trobar.

Bé , espero que em doneu la vostra opinió al respecte de la idoneïtat de crear un article sobre aquest tipògraf, si compleix els criteris de notabilitat, o si algú em podria ajudar , ja que penso que deu existir material imprès , però de moment no he trobat res.

Gràcies.

Mmassan mmassan--Mmassan (disc.) 12:25, 19 oct 2010 (CEST)

Crec que és prou notable ( amb tot hauries de contrastar la informació pròpia del tipògraf: la seva web, blog, etc...) el sr.google llibres em retorna entrades potser et fan servei. --Marc (Mani'm?) 12:50, 19 oct 2010 (CEST)

Compte que diria que els llibres del Google llibres no són llibres que parlen d'ell sinó només que l'esmenten als crèdits com a autor de les tipografies que fan servir.--Pere prlpz (disc.) 17:14, 19 oct 2010 (CEST)

Si, he vist que en els llibres l'esmenten com a autor de les tipografies, de totes formes això deu revelar també la seva notabilitat? --Mmassan (disc.) 18:07, 19 oct 2010 (CEST)

El criteri general és que algú altre hagi parlat d'ell: Viquipèdia:Criteris_de_notabilitat#Criteri_general_de_notabilitat. Un bon currículum professional per si sol (com ho seria haver fet tipografies que es fan servir en molts llibres) no és garantia de notabilitat, amb les polítiques actuals. Si trobessis referències que parlin sobre les seves tipografies, aleshores aquestes tipografies podrien ser notables i seria debatible si això en fa notable l'autor.--Pere prlpz (disc.) 19:16, 19 oct 2010 (CEST)

Tot i que amb el comentari del Pere prlpz queda ben clar el criteri "objectiu" de notabilitat, hi ha una reflexió que pot ajudar a l'hora de decidir escriure o no l'article: Si el personatge en qüestió és neerlandès i no té un article en la viquipèdia en neerelandès i tampoc en té a la viquipèdia en anglès, potser és que realment no és notable.--Mgclape (disc.) 05:17, 20 oct 2010 (CEST)

Així sense mirar-ho .... També podria ser que els neerlandessos i els angloparlants no estiguessin interessats en les tipografies ni tipògrafs i no se'ls haguí passat pel cap crear l'article ...--Marc (Mani'm?) 08:17, 20 oct 2010 (CEST)

Hola a tots, gràcies per els vostres aclariments.

He recopilat la següent informació, de fonts fiables.

-3 entrevistes en les següents pàgines web. Dins el món de la tipografia actual, el lloc web “I love typograpy i Myfonts són altament rellevants, no és qualsevol lloc i tenen molt de prestigi.

-Entrevista en el llibre “Free Font Index 01”, un llibre amb pes dins el món de la tipografia lliure, escrit per Hans Lijklema i referenciat per Igino Marini (personatge amb prestigi dins el món de la tipografia), del qual en diu el següent:

"The Free Font Index is an indispensable guide to free fonts and their creators."

- Video d'una classe donada al "33pt - Eskapade - Beiträge zur Typografie" Symposium an der FH Dortmund, Fachbereich Design.

I love typography (2008). “Face to Face. An interview with Jos Buivenga”. [consultat en línia] [data de consulta: 20/10/10] <http://ilovetypography.com/2008/04/16/face-to-face-an-interview-with-jos-buivenga/>

Webdesigner Depot (2009).“Museo Font - Meet Jos Buivenga: The Designer of the Museo Font” Web Design Resources and Tutorials - Webdesigner Depot. [consultat en línia] [data de consulta: 20/10/10]< http://www.webdesignerdepot.com/2009/04/meet-jos-buivenga-the-designer-of-the-museo-font/>

My fonts (2009). “Creative Characters. Jos Buivenga”. My fonts newsletter [consultat en línia] [data de consulta: 20/10/10]< http://new.myfonts.com/newsletters/cc/200909.html>

LIJKLEMA ,Hans (2008). "Free font index 01" . Amsterdam: The Pepin Press. MARINI, Igino (2008). "Free Font index 01". A: The fell types and some revival fonts. [ mode en línia]. [ data de consulta: 21/10/10]<http://iginomarini.com/fell/posts/free-font-index-1/>

Marino, Igino (2010). "Lecture by Jos Buivenga". A: Ikern. [mode en línia] [data de consulta: 21/10/10] < http://ikern.com/k1/journal-news/>

Amb tot aquest material, començo a estar convençuda que aquest dissenyador té prou notabilitat com per escriure’n un article a la viquipedia. --Mmassan (disc.) 19:31, 22 oct 2010 (CEST)

Idees per modificar els Criteris de notabilitat per a biografies polítiques

Després del debat que vam tenir a la Viquitrobada del passat e 23 d'octubre sobre els criteris de notabilitat dels personatges polítics faig les propostes de votació de les diverses idees que es van tenir. Algunes són idees sobre els criteris, d'altres sobre les fonts i d'altres una mica inclassificables. En cas que s'accepti una idea d'aquestes caldrà fer una proposta de redactat a la discussió de la viquipolítica que pertoqui i votar-la de nou. Les idees que ara no s'acceptin ja no es desenvoluparan.

• Afegir alcaldes, regidors i diputats com a "polítics de primera línia": Sí o No? --> (per no dir res de la branca judicial...) Si s'acceptés caldria formular la pregunta següent:
  • Per delimitar la rellevància d'alcaldes i regidors posar un límit d'habitants a les poblacions que considerem notables per se: Sí o No? --> Després caldrà especificar el nombre concret.
  • per a mi no són de primera línia i llavors s'aplicarien altres criteris de notabilitat, no el càrrec en si--barcelona (disc.) 10:13, 29 oct 2010 (CEST)

• Acceptar tots els polítics locals de l'àmbit catalanoparlant per se. Sí o No? --> Acceptar la proposta significa rebutjar les dues anteriors
  • per a mi no, una cosa és privilegiar l'àmbit, l'altra que sigui criteri--barcelona (disc.) 10:13, 29 oct 2010 (CEST)

• Incorporar un nou criteri que tingui en compte un nombre d'anys determinats dedicats a la política (local, nacional, estatal, internacional...) per part del personatge. Sí o No? --> Sempre amb les fonts corresponents, naturalment. Pot incloure polítics que de moment no són notables per se com ara regidors, alcaldes, diputats, militants de partits amb càrrecs orgànics, càrrecs públics, càrrecs internacionals.
  • sí --barcelona (disc.) 10:13, 29 oct 2010 (CEST)

• Demanar simplement que tinguin referències. Sí o No? --> Crec que és redundant ja que tots n'han de tenir.

• Acceptar la premsa comarcal i local com a fonts. Sí o No? --> Si s'accepta acceptem per tant les seves nombroses referències a simples alcaldes i regidors (aquests tant de consistori com d'oposició). (vegeu la viquipolítica Viquipèdia:Fonts fiables)

• Acceptar les fonts dels propis partits sempre i quan no siguin els seus butlletins divulgatius d'actualitat sinó obres de pensament i recerca en profunditat. Sí o No? --> Criteri pensat pels llibres i revistes de pensament i recerca de les seves fundacions.

• Limitar la creació d'articles sobre polítics en els períodes electorals. Sí o No?
  • no, només anar amb més compte --barcelona (disc.) 10:13, 29 oct 2010 (CEST)

• La notabilitat no s'hauria de basar en la persona política sinó en els fets pels quals se la jutja. Sí o No? --> Càrrecs assolits, projectes tirats endavant (de lleis, d'infraestructures, de reformes administratives...)
  • evidentment hi ha fet que ja el fan notable, altra cosa és la persona, que també pot ser-ho --barcelona (disc.) 10:13, 29 oct 2010 (CEST)

• Acceptar aquells polítics dels quals hi ha una demanda comprovada d'enllaços vermells. Sí o No?

• No fer biografies de persones vives. Sí o No? --> Si s'accepta limitarà els polítics però no altres oficis. A més el problema que tenim a la Viquipèdia sorgeix precisament pels polítics actuals, no del passat.
  • no, un dels nostres punts forts és l'actualitat vs enciclopèdies de paper --barcelona (disc.) 10:13, 29 oct 2010 (CEST)

• Tenir càrrec polític fa el personatge rellevant, però no tenir-lo no significa que no ho sigui. Sí o No?
  • totalment d'acord --barcelona (disc.) 10:13, 29 oct 2010 (CEST)

• Reformular el criteri pel següent "Personatges polítics amb càrrecs internacionals, estatals o nacionals de primera línia, com per exemple consellers en el cas de la Generalitat o ministres en el cas del Congrés de Diputats estatal. A part d'aquests casos, un càrrec electe en general (alcalde, diputat, etc.) o gestor no adquireix notabilitat per se, i cal verificar que satisfà els criteris de notabilitat per altres punts."
  • ok --barcelona (disc.) 10:13, 29 oct 2010 (CEST)

• L'última proposta és no tocar els criteris actuals: A banda dels dos criteris de notabilitat per a polítics i els tres criteris generals per a les biografies també tenim els criteris generals de notabilitat que ja inclouen tothom que compleixi el criteri:

• Com a definició general, si el tema ha rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte, se suposa que satisfà els criteris per incloure un article propi. «Cobertura significativa» vol dir que les fonts tracten directament el tema en detall, i no cal fer una investigació inèdita per extreure el contingut. La cobertura significativa és més que una menció trivial però no cal que sigui el tema principal de la font.

Com veieu això no és una proposta de redactat en ferm sinó una proposta de si creieu necessari o no desenvolupar alguna d'aquestes idees en una proposta de redactat coherent. Durant aquesta setmana jo no debatria més els conceptes sinó que proposaria redactats per l'apartat de biografies polítiques (i quan estiguin fets ja els votarem allí on toqui). Si ho veig clar jo en proposaré al final d'aquesta setmana. --Galazan (disc.) 12:38, 25 oct 2010 (CEST)

Tal com ho veig, el criteri general ja ho diu tot: "si el tema ha rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte, se suposa que satisfà els criteris per incloure un article propi". Els criteris particulars són, haurien de ser, anàlisis de casos on se suposa que es compleix el criteri general. Per exemple, dir que "tots els regidors són notables" vol dir que "se suposa que tots els regidors tenen cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte". Això no vol dir que tots els regidors siguin notables per definició, sinó que s'ha fet un anàlisi i se suposa que ho poden ser i que per tant ens podem estalviar un anàlisi en més profunditat cas a cas. Però sempre hi pot haver algú que ho posi en dubte, faci aquest anàlisi i dedueixi que no és notable a pesar del criteri particular. Pujar o baixar el llistó vol dir mirar-s'ho amb més detall o només superficialment. Per tant, d'entrada estic en contra d'establir cap criteri que no sigui una conclusió tipus: és que la majoria que hem vist que compleixen tal criteri hem conclòs que és notable i per tant podem generalitzar. Passant a punts particulars:

• Suposar que tots els càrrecs locals tenen cobertura significativa i independent, em sembla suposar molt i sense base real.
• El nombre d'habitants del municipi d'un alcalde pot ser una bona mesura a estudiar. No és el mateix ser alcalde de Barcelona que de la majoria de municipis.
• Autolimitar-se en períodes electorals o per persones vives, no li veig sentit. Si és notable no hi ha motius per no fer l'article, sigui quan sigui.
• Sobre la premsa comarcal i local, depèn. No és el mateix una cobertura significativa que una menció trivial. No podem justificar una biografia perquè un diari diu que va inaugurar un pou, però una altra cosa seria si una revista local publica una biografia. Alguna premsa té comitè editorial independent i d'altres accepten autopublicacions.--V.Riullop (parlem-ne) 13:33, 25 oct 2010 (CEST)

Per variar una mica, completament d'acord amb l'anàlisi d'en Vicenç. Crec que si es volen fer uns criteris de notabilitat específics per a polítics, per exemple, s'ha de fer en base a qualque cosa. Per exemple, comprovar si tots els alcaldes de ciutats de més de 100 000 habitants compleixen els criteris. Si tots els casos analitzats els compleixen i són un nombre significatiu, crec que es pot fer l'extrapolació i dir que segurament, la resta també ho seran. Es poden fer altres estudis com els presidents dels consells comarcals, els alcaldes de capitals de comarca, els alcaldes que hagin governat durant més de 30 anys, etc. El que s'ha d'anar alerta és amb dir que una persona és notable pel fet de que el seu nom surt a una vegada a l'hemeroteca de La Vanguardia o bé tres o quatre al diari electrònic de Manacor. Aquí, s'han de tenir dues coses molt clares: 1. La no trivialitat de la citació (VP:NOT) i 2. La fiabilitat de la font (VP:FF).

Dues respostes a preguntes concretes d'en Galazan: 1. Que un article estigui sol·licitat per enllaços en vermell no vol dir res. La persona que li ha posat el viquienllaç ha suposat que aquesta persona o concepte era notable, però no hi ha manera humana de comprovar-ho. 2. D'acord amb en Vicenç de no limitar els articles sobre polítics ni per si el personatge és viu ni per si hi ha campanya electoral. Els criteris de notabilitat són prou clars per destriar el gra de la palla. Al meu entendre, i si es miren de seguir les directrius de VP:NOT, només són uns pocs casos en que la cosa està dubtosa.

Respecte als criteris de notabilitat, més que fer invents o canviar-los crec que seria important difondre'ls i fer-ne pedagogia. Els cinc cèntims de la capçalera de VP:NOT em semblen una gran idea. Seria molt important que les postures expressades a les propostes d'esborrat es fessin en base als criteris que hem acordat entre tots i no tant per l'opinió subjectiva de cadascú. I això no lleva que no es puguin fer (o modificar) uns criteris de notabilitat per a polítics, clar. Pau Cabot · Discussió 09:18, 26 oct 2010 (CEST)

D'acord amb en Vriullop i amb en Pau Cabot, tot i que jo seria una mica menys estricte (d'acord que no podem suposar que tots els càrrecs locals han rebut una cobertura significativa, però crec que sí que podem suposar que tots els alcaldes l'han rebut). De fet, jo crec que el que és notable localment és notable, i que el nostre criteri de notabilitat no hauria de dependre de si en una comarca hi ha diaris comarcals o no, o de si hi podem accedir (ja sé que en això en Pau Cabot pensa diferent, com vam veure amb els instituts eivissencs).

La limitació per impedir fer articles sobre candidats en període electoral la van proposar uns companys que no els agradava que amb els mètodes actuals qualsevol article propagandístic es quedava durant, com a mínim, tota la campanya. Per exemple, si ara mateix algú fa un article sobre el darrer candidat de la llista de qualsevol partit extraparlamentari que es presenti a les eleccions del mes que ve, és gairebé segur que acabarà esborrat però és molt poc probable que l'hàgim esborrat abans de les eleccions, de manera que l'efecte promocional que volia l'autor de l'article s'ha aconseguit. Personalment, no trobo que sigui un problema tan greu, i si algú està preocupat per això crec que serà més profitós ser més actius en esborrar que no pas canviar la política.--Pere prlpz (disc.) 11:25, 28 oct 2010 (CEST)

Per al·lusions ;). Exager l'argument perquè es vegi clar el meu punt de vista: si declaram tots els alcaldes notables, també ho hauran de ser, per exemple, els alcaldes (o equivalents) africans sobre els quals ningú mai no ha escrit res. Estaríem fent un treball inèdit amb totes les de la llei. Llavors, aquest criteri, no pot ser vàlid ja que contradiria una política important de la casa. O sigui, que si un club de tercera divisió de futbol ha rebut molta més cobertura per fonts fiables que el millor club del món de fistball, nosaltres no som qui per "compensar" aquest "desequilibri". Nosaltres només donam fe d'allò que ja ha estat publicat per fonts fiables.

En Pere diu que que el nostre criteri de notabilitat no hauria de dependre de si en una comarca hi ha diaris comarcals o no, però aquest argument a mi em falla perquè precisament definim "notable" com allò que ha estat "notat". Si no hi ha fonts i no ha estat "notat", com pot ser notable? Crec que la frase d'en Pere té sentit si xerram d'importància o rellevància, però no en té tant si xerram de notabilitat (en l'accepció que en feim a la Viquipèdia).

Tampoc no veig clar que tots els alcaldes hagin rebut cobertura significativa. Tal com va comentar en Vicenç, hi ha diaris locals i regionals que es podrien considerar fonts fiables i d'altres que no i també hi ha el tema de la citació trivial.

I finalment, d'acord en què la notabilitat no ha de dependre de si podem accedir a la font o no. Hi ha articles que, si tenguéssim accés a segons quines fonts de paper, passarien a ser notables. Però això no ha de servir d'excusa per mantenir un article del qual hi ha sospites sobre la seva notabilitat durant anys i que es manté perquè si se cercàs informació a tal lloc, potser podríem demostrar la seva notabilitat. Pau Cabot · Discussió 11:57, 28 oct 2010 (CEST)

No entenc el concepte de "notable localment". El que ens interessa és la notabilitat enciclopèdica, és a dir, verificable (fonts), neutral (diverses fonts no internes) i no inèdit (algú altre ja l'ha considerat notable); i és igual el seu àmbit, difusió o importància. De fet, els italians no parlen de notabilitat sinó d'enciclopedisme (Cosa mettere: enciclopedicità), i els francesos d'admissibilitat. Potser seria bo començar a parlar d'admissibilitat enciclopèdica en lloc de notabilitat. Mirant que fan els grans, pràctica sempre útil, els anglesos només consideren els alcaldes de ciutats majors, d'importància regional o metropolitana, i un polític electe local no té garantida la notabilitat si no és pel criteri general; els italians només arriben a presidents regionals de primer nivell i líders de partits d'influència estatal, la resta a analitzar cas a cas; els francesos diuen que només mereix un paràgraf dins de l'article de la comuna corresponent; els espanyols només parlen d'irrellevància sense entrar en detalls; els portuguesos consideren polítics locals amb fets molt destacats amb gran commoció i repercussions; els alemanys tenen en compte alcaldes de municipis de més de 20.000 habitants. El que venen a dir tots és que això és una ajuda orientativa i el que val de veritat és el criteri general, sigui per més o per menys. --V.Riullop (parlem-ne) 14:42, 28 oct 2010 (CEST)

Jo crec que el nom de notabilitat embulla pels qui no coneixen la política i es pot confondre fàcilment amb la rellevància, la importància, l'interès ... Dels dos noms que podrien aclarir una mica més el concepte, m'agrada més admissibilitat que enciclopedisme. Pau Cabot · Discussió 15:03, 28 oct 2010 (CEST)

(<--) com diu en Vicenç: notabilitat enciclopèdica, és a dir, verificable (fonts), neutral (diverses fonts no internes) i no inèdit (algú altre ja l'ha considerat notable) . Criteris generals i no sols per polítics, si no per a tot. Estic d'acord en canviar el concepte notabilitat per admissibilitat. Crec que és admissible qualsevol article vers qualsevol persona/cosa que es pugui verificar via fonts no internes. Aquest punt de vista, que defenc, presenta el que considero realment els problemes de fons: que és una font fiable? i com pot un tercer verificar allò que s'ha escrit i que no té fàcil accés? (ja sia per que a mesura que anem "localitzant" costa més trobar fonts diverses, ja sia per que les fonts no són presents a Internet, ja sia per que emprem llibres descatalogats i difícils de trobar excepte en biblioteques especialitzades) --Marc (Mani'm?) 15:27, 28 oct 2010 (CEST)

Reanomenar notabilitat a admissibilitat

Com a resultat secundari de la discussió de més amunt, proposo reanomenar Viquipèdia:Notabilitat a "Viquipèdia:Admissibilitat" explicada com admissibilitat enciclopèdica. A més, caldrà reanomenar/modificar pàgines o plantilles relacionades per utilitzar preferentment el terme "admissibilitat". Amb això no canvia el fons de la política, sinó que intenta aclarir els termes utilitzats i evitar confusió amb rellevància/importància.

1. A favor --V.Riullop (parlem-ne) 12:07, 29 oct 2010 (CEST)

2. A favor--Marc (Mani'm?) 12:31, 29 oct 2010 (CEST)

3. A favor I tant! --Galazan (disc.) 15:28, 29 oct 2010 (CEST)

4. A favor Broma: "Aquest article no es pot admitir, eeeeh" (Núñez) --Davidpar (disc.) 16:03, 29 oct 2010 (CEST)

5. A favor Pau Cabot · Discussió 17:25, 29 oct 2010 (CEST)

6. A favor --Solde (disc.) 18:09, 29 oct 2010 (CEST)

7. A favor --Arnaugir (disc.) 19:49, 29 oct 2010 (CEST)

8. A favor--barcelona (disc.) 12:39, 30 oct 2010 (CEST)

9. En contra La notabilitat és una qualitat dels subjectes (si són "digne(s) d'ésser particularment esmentat", com diu viquipèdia:notabilitat) que nosaltres valorem d'acord amb les polítiques de la Viquipèdia i les referències, mentre que l'admissibilitat és senzillament la qualitat de que nosaltres l'admetem. Fins ara hem formulat la política dient que admetem el que sigui notable, i entenem notable com allò que ha estat notat per fonts independents (amb tots els matisos que calgui). No veig que passar a dir que admetem allò que sigui admissible sigui més clar.--Pere prlpz (disc.) 19:59, 30 oct 2010 (CEST)

   Justament aquesta definició és problemàtica. No podem dir que algú no és "digne" sense atemptar contra la seva honorabilitat. Més d'un se'ns ha rebotat, amb raó. No és el mateix que dir que no compleix els nostres criteris d'admissibilitat enciclopèdica. La definició general no canvia gens: "Com a definició general, si el tema ha rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte, se suposa que satisfà els criteris per incloure un article propi." L'admissibilitat la valorem d'acord amb les polítiques de la Viquipèdia i les referències (et cito). Admetem allò que ha estat notat per fonts independents. No hi veig la diferència. --V.Riullop (parlem-ne) 20:41, 30 oct 2010 (CEST)

10. A favor ----J. G. Góngora (disc.) 20:28, 30 oct 2010 (CEST)

11. A favor--Beusson (disc.) 08:34, 31 oct 2010 (CET)

12. A favor--Mgclape (disc.) 21:30, 1 nov 2010 (CET)

13. A favor--Àlex Esp (Discussió) 21:51, 1 nov 2010 (CET)

Usuaris Autopatrullats

He obert una presa de decisió al voltant de la creació d'un nou tipus d'usuari: Usuaris Autopatrullats. En Resum es proposa la creació d'un nou tipus d'usuari: El dret d'autopatrullat permet que les edicions dels usuaris amb aquest dret quedin marcades automàticament com a patrullades, fet que permet un estalvi de temps en el patrullatge. Aquest dret d'usuari és atorgat a usuaris amb experiència que hagin demostrat una comprensió de les polítiques (en especial VP:VER i VP:NOT) i ja ha creat un bon nombre d'articles.

Si us plau: indiqueu la vostra opinió a Viquipèdia:Presa de decisions/2010/Drets d'usuaris, Usuaris Autopatrullats --Marc (Mani'm?) 12:28, 29 oct 2010 (CEST)