Vissarion Xebalín

(S'ha redirigit des de: Vissarion Xebalin)

Vissarion Iàkovlevitx Xebalín, en rus: Виссарио́н Я́ковлевич Шебали́н (Omsk, Sibèria, 11 de juny de 1902 - Moscou, Rússia, 29 de maig de 1963) fou un compositor i director d'orquestra soviètic.

Infotaula de personaVissarion Xebalín
Biografia
Naixement29 maig 1902 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Omsk (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Moscou (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pedagog musical, director d'orquestra i catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, simfonia, cantata i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEdison Denisov, Tikhon Khrennikov, Anatoli Komarowski (en) Tradueix, Serguei Slonimski, Nikolai Karetnikov (en) Tradueix i Mstislav Rostropóvitx Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Vissarion Shebalin.png Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0790514 Musicbrainz: a4966aba-9075-466e-94c7-2470f6cdd9d0 Discogs: 1437100 IMSLP: Category:Shebalin,_Vissarion Find a Grave: 22540204 Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià composició amb Miaskovski en el Conservatori de Moscou, i es diplomà el 1928. Anys abans d'acabar els seus estudis oficials exercí com a professor en els liceus Stàssov (1923-24) i Rimski-Kórsakov (1925-28). Entre 1928 i 1929 ensenyà en el liceu Revolució d'Octubre, i poc temps més tard entrà com a professor auxiliar en el mateix Conservatori on s'havia format. El 1930 formà part de l'Associació Russa de Músics Proletaris. El 1935 entrà com a professor efectiu en el Conservatori de Moscou, del que en fou director entre 1942 i 1948 on tingué entre d'altres alumnes a Serguei Slonimski, Tíkhon Khrénnikov,[1] Aleksandra Pàkhmutova[2] i Sofia Gubaidulina. Aquell últim any fou acusat de formalista i de tendències musicals antidemocràtiques. Avui se sap que en la imposició de gustos musical comptava molt particularment l'opinió de Stalin i altres membres del govern.

El mateix anatema pesà sobre Xostakóvitx, Prokófiev, Khatxaturian i altres compositors soviètics, el gran pecats dels quals es limita a l'ús més o menys discret de dissonàncies inofensives al gust dels occidentals. El 1958 és rehabilitat. Entre aquesta data i 1960 fou membre organitzador del Comitè de la Unió de Compositors Soviètics. Abans de les seves acusacions fou distingit amb el premi Stalin (1943) l'Orde de la Bandera Roja (1944), l'Orde de Lenin (1946) i el 1947.

Va ésser autor de gran fecunditat en tots els gèneres musicals:

  • Quartet núm 1, (1924).
  • Primera simfonia, (1925).
  • Segona simfonia, (1929).
  • Maig blau, (1930).
  • Tercera simfonia, (1934).
  • Tercera simfonia, (1934).
  • Suite, per a orquestra (1934).
  • Quartet núm. 2, (1934).
  • Trio, per a corda (1934).
  • Lenin, simfonia coral (1934).
  • Quarta simfonia, (1935).
  • Segona Suite, per a orquestra (1935).
  • Overtura sobre un tema de Mary.
  • Camarades de lluita, òpera.
  • Quartet núm 3.
  • Quartet núm 4.
  • Variacions sobre una cançó popular russa (1941).
  • Concert, per a violí i orquestra (1941).
  • Obertura russa, (1941).
  • El nuvi de l'amabaixada, opereta còmica.
  • Quartet núm. 5.
  • L'alosa, suite de ballet.
  • Quartet núm 6, (1943).
  • Moscou, cantata (1946).
  • Quartet núm 7, (1947).
  • Sol a l'estepa, òpera (1958.

Música escènicaModifica

Música de pel·lículesModifica

  • L'apertura de Turksib, (1931).
  • La sabat roja, (1934).
  • Amics del front de combat, (1940).
  • Glinka, (1945).
  • Sadko, (1953).

A tot això s'ha d'afegir certa quantitat de cançons, unes cinquanta romances, diverses sonates per a piano, i per a violí i viola; l'orquestració de La fira de Sorótxintsi, de Modest Mússorgski; acabar el segon acte de l'òpera Els cosacs del Dnieper a l'altra banda del Danubi de Gulak-Artemiovski, i la re-orquestració d'obres de Mikhaïl Glinka, entre elles una Simfonia.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 661. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1036. (ISBN 84-7291-255-8)