Obre el menú principal

La Volta a Tarragona és la prova ciclista per etapes més antiga que es corre a l'Estat espanyol. És alhora la tercera cursa per etapes més antiga del món, solament superada pel Tour de França i per la Volta a Bèlgica.[2] Tot i que històricament alguna etapa ha sortit dels límits provincials, generalment tots els quilòmetres se solen recórrer dintre de la província de Tarragona.

Volta Ciclista a Tarragona
Detalls de la cursa
Data maig-juny
Regió Catalunya Catalunya
Disciplina carretera
Competició amateur i sub-23
Tipus cursa per etapes
Organitzador Reus Ploms
Director de la cursa Josep Maria Maeso
Història
Primera edició 1908
Edicions 51 (fins al 2010)
Darrera edició Volta a Tarragona de 2010
Primer vencedor França Paul Mazan[1]
Darrer vencedor França Aurelien Ribet
Modifica les dades a Wikidata

En l'última edició disputada el 2010 el guanyador fou el jove francès Aurelien Ribet. De fet, aquesta va ser l'última edició disputada, ja que al maig del 2011 es va anunciar que a causa de les dificultats econòmiques no es podria continuar.[2]

HistòriaModifica

L'afició al ciclisme arribà a Tarragona de la mà del jove suís William Tarin, originari de Lausana. Aquest aficionat a l'esport s'instal·là a Tarragona el 1889, just quan comptava amb vint anys. Ell fou el màxim impulsor de l'organització de la primera competició ciclista per etapes de Catalunya i de l'Estat espanyol.

La primera edició, la qual s'anomenà Campionat de Catalunya i estava patrocinada per l'Hotel Continental de Tarragona tingué lloc l'any 1908. El guanyador fou el francès Paul Mazan,[1][3] germà del dues vegades campió del Tour de França, Lucien Petit-Breton. Aquella primera edició va constar de quatre etapes disputades en tres dies; el 6, 7 i 8 de desembre. Comptà amb la participació de 31 ciclistes, entre ells l'organitzador William Tarin, el recorregut tenia un total de 310 km amb les següents etapes:

La segona edició no es va disputar fins onze anys més tard, el 1919. Es va disputar el 22, 23 i 24 de juny d'aquell any, rebé el nom de Copa Justícia i Pàtria fent referència al final de la I Guerra Mundial. Aquesta va ser una edició que va tornar a ser controlada pels representants francesos, José Pelletier que l'any següent guanyaria la Volta a Catalunya en va ser el primer classificat, a més a més s'emportà dues de les quatre etapes.[4][5][6] Els 374 km d'aquella edició es van repartir amb les següents etapes:

La tercera edició fou el 1948, trenta-un anys després de la segona, fet que demostra l'extremada complexitat en l'organització d'una prova d'aquestes característiques. Les etapes d'aquella edició que acabà guanyant Bernat Capó van ser:

PalmarèsModifica

Any Vencedor Segon Tercer
1908   Paul Mazan   Johann Hohe   Henri-André Carrère
1909-1918 No es disputà
1919   José Pelletier   Ali Neffati   Guillermo Antón
1920-1947 No es disputà
1948   Bernat Capó   Josep Serra   Manel Costa
1949-1953 No es disputà
1954   Bernardo Ruiz   Francesc Massip   Francesc Alomar
1955-1963 No es disputà
1964
1965
1966
1967
1968
1969   José Manuel Fuente
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979   Jesús Guzmán Delgado   Josep Lluís Laguía
1980   Pedro Delgado   Pierre Le Bigaut
1981   Josep Recio
1982
1983   Xavier Castellar   Pello Ruiz Cabestany   Antoni Girabent Montoya
1984   Loïc Le Flohic
1985   Josep Pedrero Serrano
1986
1987
1988   Philippe Dalibard   Pierre-Henri Menthéour   José Mario Genesca
1989   Antonio Sánchez   Ramón Antonio Rota   Fernando Pinero
1990
1991
1992
1993
1994   Nicolai Koudriavtchev   Serguei Ivanov   Josep Jacob Viladoms
1995   Serguei Ivanov   Dimitri Perfimòvitx   Philippe Le Peurien
1996   Serguei Gritchenko   Manuel Rodríguez   Edouard Gritsoun
1997   Edouard Gritsoun   Martin Van Steen   Marc Prat
1998   Denís Ménxov   Eloy Coca   Carles Torrent
1999   Wim Van Den Meulenhof   Gonzalo Bayarri   Tomàs Valls
2000   Rafael Fernandez   Faat Zakirov   Xavier Tondo
2001   Alexander Rotar   Rafael Vilá   Vicente Elvira
2002   Héctor Guerra   José Alfredo Medina   Javier Ramírez Abeja
2003   Fernando Serrano   Miquel Alandete   Sergi Escobar
2004   Joaquín Jorge Soler   Didac Cuadros   Antonio López
2005   Paulo Vargas   Isidro Cerrato   Óscar Vicente Garau
2006   Juan Carlos Cariñena   Alberto Fernández   John Devine
2007   John Devine[7]   Luis Ángel Maté   Francisco José Villalgordo
2008   Sergi Escobar   Javier Ramírez Abeja   Raúl García de Mateos
2009   Colin Menc   Arkimedes Arguelyes   Jonathan Brunel
2010   Aurelien Ribet   Andrew Talansky   Thomas Lebas

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 (castellà) El Mundo deportivo, 10 de desembre 1908, Hemeroteca, pàg. 2.
  2. 2,0 2,1 «La Volta deja de pedalear» (en castellà). Diari de Tarragona. [Consulta: 28 juny del 2013].
  3. (castellà) El Mundo deportivo, 10 de desembre 1908, Hemeroteca, pàg. 1.
  4. (castellà) El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 1.
  5. (castellà) El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 2.
  6. (castellà) El Mundo deportivo, 26 de juny 1919, Hemeroteca, pàg. 3.
  7. «López, del Ávila Rojas, acaba quint en la ronda tarragonina». Web de El Pueblo de Ceuta. [Consulta: 14 octubre 2010].

Enllaços externsModifica