Vladímir Baguírov
Vladímir Konstantínovitx Baguírov (en rus: Влади́мир Константи́нович Баги́ров; Bakú, 16 d'agost de 1936 - Finlàndia, 21 de juliol de 2000) va ser un jugador, escriptor, i entrenador d'escacs que va jugar sota bandera soviètica i letona, i que tenia el títol de Gran Mestre des de 1978.[1] Va participar en deu Campionats d'escacs de l'URSS, i hi va assolir com a millor resultat una quarta plaça en el seu debut, el 1960.[2] Baguírov va ser Campió del Món Sènior el 1998.[3]
 Campió del Món Sènior el 1998 | ||||||||||||||||||||
| Nom original | Влади́мир Константи́нович Баги́ров Vladímir Konstantínovitx Baguírov | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | ||||||||||||||||||||
| Naixement | 16 agost 1936  Batum (Geòrgia) | |||||||||||||||||||
| Mort | 21 juliol 2000 (63 anys) Jyväskylä (Finlàndia) | |||||||||||||||||||
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) | |||||||||||||||||||
| Dades personals | ||||||||||||||||||||
| Nacionalitat |  Unió Soviètica Letònia | |||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||
| Ocupació | Jugador, escriptor, i entrenador d'escacs | |||||||||||||||||||
| Professors | Vladímir Makogónov | |||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Unió Soviètica Letònia | |||||||||||||||||||
| Esport | escacs | |||||||||||||||||||
| Títol d'escaquista | Gran Mestre (1978) Campió del Món Sènior (1998) | |||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| Participà en | ||||||||||||||||||||
| 1996 | Olimpíada d'escacs de 1996 | |||||||||||||||||||
| 1992 | Olimpíada d'escacs de 1992 | |||||||||||||||||||
| 1961 | Campionat d'Europa d'escacs per equips de 1961 |
|||||||||||||||||||
| Altres | ||||||||||||||||||||
| Títol | Gran Mestre (1978) Campió del Món Sènior (1998) | |||||||||||||||||||
Biografia i resultats destacats en competició modifica
Vladímir Baguírov va néixer a Batum, Geòrgia, fill de pare armeni i de mare ucraïnesa.,[4] però va passar la infantesa a Bakú, l'Azerbaijan. Més endavant va anar a viure a Riga, Letònia. Va demostrar un bon talent escaquístic en la seva joventut i va ser tutelat pel Mestre i entrenador Vladímir Makogonov. Va fer el seu debut en les semifinals del campionat soviètic de 1957, però no va accedir a la final. Sí que es va classificar per a la final, per primer cop, el 1960, en el 27è Campionat de l'URSS, a Leningrad, i hi va obtenir una excel·lent quarta plaça (el vencedor fou Víktor Kortxnoi).[2]
Va ser seleccionat per formar part de l'equip soviètic al Campionat d'Europa per equips nacionals d'Oberhausen de 1961, en què els soviètics assoliren la medalla d'or,[5] i va jugar també a l'equip soviètic que va vèncer a l'Olimpíada d'Estudiants de 1961 a Hèlsinki, en un equip en què també hi havia Leonid Stein i Eduard Gufeld, entre d'altres.[6] A Bagírov se li va concedir el títol de Mestre Internacional el 1963, però va haver d'esperar fins a 1978 per a ser reconegut formalment com a Gran Mestre, malgrat que el seu resultat en el Campionat soviètic de 1960 demostrava clarament que ja llavors tenia aquest nivell.
Baguírov es va posar a treballar com a entrenador els anys 1970 i durant un breu període el 1975, va ser entrenador nacional de l'Azerbaidjan, i va ser l'únic entrenador del futur Campió del món d'escacs Garri Kaspàrov. Després d'una disputa amb els dirigents dels escacs soviètics, Baguírov es va traslladar a Letònia a finals dels anys 1970 i va entrenar el Campió del Món Mikhaïl Tal i els futurs Grans Mestres Aleksei Xírov i Alexander Shabalov.
Bagírov va ser també un reputat teòric de les obertures, sobretot pel que fa a la seva favorita defensa Alekhine, sobre la qual va publicar dos llibres i un CD-Rom entre 1994 i 2000.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica a 1991, Baguírov va jugar més torneigs que mai, prenent part en molts oberts a Europa. Va mantenir una bona forma i el 1998 va guanyar el campionat del món sènior a Grieskirchen (Àustria), amb 8.5/11 punts.[1][3]
Baguírov morir mentre jugava un torneig a Finlàndia el 2000: havia començat el Heart of Finland Open a la Finlàndia Central amb tres bones victòries aconseguint el liderat, i tenia una posició guanyadora en la quarta ronda contra Teemu Laasanen, però va patir un atac de cor i va morir l'endemà, el 21 de juliol de 2000.[1]
Obres modifica
- Obertura anglesa: Clàssica i Índia, traduït del rus a l'anglès per Ken Neat, Londres, Cadogan Chess, 1994, ISBN 1-85744-033-1.
- Obertura anglesa: Simètrica, traduït del rus a l'anglès per Ken Neat, Londres, Cadogan Chess, 1995, ISBN 1-85744-032-3.
- Gambit de dama refusat, Variant del canvi, CD-Rom, Amsterdam, New In Chess, 2000.
Notes i referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica de Vladímir Baguírov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Quadre de classificació de la 27a edició del Campionat d'escacs de l'URSS, 1960» (en anglès). Graeme Cree's. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Weeks, Mark. «Historial de guanyadors del Campionat del món sènior» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ Достоверное прошлое - (В. Багиров) (Часть 1) Arxivat 2010-07-07 a Wayback Machine. (rus)
- ↑ «2nd European Team Chess Championship: Oberhausen 1961: Equip soviètic» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2014].
- ↑ Bartelski, Wojciech. «8th World Student Team Chess Championship: Helsinki 1961» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 20 abril 2014].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Baguírov |
- Vladímir Baguírov a ChessGames.com (anglès)
- Grandmaster Games Database - Vladimir Bagirov
- Vladimir Bagirov - Products - New In Chess Arxivat 2014-04-21 a Wayback Machine.
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jānis Klovāns |
Campió del món sènior 1998 |
Succeït per: Jānis Klovāns |